TW
3

Ho sabem? Ho tenim clar? Perquè moltes vegades no ho sembla. Massa vegades se senten tertulians que parlen de l'Informe PISA sense haver-lo llegit. I d'altres que fan afirmacions contradictòries, com voler un model semblant al finès i esser contraris a l'escola comprensiva. És contradictori perquè aquest és el model d'escola de Finlàndia. Què s'ha de fer si volem aquest model, quant al professorat? Aquest ha de tenir una formació més elevada. Tots han d'haver adquirit el grau de llicenciatura. És molt important que aquesta formació la rebin els que més interès hi posin i que no sigui el refugi dels que no han pogut accedir a una carrera més valorada per la societat. Als països escandinaus no tothom que decideix fer la carrera de mestre hi té accés. Molts i moltes estudiants no són acceptats.

La formació que reben els i les futures docents els facilita el coneixement de les diferents metodologies existents i també els aprenentatges pedagògics, psicològics i didàctics necessaris per dur a terme la professió. Aquest futur professorat rep una formació que els fa adquirir unes expectatives molt elevades en la comprensió lectora del seu futur alumnat. I quan un professor o professora pensa que la comprensió lectora és l'objectiu més important a aconseguir, el seu alumnat és el que millor rendiment obté a l'hora de fer unes proves com les de l'Informe PISA. Quant al currículum, tenen molta autonomia i, a més dels continguts, tenen molt en compte l'actitud i l'esforç de l'alumnat a l'hora d'avaluar-los. Allò que tants dubtes va crear aquí i que finalment sembla que no s'ha aconseguit. Un factor favorable que tenen aquests països per dur a terme una bona escola comprensiva és que tenen poca immigració, poca diversitat dins l'aula, però encara no es conformen amb el rendiment aconseguit.