“La gran assignatura del vi mallorquí és el consum local”

Quin és el moment de Macià Batle?
Hem fet una elecció per la singularitat i la identitat del vi de Mallorca. Volem fer un vi diferenciat que, quan la gent el tasti, s'adoni que beu un vi de Mallorca. Davant la globalització defensam la singularitat.

I com ho feis?
Emprant molt les varietats de raïm autòcton, sobretot manto negro i premsal. Després elaboram el vi bé i obtenim un producte bo. El 2010 hem guanyat uns 35 premis internacionals. Aquests guardons ens vénen per la qualitat, però també per la singularitat i el caràcter dels nostres vins. Pots beure un cabernet a Austràlia, a Sud-àfrica i a Europa, però un manto negro sols el pots beure a Mallorca. En dir Mallorca, hauríem de pensar en un paisatge, una gastronomia, uns hotels i en qualitat. Això ens du més enfora: o cream entre tots la marca Mallorca o tenim un futur complicat. Si som conscients que tots anam al mateix vaixell, veurem que una marca que ho abasti tot ens anirà bé. Tots els sectors tindrien les coses més fàcils.

Com es pot generar aquesta marca?
La gent n'ha d'estar convençuda. El nostre caràcter, per desgràcia, no va cap aquí. Hi ha molt d'individualisme i molta desvertebració a la societat mallorquina. És molt complicat envestir projectes comuns. Ens dividim perquè sols miram el nostre entorn més immediat.

Quines novetats ofereix el celler?
Hem tret un vi blanc de maceració carbònica. L'etiqueta ens l'ha feta Tomeu Seguí. Són uns vins molt aromàtics, molt frescs. Feim rosat, blanc i negre, cada un amb una etiqueta diferent. D'altra banda, continuam elaborant els vins clàssics: negre d'anyada, criança i reserva. Després feim el Blanc de blanc, el Llaüt i l'Únic, que són blancs fets en bóta. També feim edicions especials, quan tenim una partida de vi diferenciada, amb etiqueta artística. Ara hem fet la Col·lecció del lector, que combina poesia, pintura i vi.

El vi lliga bé amb la literatura?
D'ençà que vàrem començar, la nostra màxima va ser "art i vi". Hem fet moltes etiquetes artístiques, hem fet concerts i vàrem decidir fer una passa cap a la literatura. L'any passat col·laboràrem en el llibre Llunari, de Josep Lluís Aguiló, de Manacor, i enguany en un llibre de Moll que és Grans èxits de poesia, de Josep Lluís Aguiló, Pere Joan Martorell, Manel Marí i Sebastià Alzamora.

Com ens afecta la crisi?
Mallorca és l'única regió vinícola que no ha baixat el preu del raïm el 2010. Ara hem de veure si podem vendre el vi durant el 2011. Jo esper que sí. Per això, hem de potenciar la singularitat dels vins, perquè no podem competir amb quantitat i en preu oferint allò mateix que fan a altres països.

Com hi respon el mercat mallorquí?
Cada vegada és més favorable al nostre vi. I afortunadament cada vegada hi ha més presència. Ara ja són pocs els restaurants que no el tenen. És una gran passa endavant. Ara hem d'aconseguir que la gent el consumeixi. La gran assignatura del vi mallorquí continua sent el consum local.

I el mercat estranger?
La millor campanya de promoció del vi mallorquí la fa el turista que visita Mallorca. Això ens ajuda molt. En aquests moments, el sector del vi mallorquí ho passaria molt malament si no fos pels alemanys. Ells han valorat molt positivament el vi de la nostra illa. L'alemany ha tastat el vi de Mallorca i li ha sorprès la qualitat dels nostres vins. Gràcies als estrangers, els mallorquins han començat a creure en els nostres vins. Quan han vist el cas que li han fet els visitants, han pensat que no era tan dolent.

Que desitjaríeu per al futur?
La verema del 2010 ha estat abundant. Podem desitjar que els vins surtin bons i que els puguem comercialitzar amb facilitat, que la gent de Mallorca aprengui a valorar i estimar els seus propis vins. S'ha de fer feina, però som optimista, perquè el mercat que més valora el vi de Mallorca, l'alemany, és el que ara està millor d'Europa.