Poques setmanes queden perquè arribi l’any 2009. I ho farà pràcticament despullat, vists els calendaris que, aquests dies, promocionen empreses i entitats solidàries. Només cal mirar les imatges que protagonitzen el calendari de l’aerolínia Ryanair... Pel gener, Julia pilota una avió. A l’abril, Nicola mostra com s’obre un guardapits salvavides. I Magda, per juny, se’n va de vacances. Totes, però, posen sense roba en un projecte que l’empresa ha qualificat de "solidari".
No debades, els 10 euros guanyats per cada exemplar venut es destinaran a "fins caritatius", que encara no s’han concretat en cap projecte. Ara bé, l’ONG triada rebrà els 100.00 euros que Ryanair espera aconseguir amb les vendes. No ho creu així l’Institut Estatal de la Dona, que ja ha demanat la retirada immediata del calendari. "Clarament sexista", denuncia María Jesús Ortiz, presidenta de l’entitat. "I ofèn la dignitat de totes les dones". Però la polèmica és idèntica respecte de la de 2008, quant Ryanair s’estrenà en l’edició de calendaris eròtics. Un poderós argument juga a favor seu: les 12 treballadores que s’hi mostren ho fan voluntàriament. Encara més. L’empresa convocà un càsting entre les dones de la plantilla, al qual es presentà la més que representativa xifra de 700 hostesses.
Pirelli a Mallorca
Que siguin majoria, però, mai no ha significat que la raó els faci costat. L’empresa fabricant de pneumàtics Pirelli, per exemple, fa 36 anys que edita l’elitista The Cal. Aquest és el nom que el seu calendari eròtic rep entre els clients: subministradors i bons clients de la casa. L’edició de 2009, precisament, es presentà dijous. Tot i que al principi les imatges es captaven en platges mallorquines, Pirelli s’ha internacionalitzat. Enguany viatja a Botswana. Els treballadors de la fàbrica de Reus, en canvi, es manifestaren l’endemà que es presentàs en societat per exigir "menys pits i més feina".
Es multipliquen, així, els calendaris il·lustrats amb nus femenins. Alhora que discoteques com Pachá, a València ciutat, promocionaven originals concursos per captar clientela. Com ara regalar una operació d’augment de pits. Al final, la direcció de la discoteca s’ha fet enrere per l’allau de crítiques rebudes. Previsiblement, modificaran ara el concurs per a una operació sense "càrrega sexual". I en un exercici de cinisme, regalaran operacions de depilació làser, intervencions per aprimar-se...
Violència masclista
Aquesta tendència cada cop més estesa coincideix, per desgràcia, amb la celebració demà del Dia internacional contra la violència de gènere. I els dubtes a l’hora de trobar l’origen de la violència masclista assenyalen tota mena d’activitats sexistes. Però el debat sobre la càrrega sexista dels calendaris es complica perquè s’hi han afegit noves variables. Per exemple, la creixent participació d’homes als almanacs. El 2005, efectius de la Policia Local de Fuenlabrada es fotografiaven per a un dels calendaris eròtics amb més repercussió mediàtica. El beneficiari dels guanys fou una ONG que treballà a les zones devastades del sud-est asiàtic a causa del tsunami.
Els seguiren els bombers de Bilbao, als quals s’afegirien després les policies locals de la capital biscaïna. Els policies de Pinto, en canvi, destinaren els beneficis del calendari de 2007 a l’Associació local contra el Càncer. A Palma, policies i bombers també han estat imatge de calendaris. I és que l’ajuda per a la lluita contra malalties ha estat el leitmotiv de moltes d’aquestes iniciatives. Així, i fora de les nostres fronteres, una dotzena de dones angleses es despullava contra la leucèmia. Però elles no presentaven típics cossos esculturals, sinó la sinceritat carnal d’un grup d’activistes de Yorkshire que ja tenien la cinquantena d’anys. Era el 2001, i els 12 mesos contra la leucèmia trasbalsaren la conservadora societat britànica.
Bombers d’Eivissa
Els darrers que s’han afegit a la causa eròtica han estat els 38 bombers del Parc d’Evissa. Les vendes del calendari de 2009 sufragaran la participació de sis d’ells als Jocs Mundials de Policies i Bombers, prevists per al proper agost a Vancouver. És lícit? Per ara, l’ètica i les vendes es contradiuen.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No sé a on arribarem! Quin problema sexista hi ha en que es publiquin uns calendaris amb fotos més o menys eròtiques de dones o d'homes? Jo no hi veig cap problema sempre que les persones que hi intervenen ho facin voluntàriament i qui adquireix els calendaris també ho faci voluntàriament. A mem! Quin estudi científic, i no comentari o opinió de carrer, avala la correlació entre "publicacions eròtiques" i "violència de gènere"? És ara quan l'erotisme provoca violència de gènere? I que me'n deis dels calendaris que, més que eròtics fins hi tot a vegades una mica "grollers", des de fa anys i anys hi ha hagut els tallers de reparació? Pens que moltes idees feministes són queixes fora de lloc.
No puc entendre de cap manera aquesta obsessió del feminisme contra l'erotisme. La dona no és més objecte per sortir despullada que per anar amb el vel de monja, o que per sotmetre una part de la seva vida a un patró o a un marit. Si te passes vuit hores a una fàbrica o arreglant l'habitació dún otel no ets un objecte per a les feministes i en canvi si ho ets si decideixes amb el teu propi cos sortir despullada o exercir la prostitució.