Internet encara és territori Sinllei

La mateixa setmana que el sentiment nadalenc arriba per envair tots els racons, hem assistit a una aferrissada lluita centrada en el Congrés dels Diputats i a internet. La raó de la disputa ha estat el debat sobre l'anomenada llei Sinde, que pretenia posar uns inicis de concert regulatiu a la xarxa. Es tracta d'un camp que encara envaeix alguns límits legals en segons quins punts, com ara les nombroses webs que s'inclouen en servidors estatals i permeten descàrregues il·legals de recursos protegits pels drets de propietat intel·lectual i que, alhora, plantegen serioses dificultats al conglomerat de la indústria cultural.

Com sabem, la llei fou avortada perquè després de totes les negociacions en el si de la Comissió d'Economia sols hi donaren suport els socialistes. Tot i que les coses tornen de mica en mica al seu lloc, el tema no està resolt, ni molt menys. Així mateix, d'una banda la ministra que va inspirar aquest projecte de norma frustrat es ratifica en la decisió de no dimitir i, per l'altra, els testimonis provinents de la xarxa que demanaven aquest gest abans i tot que es votàs la llei alcen la veu encara més, conscients que la darrera victòria moral ha estat a favor seu.

Tot i que la batalla final es va lliurar a l'hemicicle, les hostilitats havien començat molt abans. Després de mesos en què els encreuaments de declaracions havien estat constants entre les parts afectades, havia arribat el moment de plantejar la votació.

Crònica de la tensió

Les hores prèvies serviren d'escalfament perquè els més actius d'un cantó i de l'altre -l'SGAE i les associacions d'internautes defensores del tot de franc a la xarxa, respectivament- encenguessin uns graus més el debat. A més, hi comparegueren altres convidats d'excepció, com ara l'associació de consumidors Facua presentà 30.000 signatures d'usuaris contraris al projecte del Ministeri de Cultura. En la mateixa línia, les agrupacions de navegants d'internet amenaçaven amb un recurs al Constitucional si la disposició final segona de la llei d'economia sostenible tirava endavant.

Per contra, la mateixa ministra González Sinde defensava que caçar webs que incompleixen els drets de la propietat intel·lectual no té res a veure amb un atac contra la llibertat d'expresió. En la seva corda, 154 escriptors i creadors signaven el Manifest pel copyright.

Tanmateix, la jornada clau de tot plegat fou la de dimarts, dia 21, en la qual s'havia de votar l'aprovació de la normativa d'economia sostenible. El procés d'escenificació al Congrés i la posada en marxa de la maquinària persuasiva de l'Executiu no acabaren d'esvair els dubtes dels partits i, a primera hora de l'horabaixa, l'únic grup que es mantenia indecís -CiU- anunciava que no es pronunciaria a favor del text de la discòrdia. Les negociacions a correcuita no fructuficaren, de manera que el PSOE quedava aïllat i la política instigadora de la proposta, en evidència. El contrast entre l'alegria dels internautes i les irades queixes d'algun creador servien de tancament d'unes hores molt intenses.

Perspectives

Entre els laments pel rebuig de la Comissió d'Economia al text, hi ha el de l'Ambaixada nord-americana a Madrid, que agraeix els esforços del Govern i en especial de la ministra, alhora que demana que es faci "alguna cosa més" en la lluita contra la pirateria. Per part seva, González-Sinde assegura que ja treballa per trobar un model que satisfaci totes les sensibilitats i, respecte dels qui ho han proposat, afirma que no té per res intenció de dimitir.

En qualsevol cas, la regulació d'internet no es pot torbar gaire, sobretot perquè els polítics són conscients que urgeix trobar una fórmula per compatibilitzar els drets d'uns i altres en tots els àmbits, també el virtual. Potser per això seria positiu fer net i tornar a començar a negociar de zero. Així, tal vegada hi haurà alguna esperança de construir al consens entre dos bàndols amb pocs punts coincidents i que, així i tot, estan obligats a entendre's.