“Ara, ca meva és Mallorca”

Kate Mentink, casada, sense fills, és una escocesa d'Edimburg de l'any 1944 que, després de rodar per tot el món i a causa de la seva feina, trià Mallorca com a destinació definitiva. Va fer "màsters" de caire empresarial a la Universitat de Glasgow, a la d'Strathclyde i a la de Barcelona. Abans d'arribar a l'Illa, fou directora de personal i formació d'un grup de sis fàbriques a Glasgow, amb una plantilla de devers 3.500 treballadors, com també assessora en gestió empresarial de diverses firmes. Va dirigir Liberty's de Londres, que és un gran magatzem de luxe a Regent Street, amb 1.200 persones al seu càrrec. Amb el seu primer home treballà en la constitució i desenvolupament de l'empresa hotelera Penta, amb implantació en diversos continents. Ja a Mallorca, col·laborà en la direcció de la marca hotelera de British Caledonian, amb seu a Palma. Llavors, el 1988, constituí la seva pròpia empresa, la Golden Chain SL, dedicada a la representació de projectes turístics i d'assumptes immobiliaris. Va venir per primera vegada a l'Illa el desembre de 1979 i després entrà en la política mallorquina, de manera que ara per ara és regidora de ciutadans estrangers de l'Ajuntament de Calvià. És aficionada al motociclisme, a passejar pel camp amb els seus dos estimats cans i a llegir i, així mateix, dedica bona part del temps a l'associacionisme per mitjà de les entitats Ciudadanos Europeos i Europeos por España.

Què us va saber més greu deixar enrere, quan marxàreu de la vostra Escòcia natal?
Sens dubte, la família i el paisatge de les meves muntanyes!

En què es diferencien i s'assemblen el món d'Escòcia i el de Mallorca?
Quant a la gent, als habitants, tots dos tenim cultures molt antigues, amb històries increïbles, però el clima és molt diferent i aquesta circunstància ha determinat diferents maneres de sobreviure, i això afecta tots els àmbits de la vida, fins i tot l'horari de dinars i sopars.

Quan decidíreu quedar a Mallorca, com s'ho va prendre la vostra família?
Bé, abans de venir ja havia passat molts d'anys lluny de la Gran Bretanya: havia rodat per molts de països europeus, de feina en feina. Tanmateix, la meva família va estar molt contenta que, finalment, em decidís per viure aquí, a Mallorca, perquè és un lloc molt conegut i, sobretot, perquè es troba només a dues o tres hores de vol de la meva terra.

Quina va ser la vostra primera impressió en arribar a l'Illa?
No en puc oblidar el cel, la mar tan blava, les platges, precioses, ni els poblets de l'interior, que em semblaren com a condormits.

Com varen ser els primers mesos aquí?
Primerament, vaig viure a la Platja de Palma i, llavors, a Calvià. Eren temps de molta, molta feina, amb viatges constants, relacionats amb el desenvolupament de la meva empresa.

Com i quan us iniciàreu en la política?
Quan era jove, vaig estudiar dos anys de ciències polítiques a Glasgow. A partir d'aquí, sempre em vaig interessar per la política laboral. Llavors, el 1997, quan ja era aquí, Rosa Estaras em va cridar per treballar en una oficina de la Conselleria de Presidència per a la associació Ciudadanos Europeos. I posteriorment, per octubre de 2002, Carlos Delgado m'oferí el quart lloc a la seva llista amb vista a les eleccions de 2003 a l'Ajuntament de Calvià.

Per què us integràreu precisament en el Partit Popular?
Va ser l'únic partit interessat a donar suport al meu projecte, d'integració dels residents europeus en les realitats balears.

De quines nacionalitats són els estrangers que resideixen a Calvià? Com es distribueixen quant a territori?
Gairebé el 40% d'habitants no són espanyols i viuen per tot el municipi. Principalment, són de la Gran Bretanya i d'Alemanya. I llavors, en tenim una bona quantitat que prové de tots els indrets del món.

Quins problemes del municipi de Calvià trobau que s'han de solucionar amb més urgència, en relació amb els ciutadans estrangers?
S'ha de fer molta feina per a la integració d'aquest col·lectiu dins la comunitat que ells han triat per viure, on han decidit educar els fills i retirar-se. I, sobretot, se n'ha d'informar tots els empressaris que duen inversions a Mallorca i donar-los suport.

Quins són els paisatges mallorquins que us reconforten?
Les platges durant l'hivern, els ametlers en flor, les muntanyes de la Serra perfilant-se contra un cel blau, tan clar.
Una virtut i un defecte dels mallorquins.
Els meus nombrosos amics mallorquins m'ofereixen lleialtat, suport, comprensió incondicional. Esper, però, que el món no s'acabi a la badia de Palma i que tot això continuï existint també fora d'aquí!

Us heu plantejat mai retornar a Escòcia?
Dins el cor de cada escocès, es trobi on es trobi, hi ha un trosset d'Escòcia. Però ara ca meva és Mallorca.