TW
0

Els caragols de Diego fan bona pinta. Aquest jove biòleg no sols té cura de la granja, sinó que du a terme un projecte d’investigació sobre la cria d’aquests animals.

Què estau investigant sobre els caragols?
Pràcticament tot. Criar caragols té el problema que quasi tot el que hi ha escrit és de fora. I no és el mateix. Estàs a mercè de veure el que passa. No hi ha un protocol per tal d’assegurar-ne aquí, a Mallorca, la rendibilitat. Hi ha detalls tècnics que no es coneixen prou: dieta, malalties, efectes del clima, etc.

És que el nostre clima no és adequat?
A l’estiu fa massa calor i els caragols aturen el seu ritme biològic. Els caragols no creixen i això té uns costos. S’ha d’evitar l’estiuada si es vol funcionar bé. Hem de dissenyar uns refugis adequats que ho permetin. La cria de caragols s’ha desenvolupat a països bastant més freds que no tenen aquest problema.

Quan vàreu començar amb els caragols?
Estudiava Biologia i vaig sentir per la ràdio un senyor que explicava la cria d’aquests animals a un programa sobre "negocis rars". En acabar la carrera, després de fer algunes feines, vaig muntar la granja a Jornets. D’això, ara en fa 5 anys.

Com et van les coses?
És complicat. Vaig tenir un problema amb àcars i ningú no em va saber aconsellar. La cosa més aproximada que em donaren per atacar el mal va ser un tractament per les abelles. Vaig estar un any estudiant el tema fins que vaig trobar-ne la solució.

Us va bé la comercialització?
Depèn del mercat que cerquis. Si ho enfoques cap al mercat massiu, ho tens difícil: ve molt de caragol congelat del Marroc, de baixa qualitat. També hi ha el client que vol un bon producte, de qualitat. I els nostres caragols són de primera.

Com els vens?
Jo faig venda directa. Pos cartells a certs establiments i ho don a conèixer per tot on puc. Els repartesc a domicili.

Quines varietats cries?
El bover és el que més es consumeix. A Mallorca hi ha el bover gran, que es consumeix a Sóller i per la zona de Porreres, i pel Pla es prefereix el bover petit, que és més mal de criar i més poc rendible. Les caragoles, les viudes, també són molt males de criar a una granja, no es reprodueixen, en canvi al Marroc sí. Vull saber per què passa això. De vegades, en la comercialització, el "blanquet de garriga" substitueix la caragola.

D’on heu duit els vostres caragols?
Els meus caragols són d’aquí. També tenc un poc de caragol català, que és més petit que el nostre.

Quin menjar els donau?
Els don verdura i vegetals adequats o una mica de preparat fet a base de farina amb una aportació de calç. L’alimentació és un dels temes que més estic estudiant.

Seria possible fer uns caragols ecològics?
Sí, però és complicat perquè els hauries de donar sols vegetals ecològics, ja que el preparat de farina no ho és i si l’hi compraves els costos es dispararien.

Es consumeixen molts de caragols a Mallorca?
El consum de caragols té un caràcter tradicional i cultural i es manté com fa 10 anys. És un consum molt de temporada: tardor i primavera. Si no es té temps per anar-los a cercar s’han de comprar. I és aquí on la nostra oferta troba el seu lloc.

La producció mallorquina ja és significativa?
Sí, però se n’importen molt més. Les granges mallorquines hem començat a tenir un pes real dins de la comercialització. Hi ha molt d’interès. Aquest novembre, per exemple, hi haurà un curs sobre caragols que serà organitzat per Semilla.

Sembla que els caragols comencen a tenir molts d’usos comercials?
Sí, s’estan implantant nous usos cosmètics i farmacèutics. D’altra banda, Ferran Adrià ha ajudat a difondre els ous de caragol en gastronomia i van a uns preus exorbitants. És clar que necessites molts de caragols per fer-ne una quantitat significativa.

Són preferibles els caragols de granja als de camp?
No fa falta netejar-los i són més segurs pel que fa a l’alimentació, no han menjat productes tòxics. Per un altre cantó, si se’ls castiga molt en el camp, s’arriben a esvair. De tota manera no hi ha censos segurs.