Claus de l'èxit del model escandinau

Any rere any, els ciutadans d'aquesta terra tendim a injectar-nos dosis de realisme cada vegada que llegim algun informe relatiu al nivell del nostre sistema educatiu. La frustració que se'n deriva de les xifres sovint es correspon amb la complexitat i el desordre que acompanya la vida acadèmica del nostre entorn. Sembla evident que la casuística que va associada a aquesta situació permet l'entrada d'una extensa varietat de factors influents, alguns dels quals s'han de cercar fora de l'àmbit purament acadèmic.

Sigui com vulgui, pareix que els indicadors que mesuren la qualitat dels sistemes educatius continuen situant l'espanyol a la coa del rànquing, si fem la comparació amb altres estats del context europeu. Precisament, és en les latituds més septentrionals d'aquest continent on s'instal·len els països que tenen els millors sistemes educatius del món i que comparteixen aquest privilegi amb altres estats (asiàtics, per exemple) de característiques molt més diverses. A tot això, per ventura, seria interessant plantejar-se quins són els elements que determinen l'èxit en els models educatius escandinaus, tot sabent que es tracta de societats que presenten unes peculiaritats que els fan distints a nosaltres.

En aquest sentit, una de les recriminacions que més ha fet la nostra societat és que els equips docents que eduquen les noves generacions en ocasions no estan al nivell de les circumstàncies. Amb independència del valor que pugui tenir aquesta idea, sembla que en països com ara Finlàndia el nivell acadèmic dels mestres i professors no és gaire modest; de fet, quan acaben la seva formació, necessiten tenir unes notes un 10% per damunt la seva promoció. Altrament, el 10% de l'horari del professorat el tenen destinat al desenvolupament de la seva carrera professional. Una vegada iniciats en la seva tasca docent, el sistema suec ofereix més de 20 setmanes d'acompanyament per a educadors primerencs per tal de suavitzar l'entrada dels més nous a les aules. A més, s'estimula molt l'intercanvi i la mobilitat dels mestres, ja que és molt freqüent que es realitzin jornades de visites d'uns docents a altres centres amb l'objectiu d'oferir la possibilitat d'observar noves maneres de treballar i d'exposar-se a la crítica mútua. Precisament, a partir d'aquest feed-back i d'altres processos valoratius, l'equip docent coneix periòdicament quins són els seus punts forts i quines són les seves majors debilitats i, entre tots els membres, els millors són seleccionats com a líders dels distints projectes educatius.

Una de les iniciatives que més criden l'atenció de sistemes com ara el suec és que el pressupost que es prepara cada any per a investigació està destinat a millorar la pràctica docent derivant una mitjana d'uns 50 euros per estudiant. Generalment, el model educatiu escandinau es diferencia d'altres com l'alemany perquè vol incentivar decididament l'escola igualitària en la qual no existeixin grans diferències entre els centres. A aquesta proposta d'equitat, s'hi afegeixen un paquet complet d'iniciatives que tenen l'atenció a la diversitat com a rerefons principal. Òbviament, seria un error voler calcar aquest sistema a casa nostra, atès que es tracta de realitats gairebé antagòniques, però no és menys cert que algunes de les propostes amb les quals descansa la formació dels ciutadans del nord d'Europa podrien ser un bon punt de partida en l'empresa de voler regenerar la ferida amb la qual avança el model que tenim entre les mans.