La mida sí que importa

En alguns mamífers la mida del cervell és més gran del que s'esperaria en relació amb la mida corporal. És el cas, per exemple, dels grans primats -com ara els ximpanzés i els goril·les-, de les balenes i els dofins i dels elefants. Els científics fa molt temps que es demanen per què, de vegades, la natura afavoreix el desenvolupament de cervells grans, si aquests precisen de tant temps per assolir la maduresa funcional i consumeixen tanta energia.
Una de les explicacions clàssiques és la hipòtesi del cervell protector (CBH, per cognitive buffer hypotesis), segons la qual un cervell més gran atorga més flexibilitat de comportament davant canvis a l'entorn i afavoreix l'aprenentatge, aspectes que permeten fer front amb èxit a desafiaments ecològics.

Un article publicat recentment en el Journal of Evolutionary Biology pels investigadors del CREAF César González-Lagos i Daniel Sol, juntament amb Simon Reader (Universitat McGill, Canadà), aporta noves dades que sustenten aquesta hipòtesi. Mitjançant un mètode estadístic, els autors han analitzat les dades de 493 espècies de mamífers -des de rosegadors i ratpenats fins a cetacis, felins, ungulats i marsupials- i han conclòs que tenir un cervell més gran també sol estar relacionat amb el fet de tenir una vida més llarga, la qual cosa suposa un nou avantatge. I és que, a més de generar més oportunitats per adaptar-se als canvis i afavorir, per tant, la supervivència, una mida encefàlica més gran permetria viure més anys i, consegüentment, reproduir-se més vegades. Això compensaria el fet que es necessiti un desenvolupament embrionari més llarg per poder generar un cervell més gran. Així mateix, han observat que les espècies amb cervells més grans tarden més a assolir la maduresa sexual, circumstància que es compensaria en part amb el fet de tenir una vida reproductiva més llarga.