Ara | Món | Horitzons

Més Horitzons

L'arquitectura dels faraons amaga respostes al canvi climàtic

L'enginy arquitectònic de l'Egipte faraònic, emprat contra tempestes i terratrèmols, amaga respostes al canvi climàtic que els experts en geoarqueologia tracten ara de revelar. "L'Antic Egipte es va enfrontar a importants variacions climàtiques, hi va sobreviure i va forjar una de les civilitzacions més cèlebres de la història", indica l'estudiós Matthieu Ghilardi, del centre francès d'investigacions científiques. Ghilardi, que ha estudiat les condicions ambientals de l'antiga Tebes, actual Luxor, i la posició del riu Nil durant el període dinàstic (3000 aC al 400 dC), explica que els egipcis "coneixien molt bé tots els perills naturals, com els terratrèmols, les inundacions del Nil i les percipitacions".

Agències07/11/10 0:00

“A Son Ferriol i a Sant Jordi s'han recuperat finques per sembrar-hi alfals”

Antoni Salvà té cura d'unes terres del pla de Son Ferriol, de Can Fàbregues, envoltades d'instal·lacions de serveis, de l'aeroport i d'urbanitzacions. Allà les vaques pasturen tranquil·lament, com si s'hagués aturat el temps.

Mateu Morro06/11/10 0:00

Ray Ozzie augura un futur a curt termini sense ordinadors.

La nova gran revolució baixarà del nigul

Amb l'objectiu que les telecomunicacions millorin, qui vol un sistema operatiu que ocupi espai al seu ordinador podent-lo tenir surant a la xarxa? O qui no voldria poder accedir als seus arxius i programes preferits des de qualsevol terminal de tot el món. Aquestes són dues petites espipellades a mode de presentació del que comporta el nigul que avui us duim. Un fenomen, el de l'anomenada 'computació en el nigul' -per l'expressió en anglès cloud computing-, que sona un poc eteri per a les orelles profanes, però que té avantatges i perills reals que avui us posarem en relació. La popularització dels dispositius portàtils informàtics, cada vegada més petits, potents i assequibles, i la universalització d'internet són els punts que han afavorit la propagació de serveis informàtics als quals s'accedeix des de la xarxa, sense necessitat d'instal·lar un programari concret o d'emmagatzemar la informació en un disc dur propi. Per tant, s'executen des de qualsevol ordinador, sense haver de tenir un suport material. L'estendard d'aquest univers durant cert temps havia estat el correu electrònic, però actualment el seu potencial sobrepassa amb escreix aquesta utilitat.

Antoni Agüera05/11/10 0:00

Miquel Angel Maria

Per sentit comú, sobirania alimentària

Sé d'un senyor que es guanya la vida transportant cols de Barcelona cap a Brussel·les; allà buida el camió, i el torna a carregar amb cols belgues -idèntiques a les catalanes- que duu a vendre a Barcelona. A ambdós llocs, el preu final de venda de la col estrangera és...

Miquel Àngel Maria04/11/10 0:00

Un total de 22 països s'enfronten a "crisis perllongades".

Miquel Angel Maria

Abocats a un cercle viciós

Un total de 22 països s'enfronten a 'crisis perllongades' per crisis alimentàries repetides i una incidència de la fam extremadament alta a causa d'una combinació de calamitats naturals, conflictes i la debilitat de les institucions. Aquesta és la conclusió que es desprèn de l'informe L'estat de la inseguretat alimentària al món 2010, elaborat pel Fons de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura (FAO) i el Programa mundial d'aliments (PAM). Fruit de l'estudi, ambdós organismes mundials proposen que es replantegi la manera en la qual es presta ajuda a aquests països, on hi ha 166 milions de persones subnodrides. Segons ambdues institucions, pateixen 'crisi perllongada' aquells indrets on s'ha produït una crisi alimentària durant vuit o més anys entre 2001 i 2010, reben més del 10% de l'ajuda estrangera en forma d'assistència humanitària i es troben en l'elenc de països de baixos ingressos i dèficit d'aliments. Per tant, una gran part de l'assistència que arriba a aquests territoris és en forma d'ajuda alimentària d'emergència.

Cristian Anglora04/11/10 0:00

Organitzar la classe i l'escola

És inconcebible que hi pugui haver persones que exerceixen la docència i quedin sense saber què fer durant l'hora que han de dedicar a la tutoria; si n'hi ha, crec que són poques, ja que la tutoria, en qualsevol model d'escola, sigui quina sigui la percepció de l'educació i...

Joan Lladonet03/11/10 0:00

La tutoria i l'oportunitat perduda

És habitual trobar qui no entén amb nitidesa què és allò que s'amaga darrere la paraula "educació". En aquest sentit, són molts els pares i mares que, quan han d'elegir un centre per als seus fills, es fixen excessivament en aspectes relacionats amb l'aprenentatge de coneixements en un estat pur (el nivell?); és a dir, es tendeix a reduir el servei que ofereixen els centres educatius al fet d'aprendre moltes matemàtiques, a saber llegir bé en català o a tenir un nivell digne en llengües estrangeres.

Andreu Mir03/11/10 0:00

Segons els experts el poder addictiu de la nicotina és molt superior al de l'heroina i la cocaïna.

Un hàbit o una malaltia?

Segons els experts el poder addictiu de la nicotina és molt superior al de l'heroina i la cocaïna. Foto: Arxiu El tabac té una greu incidència en la societat espanyola. Quatre de cada cinc ciutadans de l'Estat, que representen el 82% de la població, veuen el tabaquisme com un hàbit d'estil de vida i només el 64% el consideren una malaltia. Tot això, malgrat que el consum de tabac és el responsable del 17% de les morts que es registren a l'Estat espanyol (124 persones en moren cada dia). Segons destaca el doctor Fernando Espí, especialista en tabaquisme del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Arrixaca, a Múrcia, la "gran permissivitat social" que ha existit sempre davant el tabac ha fet que se subestimi el poder addictiu de la nicotina i que molts hagin oblidat "que es tracta d'una droga més i que la seva addicció és un problema mèdic". "El tabac no es percep com una greu addicció, malgrat que és la droga que més mata al món occidental. Això es deu a raons com el fet que és l'única droga que no altera la conducta humana ni de manera immediata, ni a llarg termini, per la qual cosa no és percebuda com un risc social, ni com un dany per a la salut, malgrat que, evidentment ho és", explica.

Agències/dB02/11/10 0:00

Els científics descobreixen 1.200 noves espècies a l'Amazones

L'home desconeix encara gran part de la riquesa que atresora l'ecosistema de l'Amazones, que segons revela un estudi de WWF publicat aquesta setmana en els darrers 10 anys s'hi han descobert 1.200 espècies noves, una cada tres dies.

Efe31/10/10 0:00

Biel Morell.

“Els problemes, amb un poc de diàleg, són bons d'arreglar”

Biel conra terres i té molts d'animals a la zona de Campanet i Inca. Ara es troba amb dificultats pel que fa a la gestió d'una finca.A què us dedicau, Biel?La meva activitat és l'agricultura professional. Sempre he fet de pagès. Faig cereals, ametla, garrova i oví, les produccions típiques a les zones de secà de la nostra comarca.Duis moltes terres?A mesura que han anat desapareixent els pagesos, la disponibilitat de terres ha augmentat. A Campanet hi ha molt pocs joves que facin feina al camp. Les persones majors es van jubilant i el resultat és que una part de les terres, la més dolenta des del punt de vista agrícola, es va deixant de conrar i altres es mantenen en conreu i constitueixen un benefici per a pagesos i propietaris.I d'ovelles en teniu moltes?Duc unes 1.000 ovelles, totes en règim ecològic. El problema de les ovelles és que es paga un preu molt baix pels mens, tan baix que no permet compensar els costos de producció.

Mateu Morro30/10/10 0:00

D'assignatura os, a lúdica i divertida

Qui no recorda amb temor haver de sortir a la pissarra durant les classes de matemàtiques o esperar la nota d'un examen? Aquesta assignatura era o és la més temuda per l'alumnat. Un professor que explicava i omplia la pissarra de nombres, lletres i operacions en...

Joan Lladonet27/10/10 0:00

Matemàtiques, assignatura pendent

No em surten els comptes! Per molts alumnes, aquesta és una frase que entra dins la quotidianitat. Per molts ells, les matemàtiques representen la màxima dimensió de la dificultat. De fet, es tracta de la matèria que més suspensos sol aglutinar a final de curs. No és casualitat.

Andreu Mir27/10/10 0:00

Tecnologia de primera amb fems

Viuen amb menys d'un dòlar al dia, no tenen feina, els falta menjar, de vegades també els manca aigua i electricitat i, tanmateix, han construït als sostres de les cases tecnologia sostenible de primera qualitat amb l'única cosa que els sobra: escombraries.

Efe24/10/10 0:00

“Volem recuperar la tradició del concurs de llet fresca”

A la finca de ses Veles de Canyamel, Bernadí Martí i els seus pares, amb els propietaris, han començat una etapa d'innovació en la venda de la llet.

Mateu Morro23/10/10 0:00

Europa censura el cànon digital per a empreses i professionals

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) considera que el cànon aplicat a Espanya a tots els equips de reproducció digital -l'anomenat cànon digital-, concebut en el seu moment com a compensació als creadors per la còpia privada, no és compatible amb el dret europeu.

Antoni Agüera./ Agències22/10/10 0:00

Miquel Angel Maria

Llibres solidaris: eines, no saldos

Fa uns mesos, un grup de destacats escriptors va fer una crida als grans grups editorials perquè s'impliquin més amb els programes de donació de llibres als països empobrits. A l'edició digital d'un diari que recollia aquesta notícia, un lector va comentar que el...

Miquel Àngel Maria21/10/10 0:00

Milers d'infants es beneficiaran d'aquesta ajuda.

Miquel Angel Maria

Un llibre val un món

Un llibre amb el qual no sabem què fer, perquè ja l'hem llegit a casa o perquè els nostres fills ja l'han utilitzat a l'escola, pot ser molt important per als milers d'infants que no tenen accés fàcil a un recurs tan bàsic per a la seva formació. Gràcies a una iniciativa desenvolupada per l'Obra Social de la Caixa, mitjançant el programa de Voluntariat Corporatiu, capses senceres de llibres recollits a Mallorca han arribat als infants de la República Dominicana, Mèxic i Hondures, on s'han entregat a projectes socioeducatius. Sota el lema "Per a tu només és un llibre. Per a ell és educació", la iniciativa ha mobilitzat tota la plantilla de l'entitat financera, que ha reunit 81.000 llibres a tot l'Estat, dels quals 2.448 a Mallorca. S'han enviat llibres en castellà i en bon estat. Principalment infantils, narratius, contes i sobre temes educatius universals, a més de llibres de consulta, com ara diccionaris i atles. L'objetiu és cooperar en el desenvolupament dels nins i adolescents i contribuir a millorar-ne la formació i el nivell d'alfabetització, facilitant-los l'accés als llibres i a la lectura.

dBalears21/10/10 0:00

Les beques, una altra assignatura pendent

Sempre he tengut la sensació que les beques no arriben allà on haurien de fer-ho, és a dir, no hi ha beques suficients per a les persones que se les mereixen. Aquesta qüestió i d'altres m'han fet pensar en la poca importància que els governs de torn donen a...

Joan Lladonet20/10/10 0:00

Les beques de bancs i caixes i els temps de crisi

Just ara fa poc més de tres anys, quan el vocable "crisi" no es trobava a cap diccionari ni tampoc formava part de cap conversa ni noticiari, els sindicats de CCOO i UGT retreien a les distintes administracions la inexistència d'un programa de beques, tot en relació a les demandes de milions d'estudiants necessitats d'ajudes per avançar en llurs itineraris formatius.

Andreu Mir20/10/10 0:00

Un investigador pren una mostra biològica dijous passat a Lima (Perú).

El càncer de mama s'estén, però la mortalitat davalla

La prevalença del càncer de mama és encara tràgicament elevada. Segons les dades aportades per la Conselleria de Salut, una de cada 16 dones desenvoluparà un càncer de mama al llarg de la seva vida. De fet, aquest tipus de càncer representa el 32% dels processos oncològics que es diagnostiquen cada any i es creu que la seva incidència augmenta a un ritme del 2,5% anualment. Ara bé, tot i que aquesta malaltia no es pot prevenir, la detecció precoç hi juga un paper importantíssim. Es tracta d'un tipus de tumor bo de curar si és detectat en les primeres fases. Per això, la mortalitat està davallant. Per aquest motiu, la Conselleria de Salut remarca amb tanta insistència la rellevància de les proves de triatge. De fet, 16.000 dones de les Illes Balears s'han sotmès a una mamografia entre gener i setembre d'enguany. Les proves es realitzen en el marc del Programa de detecció precoç del càncer de mama, desenvolupat per la mateixa conselleria. El resultat de la prova acostuma a ser negatiu en una gran majoria de casos. De fet, el 97% de les dones que se sotmeten a proves mèdiques assoleixen resultats positius i no tornen a ser citades fins a dos anys més tard.

Ander Zurimendi19/10/10 0:00

Les organitzacions feministes del país no aproven la recent reforma.

La nova llei de família jordana discrimina la dona

La recent reforma de la llei jordana que regula les relacions familiars no ha satisfet les organitzacions feministes del regne haiximita, que la consideren discriminatòria per permetre els matrimonis amb al·lotes menors i mantenir la decisió del divorci a les mans del marit. Segons el parer d'algunes defensores dels drets de la dona, la reforma de la coneguda com a Llei de l'estatut personal, adoptada pel Gabinet jordà en absència del Parlament i que haurà de ser ratificada per la nova Cambra Baixa després dels comicis del 9 de novembre, és millor que la prèvia, encara que manté llacunes jurídiques i fracassa quan assegura la total igualtat de gènere. "Pensam que la filosofia d'incorporar canvis radicals en la Llei de l'estatut personal per tal de garantir l'equitat absoluta entre homes i dones no ha estat complerta", va dir la subdirectora de la Unió de Dones Jordanes, Nadia Shamruj.Un dels punts més controvertits d'aquesta nova llei és que permet, tal com ho feia la seva antecessora, els matrimonis amb al·lotes de 15 anys, malgrat establir els 18 anys com a edat mínima per casar-se.

Efe18/10/10 0:00

El 2050 ens faran falta tres planetes

La població mundial va utilitzar l'equivalent a 1,5 planetes per proveir-se el 2007. Així ho indica l'informe Planeta viu de WWF, que també demostra que es necessitaran dos planetes per atendre les demandes el 2030 i tres, el 2050, si es mantenen les tendències actuals. Per tant, la lectura que es desprèn d'aquestes dades és que el consum mundial de recursos ha superat tant la capacitat regenerativa de la Terra (biocapacitat) que es necessiten 1,5 anys per regenerar els recursos utilitzats només l'any 2007.

Agències17/10/10 0:00

“L'objectiu és que els nostres clients elaborin el seu propi vi”

Fa molts d'anys que conec Carles Feliu i la seva família i, per això, m'és agradable retrobar-lo, voltats de les vinyes de Son Dagueta.

Mateu Morro16/10/10 0:00

Aposta per la tecnologia educativa

La revolució tecnològica dins les aules té a Balears una fita marcada, tal com estipula el pla de modernització educativa XArxipèlag 2.0, presentat durant la recta final del passat curs acadèmic. Cal pensar que, després de l'experiència pilot viscuda l'any passat en sis centres illencs, arriba l'hora de la veritat i això es tradueix en el fet de donar entrada de ple als terminals informàtics en alguns dels nivells de l'educació més primerenca.

Antoni Agüera15/10/10 0:00

Ajuts al desenvolupament sota amenaça dels talibans

Milions de dòlars destinats a desenvolupament han caigut o estan en risc de caure a les mans dels talibans afganesos a causa de la corrupció i la situació d'alt risc amb què operen les agències d'ajuda a l'Afganistan.El darrer avís prové de l'Usaid -l'Agència nord-americana per al desenvolupament-, que té "indicis" sobre pagaments que haurien fet les seves subcontractades als talibans a canvi d'obtenir "protecció" en les àrees insegures.

Naweed Haidary/Efe14/10/10 0:00

Es marginen o són marginats

Amb els gitanos ocorre un fenomen curiós i és que han estat presentats a la societat com a persones perilloses per a la resta. Això ha fet interioritzar una certa por de les persones que formen aquest poble. De fet, quan era petit, una de les maneres que existien de fer por als infants...

Joan Lladonet13/10/10 0:00

La manca d'educació continua

L'educació de les minories ètniques continua sent una de les grans assignatures pendents del sistema educatiu amb el qual es formen les noves generacions. Tot i que durant els darrers anys s'han confirmat tot un seguit d'avanços significatius quant a la integració d'aquesta gent -a través de diverses iniciatives orientades a consolidar l'atenció a la diversitat-, sembla que encara hi ha molt per fer.

Andreu Mir13/10/10 0:00

Un avenç esperançador

En un termini de 30 o 40 anys s'incrementarà la supervivència dels pacients amb càncer de mama i apareixeran nous tractaments per a aquests tumors. Un estudi desenvolupat per científics del Centre d'Investigació del Càncer de Salamanca (CIC) fa pensar en un esperançador futur per a les dones que contreguin aquesta malaltia. L'investigador principal del CIC i codirector de l'estudi, Atanasio Pandiella, està convençut que "matemàticament, seguint l'evolució dels percentatges de curació dels darrers anys", la malaltia es curarà o passarà a ser crònica.

Agències12/10/10 0:00

La bellesa, amb més os que carn

Els cànons de bellesa tornen a reivindicar l'os enfront de la carn. Tot i les crítiques dirigides aquests darrers anys al món de la moda per la contínua utilització de models extremadament primes, les grans firmes i les passarel·les encara advoquen per la imatge d'una dona esquelètica. El darrer exemple més palpable el trobam a la Setmana de la Moda de Milà, on la firma Elena Miró fou vetada pel fet de recórrer a models que empraven talles que oscil·laven entre la 40 i la 44, es a dir, talles estàndard de la majoria de dones europees. Per la Cambra de Comerç italiana i pels organitzadors de la passarel·la AltaRoma, aquestes dones no ofereixen una "bona imatge" de la moda italiana al món. Així, defensa que l'ús de "talles grans" no s'adequa als cànons estilístics i d'imatge internacional que vol transmetre la mostra. La dissenyadora Elena Miroglio, responsable del segell Elena Miró, assegurà que les seves creacions només reivindiquen "el model d'una dona sana a les passarel·les". De fet, les talles compreses entre la 40 i la 48 són emprades pel 35% de les italianes.

Miquel Ripoll11/10/10 0:00

Els recursos hídrics globals, amenaçats

Els recursos hídrics globals per als propers vint anys es troben amenaçats. Quasi el 80% de la població mundial, al voltant de 5.000 milions de persones, viuen a zones amb un alt nivell de perillositat pel que fa a l'abastiment de l'aigua potable i el manteniment de la biodiversitat a tot el planeta.

Miquel Ripoll10/10/10 0:00

“S'haurien de llevar les subvencions i defensar el nostre producte”

Julià Morro és un jove pagès de Santa Maria que ara es troba en plena campanya de collita d'ametles i garroves. He anat al camp on fa feina per demanar-li com va la temporada.

Mateu Morro09/10/10 0:00

Uns ciutadans ben equipats

El d'avui és un d'aquests termostats que apareixen periòdicament, dirigits sobre l'activitat internauta i que ens ajuden a copsar en quina situació ens trobam en l'imparable avenç de la Societat de la Informació a les nostres vides. La font aquesta vegada no pot ser més oficial, en aquest cas l'INE, en la seva Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies de la Informació i Comunicació a les Llars. Cal prevenir que el concepte TIC potser és emprat aquí en una ascepció massa ampla, i més quan les variables més avançades que introdueixen a l'estudi es limiten als ordinadors i internet. Juntament amb aquests dos, però, afegeixen alguns altres elements, més ordinaris i establerts a la vida de més persones, com ho són el telèfon mòbil i el dispositiu de TDT.

Antoni Agüera08/10/10 0:00

Cisjordània, o l'altra cara de l'apartheid

De cop, s'encenen els llums i una veu anuncia: "L'Estat d'Israel ha extremat les mesures de seguretat quant als vols turístics que sobrevolen el seu territori. És obligatori romandre als seients i amb el cinturó fermat". Són les quatre de la matinada i encara falta una hora per arribar. Benvinguts a l'autoproclamada terra promesa de Ben Gurión.

Carolina Ares07/10/10 0:00

“Si vens el teu propi producte el pots defensar millor”

L'Hort d'en Ros és molt a prop de Sant Marçal. Allà, en Tomeu hi conrea fruites i hortalisses, com feien els seus avantpassats, i ara també hi ven la seva producció. Et ve d'avior, la pagesia, Tomeu?

Mateu Morro02/10/10 0:00

L'aturada general del 29-S, primera emmarcada en la societat digital.

Internet acudí a la vaga

A poques hores de la finalització de les 24 hores de vaga general, ens proposam esbrinar si existeix alguna constatació que la jornada també ha incidit al si del mitjà digital. En aquesta missió ens ajudaran les dades de l'Associació d'Inversors i Emprenedors d'Internet (AIEI), que té representants a les principals empreses del sector i que, a més, monitorizà per primer pic a l'Estat la incidència a internet d'una vaga general, amb l'objectiu de fer de la xarxa un indicador clau per avaluar-ne l'èxit o el fracàs. Allò cert és que, tot i la convocatòria, les persones es continuaren connectant al ciberespai, gairebé com qualsevol altre dia. De fet, el trànsit d'usuaris finals a la xarxa no es veié gairebé alterat. Si fa no fa, fou el mateix que un dia normal pel que fa a visites de diversa naturalesa, però on sí es notà una important variació fou en el comerç en línia. Segons les fonts esmentades, descendí un 25% i les cridades als call centers de les empreses caigueren de manera més important, fins al 40%.

Antoni Agüera01/10/10 0:00

L'educació, un dret vetat a moltes dones

L'escolarització a molts països en desenvolupament encara té moltes mancances. Gran part de la població és analfabeta, perquè no ha estat, o ho ha estat poc temps, escolaritzada, però el grup al qual més s'ha negat aquest dret ha estat al de les dones. Tot i...

Joan Lladonet29/09/10 0:00

Educació: antídot de la mortalitat infantil

Amb relativa freqüència, l'esdevenir dels fets ens mostra que l'escola és un excel·lent laboratori social. De fet, no han estat escassos els estudis que, tenint com a camp de treball els centres educatius, s'han aventurat -amb un èxit més que notable- a preveure determinats fenòmens que el temps després ha confirmat. Just ara fa uns dies, es va presentar a Londres l'enèsima mostra d'aquest binomi entre escola i societat.

Andreu Mir29/09/10 0:00

Torna l'hepatitis?

L'hepatitis pot tornar a ser una malaltia ben virulenta a l'Estat espanyol. Professionals especialitzats en el tractament de l'afecció han reclamat més ajuts per controlar-la, davant l'augment de la prevalença en els propers anys com a conseqüència de l'arribada de població immigrant i de la falta de controls rutinaris.

Agències28/09/10 0:00

L'hemorràgia més mortífera al tercer món

El nombre de dones que moren a causa de les complicacions durant l'embaràs i el part ha descendit un 34%. Des d'una estimació de 546.000 morts l'any 1990, s'ha passat a les 358.000 defuncions del 2008. Així queda recollit en l'informe conjunt de diverses agències de Nacions Unides publicat la setmana passada. El progrés és notable, però l'índex anual de descens és manco de la meitat del que es necessita per aconseguir un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM).

dBalears27/09/10 0:00

Fumat i transgènic

Els transgènics tornen a ser a l'epicentre de la polèmica. Però ja no es tracta de vedures, ni de llegums, sinó del primer animal modificat genèticament per al consum humà: un salmó. L'empresa nord-americana Aqua Bounty ha dissenyat un tipus de salmó que creix el doble de ràpid i el doble de mida que un espècimen normal. Amb el nom comercial d'AquAdvantage Salmon, aquests peixos arriben a pesar 6 quilos en 18 de mesos, mentre que en condicions normals només en pesarien devers 3.

M.Ripoll / Agències26/09/10 0:00