Que el 60% dels alumnes siguin al·lotes és una realitat, com també que aquestes es concentrin a les classes de carreres determinades. A les aules d’educació infantil i d’infermeria, elles en són les protagonistes. És el que s’anomena "feminització de l’educació", que existeix també en el seu vessant contrari. És el cas de les enginyeries, en les quals la presència d’homes és de més del 80% i s’hi parla, per tant, de "masculinització dels estudis".
Així ho evidencia el IV Informe elaborat per l’Oficina per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que es va fer públic la setmana passada. L’estudi posa de manifest algunes dades rellevants ja detectades en els tres informes anteriors i ratifica el manteniment de certes tendències. Des de l’Oficina les anomenen "inèrcies".
En tot cas, la Llei d’igualtat, impulsada per l’actual Govern socialista i que insta les empreses de més de 250 treballadors a elaborar un pla d’igualtat, ha fet que la Universitat balear vulgui començar a treballar en aquest sentit. D’aquesta manera ho explicà el vicerector primer de Planificació i Coordinació de la UIB, el doctor Martí March, que assegurà que cal "complir la llei" i treballar perquè els homes i les dones tinguin les mateixes oportunitats. D’altra banda, la directora de l’Oficina, la doctora Esperança Bosch, explicà que "la inèrcia fa que les coses no canviïn, i per això són necessàries mesures d’acció positiva" mitjançant un pla d’igualtat a la Universitat.
Parlam, doncs, d’una manca d’igualtat d’oportunitats no tant en l’educació de primer i de segon cicles (diplomatures i llicenciatures) sinó, sobretot, en estudis de tercer grau i de doctorat, on el gènere de l’alumnat condiciona, en un grau elevat, el fet o no de cursar-los.
Segregació educativa
Per una banda, la segregació horitzontal, entesa com l’elevada concentració d’alumnat i de professorat femenins o maculins depenent dels estudis o dels departaments als quals ens referim, és present a la UIB, com també a les universitats de l’Estat espanyol en general. Quant a l’alumnat, les diferències més grans es troben als estudis de Ciències de l’Educació i de la Salut, en els quals el nombre de dones triplica el d’homes.
La situació és molt similar a la dels centres universitaris espanyols, on també es detecta aquesta inèrcia pel que fa a l’àmbit de l’educació. Però les dades hi difereixen en relació amb els estudis de Ciències de la Salut ja que, en general, és una branca de l’ensenyament masculinitzada, en contraposició amb el que passa a la UIB, on les dones en són les protagonistes. Él fet s’explica perquè a les Illes les carreres que s’ofereixen de Ciències de la Salut són la d’Infermeria i la de Fisioteràpia, estudis altrament feminitzats.
Quant a l’acumulació d’alumnes masculins, es concentren a les carreres tècniques. De fet, ja el 2006 un dels objectius de la Unitat de Dones i Ciència, creada pel Ministeri d’Educació i Ciència, era treballar per fomentar les vocacions científiques i tecnològiques entre les dones, que tenen una presència de tan sols el 28% en estudis d’enginyeria. D’altra banda, les carreres d’Humanitats i de Ciències Socials i Experimentals tenen un 60% d’alumnat femení, enfront d’un 40% de masculí.
Segons Bosch, l’elecció d’uns o altres estudis universitaris i la consegüent segregació horitzontal, no és un fet neutral. A parer seu, aquesta realitat està relacionada amb factors com els estereotips de gènere, la divisió sexual de la feina o la manca de models de referència alternatius. Tot plegat fa que les al·lotes decideixin cursar carreres tipificades tradicionalment com a "femenines" i amb menys prestigi social, i que els al·lots optin per estudis tipificats com a "masculins" i amb més prestigi social.
Si bé està demostrat que les dones obtenen més bons resultats que els homes en estudis de primer i de segon cicles, són ells els qui s’animen a continuar estudiant una vegada llicenciats, i realitzen estudis de tercer grau o doctorats. I d’aquesta manera sorgeix la segregació vertical, és a dir, que els homes són molt més presents en els estudis de formació superiors, igual que en les posicions altes de la jerarquia acadèmica.
En aquest sentit, les dades publicades al tercer informe de l’Oficina per a la igualtat de la UIB assenyalen que, si les professores titulars d’universitat en representen el 32,7% i s’aproximen a la mitjana estatal (36%), la presència de catedràtiques hi és només del 20% i supera la mitjana espanyola (13%). Tot i que la Universitat balear té una de les tres rectores universitàries de l’Estat, poder influir en temes de gènere requereix temps i noves polítiques. De moment, però, ja es té la vista posada en el pas següent: crear el pla d’igualtat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.