Universitats intangibles

I és que l’empenta que ha assumit allò que molts coincideixen a anomenar la nova societat de la informació no ha estat minúscula. L’estandardització dels sistemes informàtics entre la població ha anat de la mà d’una progressiva normalització d’aquest saber fer tant en l’àmbit empresarial com en altres camps com ara el que ens ocupa: l’educació. Com és de suposar, el pilar sobre el qual descansa aquesta nova escena és internet.

Malgrat que l’èxit de l’educació a distància sembli fill dels darrers anys, la memòria ens mostra que aquesta modalitat d’aprenentatge ja acumula un cert bagatge. Tal volta el primer precedent el trobam a final del segle XIX, just quan la Universitat de Cornell (EUA) posa en marxa un sistema a partir del qual els alumnes estudiaven per correspondència.

Tot i la rellevància d’aquesta incipient idea, la vertadera empenta en aquesta direcció tingué la seva seu a Anglaterra, just quan a final dels seixanta l’Open University posà en funcionament un innovador sistema que tenia la televisió com a instrument central per posar a disposició dels estudiants la informació necessària per consolidar els seus coneixements. A hores d’ara, es fa complicat no conèixer algú que no hagi cursat alguna titulació (ja sigui universitària o no) amb classes no presencials.

Si centram la mirada en l’educació superior, el panorama a l’Estat espanyol ens detalla l’existència de dues grans institucions encarregades d’oferir serveis universitaris a distància. Per un costat, trobam la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i, endemés d’aquesta, tenim la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la qual ha entrat en escena més recentment. Aquestes dues universitats ofereixen els mateixos continguts que rep qualsevol alumne que cursa els estudis en una universitat "convencional". La principal diferència entre ambdues és el canal utilitzat per transmetre la informació. Emperò, quin és el sistema de funcionament que utilitzen aquestes universitats?

Segurament, la resposta a aquesta qüestió ha anat variant a mesura que han anat avançat aquests darrers anys. De fet, aquests centres són capdavanters quant a incorporació de nous avanços tecnològics. Tal vegada, si un s’hagués de remetre a una sinopsi per explicar el modus operandi de corporacions com la UOC o la UNED, s’hauria de fer esment a quatre eines bàsiques de comunicació.

Amb tot, la veu esdevé un instrument essencial des del primer moment, no debades el telèfon és una eina amb la qual alumnes i professors poden intercanviar informacions de manera més o manco directa. Tot i que cada cop tinguin un paper més modest, elements com els audiocassets o els cedés continuen formant part del compendi de recursos bàsics en la vida acadèmica de molts d’aquests estudiants. Altrament, les informacions de caràcter visual també ajuden a consolidar continguts. Així les coses, els vídeos, les presentacions en Power Point i les videoconferències són instruments amb els quals es potencia l’educació superior a distància.

En tercer lloc, no podem oblidar els impresos, ja siguin llibres de text, quaderns de treball o les guies d’estudi, recursos que, tot i ser encara ben presents, cada cop són més substituïts per informacions presentades en format digital. Finalment, cal citar les inacabables piles d’informació rebuda i enviada a través dels ordinadors (fòrums, correus electrònics, etc.) que empren aquests centres en el seu dia a dia, tot fent servir la potentíssima arma d’internet.

El compromís dels resultats

Una vegada acabat el període formatiu, la preparació dels titulats en universitats a distància és equivalent al de la resta de diplomats? Aquesta és una de les preocupacions històriques de molts dels estudiants que es plantegen prendre aquest camí. Segons algunes de les investigacions efectuades en relació a aquest tema, el nivell de preparació no ha de ser menor si s’estudia des de casa. Tot i això, els avantatges derivats de la comoditat que acompanya aquest sistema es conjuga amb un seguit de dificultats afegides, que també cal considerar.

La manca de contacte directe entre el docent i l’alumne és un handicap a remarcar perquè, tal com indica la comunitat de pedagogs, el contacte visual és un factor a tenir molt en compte en el procés d’aprenentatge. Amb tot, els experts coincideixen a destacar el paper transcendent que té la capacitat de sacrifici i d’autoexigència per part dels alumnes que es decideixin per aquesta via, els quals s’hauran de marcar ells mateixos el tempo dels seus avanços.

35 anys de la UNED

Just corria el 1973 quan es posaren en marxa les activitats en aquesta universitat de nova generació. Per ventura, una de les màximes peculiaritats d’aquest centre sigui que és l’única universitat pública espanyola no adscrita a cap comunitat autònoma. De fet, és una institució que depèn del Ministeri d’Educació. Després de sumar més de tres decennis de funcionament i acollir prop de 200.000 alumnes, la UNED esdevé el centre de referència pel que fa a educació superior a distància a l’Estat espanyol. Si parlam de l’oferta, caldrà esmentar la trentena de diplomatures, llicenciatures i enginyeries que poden triar els alumnes, tant en la branca de ciències (matemàtiques, enginyeries industrials, químiques, etc.) com també en la de lletres (història, filologia anglesa i dret).

A més, hi ha la possibilitat d’obtenir titulacions de postgrau i de doctorat. Els anomenats cursos d’extensió universitària o els cursos d’estiu també formen part del ventall de possibilitats oferides. Durant aquests anys, han estat moltes les persones que han cursat en aquesta universitat: professionals que cerquen nous al·licients, individus que reprenen carreres abandonades anys enrere, persones majors o fins i tot presidiaris que fan de la seva condemna una nova oportunitat.