I a l'alba, amnistia'm
Marina pensa que viu la vida, però pot ésser que se l’esnifi. Cada dissabte, o cada divendres, o dimarts, es fica mil ratlles. Talment com canta l’impertèrrit vocalista d’Extremoduro Rober, saluda la gent.
Cap a una llei de terminis
"Reformarem la legislació sobre el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs per adoptar un sistema de terminis", pàgina 100 del programa electoral del PSOE el 2004. Promesa incomplerta. Després de dos anys en què el Govern socialista prioritzà assumptes de caire social –tragueren del calaix la Llei de la memòria històrica, la de la dependència i la de la violència de gènere–, el final de la passada legislatura tingué els socialistes centrats en el setge a ETA. Ara, al renovat i paritari Executiu de Zapatero no li basta modificar una llei d’avortament que va néixer fa 23 anys.
Cap a la conquesta del món
Existeixen arreu del món unes 12.000 espècies de formigues. Especialment abundants en els ecosistemes tropicals i posseïdores d’un sofisticat sistema d’organització social, constitueixen juntament amb altres insectes socials, com els tèrmits i les abelles, la major part de la biomassa d’insectes que existeix al món (els científics ho calculen en un 75% del total).
Esporles, amb la cultura pagesa
Iñaki va néixer a Castelló i des de 1999 viu a Mallorca. Ara està immers en la preparació de les Jornades d’agroecologia que es faran del 26 al 28 de setembre.
Mig litre d'ànima
El caminant no té idea del que significa el bus, plantat enmig de la plaça de les Tortugues, fins que una figura jove s’hi acosta i exclama: "Hola, havies pensat a donar sang?". És la veu de Marta Martín, que capta persones solidàries d’entre els passejants del Born. I és que cada extracció de sang, tan necessària ja que no es pot fabricar, ajuda tres persones diferents.
Neix una nova cultura per als llibres de text
Ja hi tornam a ser. El mes de setembre és el mes del retorn a la monotonia, el de les bones intencions i, malauradament, també és un mes de feixugues despeses per a moltes famílies de casa nostra. Uniformes, carpetes, estoigs, xandalls i matrícules escolars són alguns dels pagaments que acompanyen any rere any l’inici del curs dels més joves.
El pa, saludable cada dia
Un dels mites més estesos en relació al pa és que aquest engreixa. I per aquest motiu són moltes les persones que el deixen de menjar per tal d’aprimar-se i d’aconseguir així el cos que tant anhelen. Però la realitat és precisament la inversa. El pa no engreixa i és un aliment totalment saludable. És més, eliminar -lo de la dieta, allò que fa és justament desequilibra-la.
La dona i l'Exèrcit, 20 anys de convivència
El binomi dona i Exèrcit és una possibilitat relativament recent a Espanya i, en general, també a la resta del món. Aquesta setmana passada el Ministeri de Defensa va emetre una campanya propagandística per celebrar els 20 anys de la presència femenina en el cos militar. Però se’ns presenta l’eterna pregunta: L’entrada de la dona com a soldat és un efecte de les circumstàncies de la societat actual o realment promulga la igualtat?
Llorenç Payeras: “Hem volgut recuperar el formatge tradicional mallorquí”
Llorenç ja fa anys que treballa en races i varietats autòctones. Ara elabora un formatge molt especial a Can Morey, no lluny d’Inca. dBalears ha parlat amb ell.
Programari social: eixamplar les mires
El terme "xarxa social" és potser un dels més recurrents quan pensam en les novetats que ha comportat la voràgine tècnica i informàtica en què ens veim immersos en l’actualitat. Definides per l’estructura ramificada que tipifica la concepció d’internet, és sobretot des del canvi de mil·lenni quan aquestes eines comencen a ser conegudes de veres pel gran públic.
La decadència de les 'altercoles'
Sortiren com xampinyons i, tal com arribaren, han desaparegut. Els refrescs solidaris, bàsicament alternatives de Coca Cola, estan en plena decadència a l’Estat espanyol. De fet, marques tan cèlebres com la Mecca Cola són difícils de trobar a les prestatgeries dels grans supermercats. Ni tan sols no s’utilitzen ja a les barraques de festes populars, escenari propici a causa de la politització i del compromís de l’oci alternatiu.
Nines allunyades de l'escola
La problemàtica que fa referència a la discriminació de gènere no esdevé exclusiva de casa nostra. De fet, el menyspreu atorgat a les dones s’escampa arreu del planeta des de temps immemorials. Ja sigui de manera descarada o ja sigui amb un toc de subtilesa, la realitat ens mostra que la desigualtat s’evidencia a través d’un ampli ventall d’actituds, algunes de les quals ja hem incorporat a la nostra quotidianitat.
Apareixen ara els efectes de les vaques boges de 1998
És probable que els propers mesos deixin més víctimes humanes a causa de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Aquesta és la variant humana del mal de les vaques boges. I si bé desencadenà una crisi l’any 1998, que semblava ja superada, torna ara amb les conseqüències dels errors d’aleshores.
Després dels 40, per què no?
A 20 anys volien ser independents i viure la seva vida. A 30, embarcades en els seus projectes professionals, ni tan sols no tenien temps per pensar-hi. Arribades a la quarantena, de cada vegada més dones decideixen trencar la barrera que la biologia recomana no sobrepassar per ser mares i tenir el seu primer fill.
L'habitació? Amb vistes a Àsia, per favor
Pareix que ni Jules Verne ni Arthur C. Clarke no anaven errats quan somiaven, als seus escrits del segle XX, de colonitzar l’espai exterior. És tanta la rutina que impregna l’aerodinàmica que, fins i tot, ha surgit el concepte de turisme espacial. De fet, la setmana passada era presentat a Barcelona l’Hotel Galàctic, promogut per l’empresa Galactic Suite. El perquè de fer-se públic a la ciutat comtal prové dels orígens, igualment catalans, del seu arquitecte, Xavier Claramunt.
“El ca de bestiar mallorquí, si està ben ensenyat, ho pot fer tot”
Miquel Adrover i Francisca, la seva dona, viuen al Cau, a Son Negre, no lluny de Felanitx, on crien les seves ovelles i ensenyen cans de bestiar.
La tendresa entre els pobres
Ernesto Che Guevara deixà escrit que la solidaritat no és res més que la tendresa entre els pobles. És vera que el guerriller argentí ho entenia com la lluita revolucionària. Però, salvant les distàncies, la solidaritat d’avui dia té vessants com la Cooperació i Ajuda al desenvolupament. L’Arxipèlag té un ric teixit associatiu que fa feina en el camp internacional. Aquests són alguns dels projectes amb petja illenca d’Al Maghreb, Ensenyants Solidaris i Fons Mallorquí.
Tornar a l'escola, pitjor que la costa del gener
Por. Molta por. És el sentiment que envaeix els pares i les mares que aquests dies han de comprar els llibres de text i altres complements per a l’escola dels seus fills. No debades, el preu de la campanya Tornada al col·le suposa una mitjana de 855 euros per cada infant. Ara bé, són preus que varien molt depenent de la xarxa educativa a la qual estigui inscrit l’al·lot.
La ruleta del pírcing
Una arracada a l’orella costa 20 euros. Un pírcing al nas, 25 i al melic, 35. Una dilatació de quatre mil·límetres, 40 euros. Que se t’infecti greument, això no té preu. Tanmateix, les condicions higièniques que envolten els centres homologats per a la realització de pírcings i de tatuatges milloren any rere any.
El pèndol de Foucault
La història de la ciència, com tota l’activitat humana, té els seus tòpics i llegendes propis. Un de bo és el celebèrrim experiment de Galileu a la torre inclinada de Pisa. Davant d’una representació del món universitari de l’època, va deixar caure dues esferes idèntiques, tret que una era de ferro i l’altra de fusta. Ambdues van arribar a terra alhora i mostraren així com la velocitat de caiguda dels cossos és sempre la mateixa...
“La nostra gastronomia és de les més riques de la Mediterrània”
Maria Solivellas és la cuinera de Ca na Toneta. La seva germana Teresa du la sala i sa mare té esment de l’hort. A més, Maria forma part del moviment Slow Food. dBalears ha pogut parlar amb ella.
Entre la integració i la segregació
Tal com es pot percebre cada dia, l’arribada més o manco recent de població extracomunitària a casa nostra ha anat alterant determinades dinàmiques precedents, dinàmiques que en alguns casos semblaven inalterables. En aquest sentit, un dels debats encetats arran d’aquest nou estatus ha estat la recerca d’un model eficaç i conciliador per tal d’integrar els nouvinguts entre nosaltres.
Microcirurgia per salvar la mà
Ja fa anys que els traumatòlegs havien d’abastar tots els ossos del cos humà, però avui dia la realitat de la traumatologia és una altra. En aquest àmbit els metges han passat a especialitzar-se en àrees més petites: el peu, el genoll, l’esquena o la mà. Aquestes són algunes de les especialitats, i la mà n’és precisament la dels doctors Guillem Salvà, Xavier Terrades i Carlos Pérez Uribarri.
Andreu Villalonga: “L'únic futur és vendre la producció directament, si no, estàs venut”
Andreu Villalonga vessa dinamisme. Pensa que per aguantar-se en el negoci del vi no es pot badar gaire. La vocació empresarial l’ha duit a rellançar el celler de Can Novell.
Burundi, viatges solidaris
L’Àfrica és un dels territoris en què la pobresa hi és més present. I és per aquest motiu que les ONG Veïns Sense Fronteres (VSF) i el Col·lectiu d’Educació en Drets Humans i de Prevenció Activa de Conflictes (CEPAC) porten més de catorze anys donant suport a un dels països del continent més vulnerables: Burundi.
Els assots silenciosos del bullying
En moltes ocasions, la velocitat vertiginosa amb la qual avancen les societats dels nous temps no deixa percebre amb nitidesa determinats processos que de mica en mica es fan un racó entre nosaltres. En aquest sentit, el sorgiment ininterromput de nous escenaris obliga a tenir especial esment a determinades temàtiques, les quals estan sotmeses a un dinamisme que, a vegades, pot arribar a resultar poc saludable. L’educació és un exemple de tot això.
Alerta amb el sol
El càncer de pell s’ha convertit en una de les malalties del segle XXI. Des dels anys cinquanta, els casos d’aquest tipus de càncer han augmentat de manera desmesurada. En 50 anys la incidència dels tumors cutanis s’ha multiplicat per quinze, i a les Balears se’n coneixen cada any uns 800 afectats.
Elles tenen més empenta
Les dones són les més emprenedores de Palma. Així es desprèn d’un informe de l’IMFOF en el qual es reflecteixen les consultes que han tingut lloc en la Finestra Única de la Cambra de Comerç durant els darrers vuit mesos. Un 61,26% d’aquestes consultes ha estat realitzat per dones que volien introduir-se en el món empresarial.
Cotxes híbrids i elèctrics: el futur d'un transport ecològic
El petroli és un dels combustibles fòssils més nocius per a la capa d’ozó i, per tant, per al medi ambient. En un moment en què tothom mira per l’estalvi energètic i la protecció de l’entorn, els fabricants de cotxes no en són l’excepció i recorren als avanços tecnològics per aconseguir productes menys contaminants, mitjans de transport ecològics que, si més no, estiguin en concordança amb el medi ambient. I aquest tipus de transport és clarament representat pels cotxes híbrids i pels elèctrics.
“A Mallorca hi ha bona fruita, però s'ha de cercar i voler pagar”
Martí Dalmau ha fet realitat el somni de poder viure de la feina que li agrada. Fruites Daniel té un prestigi sòlid per a tothom que vulgui productes de qualitat. dBalears ha parlat amb ell.
Una segona oportunitat gràcies al ciberespai
L’estiu és una de les temporades de l’any en què més abandons d’animals domèstics es donen. El fet de partir de vacances i no saber ben bé què fer amb les mascotes és un panorama més habitual del que ens podríem pensar a primera vista, sobretot quan comprovam com d’estibades estan les gàbies de la major part d’organitzacions que es dediquen a protegir animals.
Neix una nova versió de la Selectivitat
La Prova d’Accés a la Universitat. Aquest és el nom que rep un dels obstacles més importants que ha d’esquivar qualsevol adolescent que tingui com a objectiu cursar estudis superiors en aquest Estat. La coneguda Selectivitat atorga o desestima el pas a la universitat, ja que el seu aprovat acredita el coneixement de tot un seguit de conceptes i de procediments exigits durant els darrers anys de currículum.
La ineficàcia dels antibiòtics
Una tertúlia, en qualsevol bar. "La veritat es que no sé si al final aniré a la festa, perquè em fa mal la gargamella...", comenta algú, dubitatiu, al seu interlocutor. "Tranquil —li contesta aquest—, pren antibiòtics un parell de dies". I com no, una crossa comuna: "Jo sempre ho faig, i no em passa res".
Un drama oblidat: Ciudad Juárez
L’estat de Chihuahua, devora la frontera amb els Estats Units. Aquest és l’escenari d’un dels drames oblidats de la nostra història més recent. Les dones de Ciudad Juárez.
La cursa de la supercomputació
Vivim en un món competitiu acostumat a les curses i als reptes. Des dels temps més antics, l’home ha competit contra si mateix i contra els altres amb el seu propi cos, amb el que podríem anomenar la "biomàquina humana", de manera individual o col·lectiva ajudat d’elements més o menys rudimentaris. Però el desenvolupament tecnològic li ha permès lluitar per la supremacia mitjançant l’ús de complicats instruments sempre al límit del coneixement i al límit de la capacitat.
Malaltia celíaca, un mal comú
La malaltia celíaca és una patologia cada vegada més coneguda. Una de cada cent persones pot patir-la. Això sí, no està gaire diagnosticada, ja que un 75 per cent dels afectats per la celiaquia no ho sap. El doctor Álvaro Brotons, especialista de l’aparell digestiu, és ben explícit quan diu que sembla que en l’actualitat "està de moda", perquè cada dia se’n diagnostiquen més casos.
“Per tres euros no es poden collir ametles. Ve just pagar-ne la feina”
Antoni Seguí és un pagès jove, que du molta marxa i demana que el sector s’uneixi per fer front als problemes i deixi de perdre el temps en coses poc importants.
Xarxa_humana 1.2
Des del pròxim dilluns i fins dia 3 d’agost, la capital del País Valencià serà envaïda per una allau de joves d’orígens ben diversos i una cosa en comú: l’atracció pel món digital. La ja cèlebre Campus Party és a punt d’obrir les seves portes, en la que promet ser una de les edicions més dinàmiques i completes de les onze organitzades fins ara.
La importància de la formació
La figura del monitor pren molta importància en una fundació com la de Deixalles, que a través de la formació i l’orientació pretén donar oportunitats a aquelles persones que en moments de les seves vides es troben perdudes i d’alguna manera alienes a la normalitat social. Prince és un dels monitors d’aquesta entitat que s’ocupa de la nau de donacions.
Deixalles, per la reinserció social
La Fundació Deixalles ja fa vint-i-dos anys que realitza una tasca important dins la societat balear: ajudar a la reinserció, tant social com laboral, d’aquelles persones que precisament sofreixen algun tipus de situació problemàtica. Aquest servei el duen a terme en consonància amb el medi ambient.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- El temporal deixa imatges espectaculars a Mallorca: caps de fibló a la badia de Palma i calabruixada a Puigpunyent
- El Col·legi Pedro Poveda celebra la vintena edició del seu Certamen Literari