A principi de desembre el Consell de Mallorca féu una passa endavant i aprovà per unanimitat una moció del Bloc per la qual reclamaven que es retorni la quantitat que la institució insular ha pagat en concepte de cànon digital d'ençà que entrà en funcionament. Com sabem, aquest impost s'aplica sobre els equips i elements electrònics que potencialment poden servir per realitzar còpies il·legals i que, tanmateix, es pressuposa que es dediquen a altres finalitats al si d'una institució pública com aquesta.
El conseller i president d'Esquerra, Joan Lladó, defensà la proposta en el ple i recordà que prèviament s'havien aprovat mocions similars a alguns ajuntaments de l'Illa, com al d'Inca, Pollença i Manacor. Segons les seves paraules, no és acceptable la presumpció que qualsevol equip o suport adquirit sigui usat de manera delictiva, pel que fa a còpies subjectes als drets de propietat intel·lectual, atès que en realitat realitzen unes tasques que "no tenen res a veure amb els drets d'autor".
A falta de nous acostaments, la cosa depèn ara bàsicament del Govern central, que ha de fer anques enrere en aquesta qüestió per donar cobertura a una demanda no sols reclamada pel Consell de Mallorca, sinó per multitud de corporacions d'àmbit local, i després que l'octubre passat el Tribunal de Justícia Europeu declaràs il·legal la forma en què s'aplica el gravamen a l'Estat.
Greuge als internautes
En el procés de reforma, els representants d'associacions d'internautes se senten ignorats. Així ho han manifestat públicament, i fins i tot ho han expressat amb escrits adreçats als ministeris d'Indústria i de Cultura. Hi sol·liciten la seva participació en les reunions formals de la reforma del cànon de la discòrdia, que han començat aquesta setmana, sense que se n'hagin comunicat avanços decidits, sols el mateix paper que sí que s'ha atorgat a la patronal tecnològica i a les entitats de gestió dels drets d'autor, com l'SGAE. Així, manifesten que "resulta paradoxal que les organitzacions que han propiciat en part el canvi legislatiu siguin un altre pic apartades i ignorades del diàleg previ a la reforma a favor dels intermediaris que se'n lucren.
Se'ns ignora, alhora que es comunica que l'objectiu de la reunió és establir un diàleg entre les parts implicades en el cànon digital per preparar-ne la reforma". En contra del parer governamental, estan convençuts que l'impost perjudica en primera instància el creador, perquè aquest és, al seu torn, consumidor de dispositius i suports que s'encareixen per sobre del que les entitats els retribueixen.
Un perjudici general
En segon lloc, la indústria dels continguts, ja que els dificulta crear nous models d'explotació pel cobrament indiscriminat i, finalment, la societat en conjunt, perquè la fa menys competitiva i encareix artificialment productes de gran consum. Per això, associacions de caràcter ciutadà com aquestes s'apleguen en plataformes com todoscontraelcanon.es i demanen als polítics que legislin a favor de l'interès general i que deixin de banda d'una vegada els interessos dels intermediaris.
En la banda contrària, hem topat amb alguns exemples d'actualitat, com la reunió mantinguda recentment a Brussel·les entre representants dels editors de llibres i premsa (FEP) del vell continent amb el president de la Comissió Europea. En aquesta trobada, instaren José Manuel Durao Barroso a continuar prenent iniciatives que salvaguardin els drets d'autor en l'hàbitat digital.
I és que la força d'aquest col·lectiu no és gens menyspreable, si consideram que lideren la indústria cultural a Europa, amb una facturació de més de 40.000 milions d'euros anuals. Tanmateix, el president de la FEP, Fergal Tobin, alertà que la indústria afronta grans canvis, per l'aparició dels llibres electrònics i les tablets per llegir-los, i assenyalà que "és reconfortant saber que les institucions europees reconeixen i donen suport al valor del món editorial en una societat democràtica".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.