Haití, any I

Haití commemorà el 12 de gener el primer aniversari d'un terratrèmol que causà més de 300.000 morts i arrasà la capital i altres zones de l'empobrit país, víctima en l'actualitat d'una greu crisi d'infraestructures, sanitària -conseqüència de l'epidèmia de còlera- i política, després de les eleccions del novembre passat. El sisme, de 7 graus, tingué l'epicentre a 15 quilòmetres de la capital, Port-au-Prince, on esbucà el Palau Presidencial, la Catedral, escoles, hospitals, ministeris i desenes d'edificis institucionals.

Des d'aleshores, s'han emprès poques accions de millora a les zones afectades, a favor dels 1,5 milions de damnificats que continuen privats de serveis tan bàsics com la salut, l'habitatge, l'educació, el treball i l'alimentació. Segons les darreres xifres, al voltant d'1,3 milions dels desplaçats viuen a 1.300 campaments, sense l'esperança d'aconseguir un sostre a mitjan termini.

Amb tot, el de l'habitatge és un dels gran reptes que afronten les autoritats haitianes, que a final de l'any passat anunciaren noves normes de construcció de residències, però tenen pendent un pla per allotjar els damnificats i un pla compartit de reconstrucció. Segons el Govern, fan falta 5.000 milions de dòlars per oferir als desplaçats pel sisme un allotjament millor que les tendes en les quals malviuen amuntegats i exposats a problemes derivats de la falta d'higiene, la inseguretat i les inclemències meteorològiques, entre altres contingències.

Tanmateix, malgrat les promeses oficials, aquest pla continua sense concretar-se, mentre les amenaces d'expulsió afecten un 17% dels campaments, segons informes d'organismes civils. Certament, les autoritats polítiques del país fan poca cosa, atès que viuen ofegades en la pròpia crisi derivada dels fraudulents comicis de novembre passat.