TW
0

No pel fet de ser un tema recurrent deixa de generar alarma entre els sectors igualitaris de la societat. La darrera Enquesta d’estructura salarial, elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), revela que les dones cobren uns salaris anuals molt per davall dels dels homes. A les Illes Balears una dona cobra una mitjana de 15.750 euros bruts cada any. Un home, en canvi, en rebrà 20.018.

Això vol dir que en el decurs d’un any l’home guanya 4.264 euros més que una dona. O el que és el mateix: un 21,3% més. L’INE, però, només constata realitats i no analitza les causes d’aquesta discriminació. Tanmateix, la situació illenca és una mica millor que l’estatal. I és que la diferència entre homes i dones és més accentuada al conjunt de l’Estat espanyol. De fet, els homes cobren 22.051 euros i les dones 16.245. Aquestes dades situen la taxa de discriminació en 5.806 euros.

Salaris més baixos a les Illes

Caldria matisar, igualment, que la difèrencia és més alta al conjunt de l’Estat, però que respon, en part, que els treballadors illencs cobren menys doblers. O sigui, que el sou mitjà a Espanya és de 19.680 euros, mentre que a l’Arxipèlag baixa fins als 18.095 euros. La salut dels salaris illencs es troba, per tant, pitjor que la mitjana estatal. Com ja resulta habitual, Madrid, Catalunya i el País Basc més Navarra n’encapçalen el rànquing. Ara bé, els sous són aquí millors, almanco, que a Múrcia (16.585 euros), Canàries (16.431 euros) i Extremadura (15.570 euros).

No és casualitat que, exceptuant Extremadura, les zones amb pitjor remuneració salarial siguin zones costaneres i turístiques, comunitats autònomes, precisament, amb els sector de Serveis més important proporcionalment. Atendre el turista, idò, no està gens ben remunerat. L’enquesta de l’INE també ho posa de manifest en assegurar que un treballador de l’hostaleria rep 13.394 euros l’any (31,9% menys que la resta).

No obstant això, els paràmetres per mesurar la discriminació són amples. Per exemple, la discriminació xenòfoba. L’exemple és evident. Els treballadors provinents dels Estats Units i de la Unió Europea són estrangers "de classe alta" i cobren salaris fins i tot més elevats que els de la mitjana espanyola. En canvi, la resta d’estrangers són infratreballadors. Si a més són dones, els sous cauen en picat. Un botó de mostra. Les dones asiàtiques cobren 11.700 euros, les europees de l’est 11.200 i les africanes 10.300 euros.

Contractes temporals, discriminats

Un altre criteri de discriminació és el tipus de contracte. L’estudi de l’INE conclou que el salari mitjà dels treballadors amb contracte temporal és prop d’un 25% més baix, respecte als contractes indefinits. Un altre pic, la situació de les dones és encara pitjor, ja que les que tenen contractes de duració definida cobren un 33,9% menys.

A banda de la temporalitat, que l’informe de l’INE taxa com "un dels criteris més importants a l’hora de percebre diferències", l’edat del treballador també és determinant. Existeix una relació positiva entre l’edat i el nivell salarial. O sigui que el personal amb més anys són els que acumulen més antiguitat i experiència; per tant, són els que millor cobren dins la seva empresa. Les dones de menys de 20 anys són les més malparades, amb un sou mitjà de 8.141 euros. Els homes d’uns 55 anys són els grans beneficiats, amb salaris de 28.500 euros.

Una batalla perduda... de moment

Entre les joves univeristàries és perfectament perceptible un grau d’escepticisme cap als seus estudis. Aquesta sensació es basa en la idea que el títol no serveix per a res, atès que professions que no requereixen estudis superiors acaben oferint salaris més voluminosos. Bé, l’INE acaba de desmentir aquesta teoria. De fet, el nivell d’educació és una de les variables més accentuades a l’hora de percebre el salari. Els treballadors que no han completat l’Educació Primària tingueren l’any 2006 una remuneració un 27% inferior a la nòmina mitjana, mentre que els llicenciats universitaris varen percebre un salari anual un 64,2% superior. A partir del segon cicle de Secundària o de Formació Professional, la remuneració va ésser superior a la mitjana.

Tanmateix, tenir la Primària finalitzada o haver realitzat el primer cicle de Secundària no dóna lloc a distincions salarials. Ara bé, la diferència per sexes, una vegada més, queda comprovada. El sou mitjà de les dones va ser prop d’un 30% inferior en totes les categories d’estudi analitzades. Crida l’atenció, emperò, que la proporció de dones joves amb estudis superiors és més elevada que la dels homes. De fet, és d’un 26,8% femení davant del 17,2% masculí.