Mal d'altura: el vuit mil més TRAÏDOR
La cursa entre les alpinistes Edurne Pasaban i Oh Eun-Sun per ser la primera dona que corona els 14 vuit mil del món pot acabar en tragèdia. I és que la muntanya té, per se, els seus perills. I no pareix raonable afegir-n'hi més pel fet de competir per ser la primera. Pasaban coronà el cim de l'Annapurna diumenge dematí. Ara ja es de camí cap al campanent base, tot i que encara queden hores perquè hi arribi. Coronat el 13è vuit mil, tan sols li restà pujar al Shisma Pangma (8.027 metres), de complexitat menor a l'Annapurna. Es desplaçarà cap a les seves faldes de seguida després de descansar tres dies al campament base. La gran rival, Oh Eun-Sun, parteix aleshores amb cert avantatge. A Oh li manca ascendir l'Annapurna, però es dóna la casualitat que ja s'hi troba a les faldes en el procés d'aclimatació. D'aquí a uns dies podrien començar els intents d'ascensió. Tot dependrà, com sol passar sempre a l'alta muntanya, de les condicions meteorològiques que presenti l'Himàlaia. La cursa per esdevenir la primera dona del món que assoleix els 14 vuit mil, tanmateix, és prou perillosa. Bàsicament, pel risc de patir el mal d'altura, conjunt de signes derivats de l'estada perllongada a grans altures.
Ni ocupació americana ni fonamentalisme islàmic
Mariam Rawi té tanta de por que, realment, ni tan sols es diu Mariam Rawi. Acaba de visitar Palma, aquest dijous, en el marc d'una gira europea que aprofita per excercir d'altaveu de la seva causa:la de les feministes afganeses. Convidada per la Plataforma per la igualtat, Rawi visità Mallorca per trencar algunes idees preconcebudes sobre l'Afganistan, com per exemple que el canvi de règim polític, l'any 2001, no conduí a una millora dels drets de les dones. "Quan començà l'ocupació dels EUA sobre el territori afganès, n'hi havia que pensaven que tindria conseqüències positives. I no ha estat així", adverteix. Ara bé, a priori sembla que l'establiment d'una democràcia, amb el seu Parlament i la seva Constitució millora la situació de gènere. Idò Mariam Rawe ho desmenteix de manera taxativa: "Precisament és l'excusa que el Govern i les potències ocupants aprofiten per rentar-se la cara". Observem la situació del burca. "La majoria de les dones encara el duen, ja que ho fan per seguretat. A les zones rurals no és segur anar pel carrer sense el pedaç, ja que l'educació de la població encara no ha canviat". Matisadament diferent és la realitat 'urbanita'. "A Kabul, en canvi, sí que es veuen més dones sense el burca, però les que ho fan són una minoria".
Fa 40 anys de “Houston, tenim un problema”
La NASA ha commemorat aquesta setmana, sense cerimònia, el 40è aniversari del desastre de la missió Apol·lo XIII, que el 13 d'abril del 1970 va veure frustrat el seu objectiu de tornar a la Lluna després d'un incident que va fer cèlebre la frase "Houston, tenim un problema"...
“La nostra activitat demana moltes inversions, no pots quedar aturat”
Andreu Mascaró és en plena campanya de recol·lecció de patata, el temps s'ha d'aprofitar al màxim. Així i tot, ha trobat un moment per parlar del moment del sector.
Innovació made in Europa
Un dels grans esdeveniments del món digital en xarxa que es viuran enguany al nostre àmbit està en plena efervescència des de dimecres fins diumenge a Madrid. Es tracta de la Campus Party Europa, una reunió de vuit-centes de les ments més despertes i connectades a les tendències d'avantguarda en un ampli ventall de disciplines i activitats amb el component tecnològic com a nexe comú. Aquesta no és, tanmateix, una trobada corrent d'aficionats a l'oci digital, com les altres que s'organitzen a diferents punts del món. Hi ha diversos ítems que la marquen com a especial, com per exemple que vegi la llum amb un fort suport institucional i econòmic de la presidència espanyola de la Unió Europea, com també del Ministeri de Ciència i Innovació, dirigit per Cristina Garmendia. Precisament, la premissa clau de la cita és la d'apropar encara més joves experts -la mitjana d'edat dels participants se situa en els 25 anys- dels Vint-i-set estats que formen la Unió, entorn de tot un seguit d'activitats (conferències, tallers, exposicions i presentacions de projectes) centrades fonamentalment en tres àrees de coneixement: ciència, creativitat digital i innovació.
Xarxa multiplicadora
Confés que tenc una prevenció un xic acusada -és quasi una al·lèrgia- al màrqueting solidari. Em referesc a allò cada cop més freqüent de "per cada cosa que vostè compri a la nostra empresa, nosaltres donarem tants euros a tal ONG". Perquè massa vegades aquesta...
Traduccions solidàries per ajudar els qui ajuden
Les ONG del segle XXI no es poden comprendre sense internet. La xarxa és una eina essencial per a l'exposició dels seus projectes i iniciatives. Encara més, és a partir de les seves pàgines web que les persones que hi volen col·laborar en troben la via més directa. Ara bé, malgrat la manca de barreres d'aquest mitjà, encara hi ha un obstacle en la difusió: el fet que els lectors, d'arreu del món, parlam i entenem idiomes diferents.
“Que les lleis no prohibeixin allò que permet Al·là”
El Iemen viu una forta polèmica arran d'una decisió del Parlament de fixar en 17 anys l'edat mínima perquè una dona es pugui casar, una decisió a la qual s'oposen els grups islamistes i els clergues, perquè diuen que "prohibeix allò que permet Al·là". La polèmica enfronta aquest col·lectiu amb activistes pro drets de la dona, que s'estimen més que les adolescents iemenites exhaureixin la seva infantesa i es preparin millor per formar una família.
El grans emissors de gasos advoquen per combatre el canvi climàtic. Serà veritat?
Més de 110 països, inclosos els principals emissors de gasos d'efecte hivernacle, encapçalats per la Xina i pels Estats Units, han donat suport a l'Acord de Copenhaguen, que intentarà combatre l'escalfament global. La Secretaria de Canvi Climàtic de l'ONU ja ha publicat una primera relació d'estats compromesos. Ara bé, l'acord no és vinculant.
“Una dieta saludable no pot prescindir de fruites ni d'hortalisses”
Biel Mas es dedica a la comercialització de fruites i d'hortalisses, en un negoci ara per ara girat cap a subministrar productes de qualitat a l'hostaleria i a la restauració.
Actius per a la caixa
La butxaca del contribuent està poc lligada aparentment als temes relatius a la tecnologia i a internet, però el d'avui la fa entrar en escena de cop i amb un paper molt destacat. I és que d'ençà de l'any 2008 tots els ajuntaments de l'Estat espanyol es veuen subjectes per llei a pagar als proveïdors i a les entitats de gestió l'anomenat cànon digital.
Frontera sud
Un dels objectius -obvi però mai no confessat- de l'anomenat "Procés de Barcelona", l'espai de cooperació econòmica, política i cultural que impulsa la UE amb els països de les ribes sud i est de la Mediterrània, és aconseguir que els estats mediterranis...
El més ric del món, en un país amb milions de pobres
Carlos Slim, l'home més ric del món segons Forbes, ha creat centenars de milers de llocs de feina a Mèxic, però és vist com el típic milionari que va amassar una fortuna a costa dels pobres. Slim, les companyies del qual -Telmex ( TELMEXL.MX. ) i Amèrica Mòbil- dominen la indústria telefònica de Mèxic i l'han ajudat a construir un imperi de 53.500 milions de dòlars, va ser triat fa unes setmanes com el més ric del món per la revista de negocis.
Família-escola, binomi essencial
Massa poc espai per la importància del tema, però la investigació i les declaracions dels entesos que presenta Andreu Mir s'han de tenir molt en compte, perquè l'encerten totalment. Hi afegiré que només un infant que compta amb una família que...
Els pares donen l'esquena a l'escola
Pares i escola. D'aquest binomi deriva bona part del sentit que té la paraula "educació" per als nostres fills. Així, és en aquests dos àmbits que els més joves arriben a aglutinar experiències que van donant forma al seu futur professional i també personal. Com és de suposar, la consonància d'ambdós elements -família i centre escolar- esdevé fonamental a l'hora de mesurar els èxits en el procés educatiu de les noves generacions i, segons sembla, la interacció entre aquests dos agents no passa pels millors moments.
Llums i ombres de la cubana
Les coses no són blanques o negres. En tot cas, sempre tenen llums i ombres. És el cas del feminisme a l'illa socialista de Cuba. Ofelia Pérez, doctora en Sociologia i directora del Centre d'Estudis en Zones Costaneres de la Universitat d'Orient, ha visitat Mallorca en les darreres setmanes. Un temps aprofitat per intercanviar impressions amb la professora de la UIB Maria Antònia Carbonero i moltes més personalitats del feminisme illenc.
Els colors que viuen al nostre cervell
Tot científic és un poc artista. Asseguren, fins i tot, que Ramón y Cajal cercava desenvolupar aquest vessant més creatiu. Per això, quan descobrí els boscos de neurones, amb les sinuoses formes i colors, es digué a si mateix: "Ja l'he trobada, la meva faceta artística". Aquesta anècdota, explicada per l'investigador Javier de Felipe, defineix en certa manera el món de la ciència. De Felipe és el comissari de l'exposició Paisatges neuronals, que es mostra fins al 13 de juny al CaixaFòrum de Palma. Un recorregut pel cervell mitjançant 50 imatges (moltes de les quals il·lustren aquestes pàgines).
“Hem decidit ajudar els qui estan ajudant”
Bernat Vicens és empresari i és el president de Mallorca Sense Fam i de diverses associacions cíviques i de drets humans. Com pots dur a terme tantes activitats? Home, realment no són coses presidencialistes. Som equips. Quant a l'empresa, tenim el meu nebot i el meu fill que hi fan feina. A les entitats no lucratives on particip miram de treballar molt i de manera coordinada.
Veritas in caritate
La darrera encíclica de Benet XVI duu per títol Caritas in veritate: la Caritat en la veritat. La tesi central del document és que "només en la veritat resplendeix la caritat i pot ser viscuda autènticament", i que "sense veritat, la caritat cau en pur sentimentalisme, i...
“En el nostre idioma no existeix la paraula tenir”
Es dedica en cor i ànima als qui no tenen res. Era l'any 1988 quan Jeannette Mekenga es decidí a ajudar-los però, per fer-ho, aquesta missionera congolesa de 43 anys hagué de tractar amb la injustícia, la pobresa i la misèria. Malgrat tot, du escrita una calma al rostre i un somriure als llavis que, a primera vista, impacten, però que podem entendre després per la convicció en les idees i el seu modus vivendi. Aquests dies ha passat per Mallorca i, en una jornada a la parròquia del Corpus Christi, ha difós la seva feina i experiència com a missionera i membre de Pobles Germans, una ONG amb una delegació a les Balears que finançarà un projecte per a l'hospital Mbulula, a la ciutat del Congo. Quin és aquest projecte?Es tracta de recaptar doblers per comprar una cambra frigorífica i alguns medicaments per a l'hospital. És una necessitat urgent, però encara no els hem recaptats tots. I per a què s'usa la cambra?Per guardar-hi especialment vacunes, per a certes malalties, dirigides a infants. Ara no podem mantenir-les en la temperatura adequada i perden força i eficàcia.
Les oposicions no eliminen la creativitat
Per la meva manera de ser, no he estat mai d'acord que una persona hagués de fer oposicions per accedir a una manera còmoda de treballar o per convertir-se o continuar essent una persona vaga, quasi inútil, sense cap tipus d'ambició ni projecte de superació en la...
Aturats davant les oposicions
Si fins fa només uns mesos el fet de tenir una feina estable i amb un salari pagat amb regularitat no era l'enveja de molts a causa de la bonança econòmica, a hores d'ara la situació ha canviat per complet. "La crisi ja és aquí i els seus efectes s'escamparan per tots els sectors", anunciava fa poc més d'un any el president del Fons Monetari Internacional amb un to gairebé apocalíptic.
Víctimes de la talidomida (i l'oblit)
Des de nadons, ja eren víctimes d'una greu errada sanitària. Tanmateix, han hagut d'esperar més de la meitat de la vida per ser indemnitzats. Són els infants de la talidomida, un fàrmac que ingeriren les mares durant l'embaràs destinat a evitar els vòmits i les nàusees que acompanyen el procés. Aquest fàrmac, d'efectes sedants i calmants, fou comercialitzat a l'Estat espanyol entre el 1957 i el 1963 (dos anys després que es prohibís en l'àmbit internacional).
Dones per un món millor, un instrument per remoure obstacles
"La igualtat ha de ser una realitat homogènia per tot Europa". És el desig del president, José Luis Rodríguez Zapatero, que ahir defensà que l'anomenada Estratègia 2020 "inclogui, entre les bases d'un desenvolupament més sostenible, equilibrat i innovador, la plena afirmació de la igualtat entre dones i homes", a fi d'"augmentar la taxa d'ocupació femenina fins al 70 per cent l'any 2020" i "reduir tant com sigui possible la bretxa salarial".Zapatero es pronuncià així durant la seva intervenció en la clausura del V Encontre Espanya- Àfrica, duit a terme aquest cap de setmana a València amb motiu del lideratge espanyol de la UE, un acte en el qual es declarà "aliat" de les dones i en destacà que "aprofiten" aquesta presidència per "combatre, en l'àmbit europeu, la lluita contra la violència de gènere". La sessió va tenir la presència de la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega; de la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, i de la batlessa de València, Rita Barberá, entre altres polítics.
A les fosques
La catedral de Palma, ahir a les 21 hores, a les fosques. Foto: J.Ll. El món quedà a les fosques...! Ahir tot el planeta, d'Orient a Occident, apagà els llums durant una hora per reivindiar l'estalvi energètic i una solució al canvi climàtic. Fou un acte simbòlic i significatiu impulsat pel Fòrum mundial per a la naturalesa (WWF) i que, sota el nom de L'hora del planeta, vol deixar constància de la necessitat d'una nova consciència per cuidar la nostra terra. Balears no quedà enrere i entre les 20.30 i 21.30 molts edificis s'apagaren. El Govern i l'Ajuntament de Palma se sumaren a la iniciativa, com també els edificis més emblemàtics de Ciutat, com el castell de Bellver, la Catedral, Cort, el Consolat de Mar, el palau de l'Almudaina, Capitania i la Llonja, a més del passeig del Born, la plaça de la Reina i la del Rei Joan Carles. Molta gent i una part dels comerços de Palma s'adheriren a títol individual a la iniciativa.
“El camp s'ha de professionalitzar sobre bases de sostenibilitat”
Herminio Molina és un agrònom que treballa en agricultura integrada i en formació dels agricultors. Ens parla de com veu el present i el futur del camp. Com així estudiàreu enginyeria agronòmica? Tant per part de mare com per part de pare, a la meva família són agricultors d'Albacete, dedicats als cereals i a les ovelles. A mi m'agradava el camp i vaig estudiar agronomia a València. Allà em vaig especialitzar en fitotècnia.
Reptes del temps actual per a la privacitat
Dues jornades (ahir dijous i avui divendres) s'han reservat al saló d'actes del Col·legi d'Advocats de Palma per reflexionar sobre els reptes amb què a dia d'avui s'enfronta la privacitat de les persones, en el marc de les IV Jornades sobre protecció de dades de caràcter personal i seguretat de la informació. La privacitat de vegades és oblidada, però tanmateix esdevé un dret fonamental que tota persona ha d'exercir i que les autoritats han de salvaguardar.
El bisbe dels pobres, un referent en la justícia social
"Vostès estan matant els germans camperols. Cap soldat no té l'obligació d'obeir l'ordre de matar. És temps que recuperin la seva consciència. En nom de Déu i en nom d'aquest sofrit poble, els ordén, els suplic que acabin amb la repressió". Com si fos una premonició, aquestes foren les darreres paraules que l'arquebisbe salvadorenc Óscar Arnulfo Romero dirigí als militars un dia abans de ser assassinat. El 24 de març de 198O, una bala disparada per un grup paramilitar d'extrema dreta n'encertà el cor. Caigué abatut mentre alçava el calze a la capella d'un hospital. Era l'inici de la guerra civil quan l'oligarquia del país n'ordenà silenciar el missatge de pau, de no-violència i de justícia. El seu llegat, però, persisteix. Trenta anys després de morir, la figura de monsenyor Romero, el bisbe dels pobres, s'ha convertit en un referent per a la justícia social a tot Amèrica Llatina, una reivindicació d'alliberament de les classes més populars. Romero (1917-1980) volgué ser la veu dels sense veu. Defensava una església identificada amb el poble i els que més malament ho passaven. Defensor del que s'ha anoment la teologia de l'alliberament, lluità contra la marginalitat i les injustícies, i reivindicà sempre la igualtat entre tots els homes.
Un projecte engrescador
El Portfolio el va posar en marxa el Departament de Política Lingüística del Consell d'Europa i a l'Estat espanyol pretén afavorir una visió integrada de l'ensenyament de les llengües de cada centre; incrementar els coneixements i les habilitats d'ensenyament en...
L'experiència d'aprendre llengües en plural
No hi ha dubte. Una de les carències que més evidencien els buits del sistema educatiu actual és l'aprenentatge de les llengües. Ara ja són els professors de les universitats qui, des de fa uns anys, adverteixen que cada vegada reben més alumnes amb uns baixos nivells de competències tant en castellà com en català. Tot per no parlar del nivell que s'adquireix en llengües estrangeres, com ara l'anglès o l'alemany.
Feineres, tot i que no sempre al mercat laboral
En els anys 80, però del segle XIX, un govern liberal concedia una àmplia llibertat d'associació a les dones. El cop d'estat de l'any 1936, en canvi, trencava tota onada de millora en els drets socials de les dones. Aquest és el tret de partida i d'arribada de Dones, reconstruïm la història (les Illes 1880-1936). L'esmentada exposició es mostra al centre Cultural de Sa Nostra (carrer de la Concepció, 2), i estarà oberta fins divendres, 27 de març. Després, però, viatjarà a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera. Les fotografies que composen la mostra parlen, sobretot, de la dona treballadora. "La dona sempre ha fet feina, però no sempre ha estat en el mercat laboral", indica Montse Marqués i Marroquin, una de les quatre autores dels textos que acompanyen les imatges. Marquès i Marroquin posa en evidència el treball submergit que implicava la dona, "sempre aprofitat al màxim pel capitalisme". Fins a principi del segle XX, les dones estaven cridades a treballa des de petites i a abandonar la feina després de les noces, amb la qual cosa passaven a dedicar-se en exclusiva a mantenir la llar i a tenir cura dels infants. "Ara bé", contraposa Marquès i Marroquin, "també hi havia dones que es negaven a abandonar la feina".
Llei de ciència, tecnologia, innovació... i polèmica
El Govern espanyol té sobre la taula el repte de substituir la Llei de la ciència del 1986. Com que ha quedat obsoleta, se'n cerca ara la continuïtat en una norma que, de moment, està generant polèmica. No es tracta d'una reformulació, sinó d'una nova llei de la ciència, de la tecnologia i de la innovació. Això és el que es vol dur aquest estiu al Parlament perquè pugui entrar en vigor a finals d'aquest mateix any.
“La gent vol el producte d'aquí i el demana”
Just aferrat a Xorrigo, a s'Hort des Pla, dues famílies mantenen una explotació hortícola enfocada als mercats locals. En Joan Antoni Amengual fa vint-i-cinc anys que hi fa feina...
25 espelmes per les "Punt com"
Ja ha transcorregut un quart de segle des que l'empresa americana Symbolics registràs el primer domini '.com' de la història d'internet, un fet que vist en perspectiva fou clau per fer precipitar una revolució tecnològica que ha canviat bona part de les estructures socials i econòmiques arreu del món. Fou el 15 de març de 1985. Symbolics.com fou el lloc primigeni i l'empresa a què remetia es convertia així en pionera de la febre del 'punt com' que avui té més de 80 milions de llocs d'internet (comtant sols els inclosos en el domini .com, el més majoritari però no l'únic) i amb un valor acumulat de devers 400.000 milions de dòlars, segons un informe de la nord-americana Fundació per a la Tecnologia de la Informació i la Innovació (ITIF). Robert Atkinson, president d'aquesta entitat, declara amb relació a això que "s'observa des del prisma d'avui com el 'punt com' ha enriquit les nostres vides. Si no s'empren podem sentir-nos relativament bé però així i tot quedam molt allunyats envers la resta de persones que sí hi estan connectades".
Els mateixos perdedors
En una taula rodona celebrada l'any 1985 a Nova York, Leszek Kolakowski va afirmar que entre les atrocitats comeses per les dictadures de dretes i els règims totalitaris d'esquerres no hi havia gaire diferència, i que, a la vista...
Cuba, en el punt de mira
La mort de l'opositor al règim cubà Orlando Zapata Tamayo, el 25 de febrer passat, després de 85 dies en vaga de fam per protestar contra la política castrista, ha aixecat una onada de reaccions solidàries per condemnar la política del règim de Cuba, al capdavant del qual hi ha Raúl Castro, germà de l'etern president Fidel. Així, iniciatives com la d'"Orlando Zapata Tamayo. Jo acús el Govern cubà", la plataforma Cuba Democràcia Ja! i les Dames de Blanc cerquen fer-se sentir per demanar la llibertat dels més de 200 presos polítics que hi ha a Cuba i denunciar les injustícies que s'hi cometen, reflectides en la mort de Zapata. Són presos de consciència i d'opinió, delictes pels quals diversos dissidents viuen condemnats a penes de fins a 28 anys. D'altra banda, en la lluita hi participen altres reclusos que també s'han declarat en vaga de fam. El cas més sonat és el del periodista Guillermo Fariñas, qui demana la llibertat de 26 presos polítics molt malalts, alhora que protesta per la defunció de Zapata.
Altres analfabetismes
A la Cimera del Mil·lenni celebrada a Nova York el 2000, amb la participació de 189 estats, es varen subscriure vuit objectius del mil·lenni, un dels quals era assolir l'ensenyament primari universal per al 2015. Passats quasi 10 anys des que es va fer aquesta planificació, s'han...
L'analfabetisme al món es dispara per la crisi
Durant aquests darrers temps, qualsevol de vostès ja s'haurà avesat a escoltar que "en major o menor mesura, la crisi ens afecta a tots". Efectivament, vivim un període de recessió que, com la resta de cicles, té unes repercussions tangibles sobre el nostre dia a dia, sigui quin sigui el seu signe. Tot i això, la intensitat dels assots d'aquesta etapa baraten d'uns racons a altres. De fet, la virulència de les conseqüències de la crisi actual està fent que bona part dels països europeus s'hagin oblidat de l'statu quo de les societats menys avançades econòmicament del geoide.
+ volum a l'MP3, - audició
L'ús de les noves tecnologies pot causar problemes de salut. Uns sis joves d'entre 13 i 20 anys acudeixen cada setmana al servei d'Otorinolaringologia de l'Hospital de Son Dureta perquè tenen problemes auditius derivats d'un ús excessiu i inadequat d'aparells de reproducció de música com els MP3. Segons afirma el cap del Servei, Manuel Tomás Barberán, la utilització a volums alts d'aquests instruments està ocasionant problemes auditius entre la població més jove.
“Les ciutats no haurien de tenir gènere”
Vida i entorn es troben estretament relacionats. "Les nostres vides poden ser més o menys fàcils depenent del camí que agafem". Aquesta afirmació és totalment certa si l'aplicam al camp de l'urbanisme. Inés Sánchez de Madariaga és la impulsora del primer grup d'investigació espanyol sobre gènere, urbanisme i arquitectura, a la Universitat Politècnica de Madrid. "Les ciutats no haurien de tenir gènere. Cal pensar que a les ciutats hi ha elements que tenen efectes diferenciats per a cada gènere", assegura. Tot i que les societats tracten d'avançar cap a la paritat, actualment encara són les dones les que s'encarregen de tenir cura de les llars. Elles són les que continuen atenent els infants i les persones dependents, a part de desenvolupar la seva trajectòria professional. Segons aquesta urbanista, "la mobilitat femenina té a veure amb les múltiples tasques del dia a dia i, per això, és poligonal. Les dones, en els desplaçaments de casa a la feina, aprofiten per portar els al·lots a l'escola, per anar a comprar i/o per dur els padrins al metge".
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Jornades Anarcosindicalistes a Palma