Adolescència: un viatge amb turbulències

El fenomen

Però què és l’adolescència? Quan parlam d’aquest fenomen, hem d’atendre a un aplec de transformacions físiques i emocionals que, en condicions normals, acompanyen les persones en el seu trànsit cap a la vida adulta. Són moltes les famílies que es veuen desbordades com a conseqüència de la virulència amb la qual els seus fills o familiars fan front a aquests anys de transició, transició que comença a posar-se de manifest a partir dels onze anys en les nines i a partir dels tretze en els nins, aproximadament.

Just durant aquesta etapa, els joves es veuen immersos en un seguit de processos que els havien estat totalment aliens fins aleshores: modificacions en la fisonomia corporal (desenvolupament dels aparells reproductors, canvis en la veu dels masclesi creixement del pits a les adolescents, entre moltes d’altres canvis). Amb tot, les novetats no queden limitades a qüestions fisiològiques. Els canvis continus d’ànim, la dificultat manifesta en el moment de controlar determinats impulsos, l’angoixa derivada de la recerca constant d’un mateix, els trastorns sorgits a conseqüència d’una inseguretat personal que moltes vegades es fa ben palesa i la quimèrica construcció d’un decàleg d’ideals qu e sovint esdevé efímer.

Problemes potencials.

Irene té tan sols desset anys i ja s’ha acostumat a la fredor pròpia de les sales d’espera dels gabinets de psicòlegs i de psiquiatres. "Vaig conèixer un al·lot i, de mica en mica, vaig anar abandonant les meves amigues. Fa un any que el jove em deixà per una altra i he quedat sola i deprimida". Els conflictes emocionals són una constant de la pubertat, tot i que en ocasions (com en el cas d’Irene) aquests problemes es manifesten de cop i, en altres, es camuflen en altres conductes que poden desembocar en problemàtiques majors. Irene (víctima de la seva inseguretat emocional) reconeix que es preocupa en excés per qüestions com ara la seva aparença física, uns efectes que, segons els especialistes, són propis d’aquestes conjuntures.

Altrament, són molts els pares i les mares que es veuen obligats a fer front a contestacions improcedents, crits amb veu de gall, a contínues cares de pomes agres i a càstigs incomplerts. La tensió familiar és un bon aliat de molts de joves adolescents. Així, per a molts d’ells la vermellor dels seus grans no és l’única incomoditat de les seves vides: els pares es converteixen sovint en l’enemic a vèncer. Pares que, per cert, fins aleshores han estat un referent fonamental en el seu dia a dia. Sigui com vulgui, els problemes de conducta a casa són un denominador comú en moltes llars habitades per aquests al·lots. A més, aquests són problemes maximitzats en casos en què els pares ofeguen la capacitat de decisió dels seus fills a base de prohibicions exagerades, càstigs interminables i anacròniques lliçons de disciplina.

I qui no coneix el cas d’algun adolescent la rebel·lia del qual s’ha traduït en fracàs escolar? Alumnes exemplars en els cursos inicials de l’escala educativa capgiren la seva actitud i es converteixen en mals estudiants que, moltes de vegades, acaben deixant l’institut abans d’hora. Les causes d’aquestes problemàtiques són prou diverses, depenent de cada situació. Tanmateix, i tot i aquesta heterogeneïtat, els observadors han detectat un augment en els casos d’alumnes que no se senten còmodes als seus centres escolars, tot com a conseqüència dels abusos i de la violència amb la qual els tracten els companys.

Endemés, els problemes educatius en aquestes èpoques també solen anar lligats a persones desmotivades i insatisfetes amb el món que envolta l’escola, i que es rebel·len en contra d’aquesta; individus mancats d’una atenció i d’un suport de les famílies; alumnes que tuden un potencial ben aprofitable absorbits per les males praxis dels seus companys; i gent, en fi, immersa en altres conflictes que acaben abocant els seus efectes sobre els estudis. En qualsevol cas, algunes de les inspeccions detallen que els adolescents amb problemes a l’entorn escolar són bastants. Així, un estudi realitzat fa mesos per l’Associació Familiar de les Balears destapava que el 30 per cent dels alumnes d’entre 12 i 18 anys fuig d’amagat del col·legi qualque vegada durant el curs.

Tal com comentam, la manifestació de tot aquest compendi de "mutacions" —tant morfològiques com psicològiques— va acompanyada de conflictes evidenciats tant en l’àmbit intern com en la relació amb l’entorn. Precisament en aquest sentit, fonts de la Xarxa de Serveis Socials de l’Ajuntament de Palma confirmen que "una proporció no gens minúscula dels adolescents que arriben als centres socials en cerca d’ajuda, han estat o estan capficats en el món de les drogues i de l’alcohol". I és que aquesta és una de les problemàtiques creixents entre aquest segment de població.

Aquests darrers mesos, associacions com ara la de Can Palerm (Projecte Home) han posat de manifest la preocupació creixent de molts de mestres i professors que detecten un augment significatiu en el consum d’aquestes substàncies entre els seus alumnes. Les ànsies de viure experiències noves, la ingenuïtat i la manca d’una personalitat sòlida són fets que propicien sovint que alguns d’ells se submergeixin en l’obscuritat d’aquest món. La inestabilitat emocional, les actituds aixecades a base de conflicte, el consum de drogues i els mals resultats a l’escola formen només una part de la llista de xacres que envolten aquestes edats.