Infants desabrigats d'intimitat

No debades, els tentacles de la nova societat de la informació han arribat també a l’escola i, amb ells, les seves conseqüències més negatives. Així, els avantatges que han acompanyat algunes d’aquestes modificacions –com ara la implantació de sistemes informàtics en els distints centres educatius, l’estandarització de les pàgines web com a elements actius de màrqueting d’algunes d’aquestes institucions o la col·locació de càmeres de vigilància en centres problemàtics–, s’han vists emboirats per les denúncies d’alguns pares i mares indignats pels usos que, en determinades conjuntures, s’han fet de les fotografies o d’altres informacions relatives als seus fills.

Sigui com sigui, algunes de les remotes preocupacions de les AMPA (l’any 1970 a l’Estat espanyol ja s’aprovà una mesura legal orientada a preservar les dades dels alumnes) pel que fa a protecció de dades dels infants com ara el tractament confidencial dels expedients acadèmics o dels informes elaborats pels departaments d’orientació, s’han vist acompanyades de moltes altres. La darrera manifestació d’aquesta notable inquietud ve de la mà de la Llei orgànica 2/2006, en la qual s’anuncia literalment que "el professorat que accedeixi a les dades personals i familiars que afectin l’honor i intimitat dels menors o de les seves famílies quedarà subjecte al deure de sigil".

Els drets dels menors

Aquest mateix any, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (l’AEPD) ha fet públic un document en el qual s’adjunta un seguit de drets referents a la població menor d’edat, tot en relació a la problemàtica que gira entorn a la intimitat de les dades personals. En aquest sentit, una de les primeres premisses amb les quals ha de conviure l’acció docent és la del consentiment de famílies i/o alumnes a poder tractar determinades informacions particulars. Així les coses, segons el marc legal espanyol, tots els infants menors de catorze anys necessiten el consentiment de mares, pares o tutors perquè es puguin tractar les seves dades.

A partir d’aquesta edat, el mateix adolescent està acreditat per donar o no el seu vistiplau. Amb tot, aquestes mesures comencen a fer habituals escenes que, fins aleshores, havien estat ben extravagants en els centres educatius. Les fotografies de grup en el nivell d’infantil o de primària en les quals part dels infants són apartats perquè els pares i mares no hi han donat consentiment, en són un bon exemple. Pel que fa referència a les dades relatives a les famílies, el gremi de mestres i professors també ha de tenir en compte un aplec de restriccions. La principal és la que prohibeix als educadors demanar informacions relacionades amb l’entorn familiar, tot a excepció d’aquelles que siguin necessàries per posar-se en contacte amb les mares o pares, si escau.

A més a més de tot això, les famílies no poden oblidar que és important que els menors sàpiguen que tenen el dret de saber en tot moment quina és la finalitat amb la qual l’escola utilitza les seves dades, si és necessari o no oferir aquella dada o si la informació que es dóna serà coneguda per terceres persones. D’aquesta manera, els centres estan compromesos a oferir informació nítida al respecte.

Segons l’AEPD, "és prou significatiu prestar atenció a les activitats extraescolars, sobretot en aquelles que siguin dispensades per empreses alienes al centre". En aquesta mateixa direcció, una de les recomanacions que es fa des d’aquesta organització als pares i mares és que exigeixin als centres que durant la realització d’aquesta mena d’activitats no es facin fotografies ni es prengui altre tipus d’informació sense el coneixement ni el consentiment dels tutors. Exagerades o necessàries? Aquest tipus de mesures desperten impressions dispars entre el respectable. Sigui com sigui, el que no es pot negar és que la preservació de la intimitat és un dret vital i, amb aquestes o d’altres mesures s’ha d’intentar protegir tant com es pugui.

El gran perill: internet.

Setmanes enrere, a la ciutat francesa d’Estrasburg es va celebrar la XXX Conferència internacional de protecció de dades i vida privada. Una de les principals conclusions a la qual arribaren els experts fou l’elevada vulnerabilitat que molts joves mostren alhora de preservar la seva intimitat, concretament, les aportacions apuntaren als elevats riscos amb els quals naveguen molts adolescents per la xarxa.

Qui més qui manco qualque vegada ha sentit o ha vist com individus adults han utilitzat la ingenuïtat dels adolescents per abusar d’ells a través d’internet. Les xifres escarrufen. Durant els darrers cinc anys, més de 1.200 persones han estat detingudes a l’Estat espanyol per delictes relacionats amb l’anomenada ciberpederastia i, només en aquest any 2008, més de 500 persones ja han estat detingudes. Tot i aquestes xifres tan alarmants, resulta obvi que qualque cosa no funciona ja que de tots els processats per aquesta causa entre l’any 2005 i el 2007 (uns mil individus), només una trentena acabaren a la presó.

A causa d’aquest escenari, la cita d’Estrasburg acordà la necessitat de posar en marxa tot un seguit d’accions encaminades a educar els joves, joves que han de tenir clars quins són els riscos que transiten per la xarxa i també quins són els seus drets. A més, es va fer notar el transcendent paper que pares i centres escolars tenen en aquesta tasca pedagògica. Paral·lelament, la trobada serví per demandar els operadors d’internet que ofereixin majors garanties, tot adaptant les seves polítiques de protecció a les necessitats actuals dels menors.