Creix la generació ni-ni

Hi ha hagut un programa televisiu que passà amb més pena que no pas glòria en els recomptes d'audiència, que s'ha encarregat de donar nom i forma a un fenomen que, fins fa uns mesos, avançava sigil·losament entre nosaltres. Es tracta de la nova generació de joves que ni treballa ni estudia, tot gràcies a la benvolença -o en altres casos paciència- d'uns pares que els emparen econòmicament: la generació ni-ni. Per ventura, la gran preocupació que pot demostrar la societat cap aquesta conjuntura no ha d'estar dirigida només cap a realitat tangible que suposa no tenir feina ni tampoc fer mèrits per trobar-ne en el futur, sinó que també resulta cridanera la poca predisposició que mostra aquest col·lectiu per revertir la situació.

Evidentment, la casuística que forma part de tota aquesta problemàtica no es pot sintetitzar en dos o tres factors. De fet, són molts els elements que influeixen en el naixement i la consolidació d'aquest nou estatus. Tot i això, sembla que molts d'aquests detonants no esdevenen exclusius de la nostra societat i traspassen fronteres, demostrant així la virulència coetània del fet global. Tanmateix, pareix que la intensitat que han assumit aquestes noves conductes és més gran aquí que no pas en altres indrets del món occidental. No debades, l'informe presentat aquests dies a Brussel·les per l'OCDE detalla que Espanya figura entre els estats membres d'aquest organisme amb taxes més altes de població que ni estudia ni treballa. Concretament, s'hi parla que el 15,3% dels joves espanyols es troba en aquesta situació. En aquest sentit, si establim una comparació entre les dades esmentades i les obtingudes per la resta d'estats de la Unió Europea, veim que només Itàlia se situa per sobre amb un 15,9%, molt enfora de la mitjana comunitària, que s'enfila fins al 9,9%.

Molt relacionat amb tot això, va ser presentat l'apartat referent a l'abandonament escolar. En aquest cas, es constata que els índexs obtinguts a l'Estat espanyol resulten un poc preocupants. Cal pensar que la xifra d'adolescents que deixen el centre educatiu passava del 35% l'any 2009, mentre que la mitjana comunitària no anava més enllà del 15%, menys de la meitat. Si bé l'abandó escolar és el primer detonant que ens condueix a engreixar les llistes de joves sense estudis ni feina, l'altre està relacionat amb les dades de desocupació juvenil. En aquest capítol, les xifres que s'obtenen tampoc no plantegen cap treva. Així, a Espanya la taxa de desocupació juvenil es va situar entorn del 38% l'any 2009, en contrast amb la d'ocupats, que era només del 30,8%.
En l'àmbit orientatiu, resulta interessant la informació oferida per l'OCDE, que preveu que l'índex d'atur juvenil als països que integren l'organització es mantindrà en el 18%, si fa no fa, l'any 2011, cosa que suposa menys de la meitat de la taxa registrada a Espanya.

Les dades recollides per l'Enquesta de Població Activa (EPA) per a 2009 mostren que el nombre de persones menors de 34 anys que estan en aquesta conjuntura supera les 700.000. Segons s'ha donat a conèixer des dels organismes oficials, aquest sector del jovent es troba en tres contextos ben diferenciats: per un costat, hi ha un grup força nombrós d'inactius i que només segueixen una formació no reglada; en segon lloc, n'hi ha una part que són aturats sense haver tingut cap treball previ a aquesta situació i que tampoc no estudien i, finalment, casos d'aturats que només duen a terme un aprenentatge no reglat.