TW
1

La pregunta del títol era -i deu continuar essent- típica i tòpica en les relacions personals, familiars i socials. Així ja es podia conèixer molt una persona, principalment s'aclaria si tenia feina o no. I tant si contestava una cosa com l'altra, la pregunta següent era per saber quin treball desenvolupava o quins estudis realitzava. Segurament, era un temps en què qui no volia estudiar sempre trobava algun tipus de treball, encara que cobràs una misèria. La causa era, principalment, el fet de no voler estudiar, per múltiples raons que ara no tenc espai per explicar. Sembla que sempre hi haurà persones que no voldran continuar estudiant. En un moment determinat, aquestes persones que rebutjaven qualsevol tipus d'estudi, si no era per obligació, quan varen anar a cercar feina no en varen trobar. I quan els feien la pregunta de l'encapçalament, contestaven que ni estudiaven ni treballaven i, així, va sorgir allò que els mitjans de comunicació anomenen, injustament, la generació ni-ni. La injustícia sorgeix perquè tota la joventut no es troba en aquesta situació; només és una minoria, ja que la gran majoria estudia o treballa.

El que sí que neix en l'actualitat és una nova generació, a la qual encara no s'ha posat cap nom i que podria ser la generació subtractiva. Perquè sembla que serà una generació que restarà en tots els ordres de les coses. Totes les persones hauran de restar dels seus sous, hauran de restar de la quantitat d'objectes comprats, hauran de restar del valor del cotxe o de la casa que voldran comprar, ho hauran de fer amb la roba que duguin i també disminuiran els guanys dels qui es dediquin a obtenir diner fàcil. Sembla que una generació que vulgui que el planeta sigui sostenible haurà de restar al consum i haurà de ser forçosament més pobra que la dels seus pares i dels seus padrins.