I en aixecar-te del llit, no cercaràs les ulleres

L’operació, a través de làser, és senzilla, indolora i ràpida. Un làser ultravioleta elimina les diòptries i normalitza la visió. De fet, la miopia provoca una mala visió dels objectes llunyans, ja que la còrnia de l’ull és massa corba. Els raigs de llum convergeixen per davant de la retina en lloc de fer-ho directament sobre ella.

Per tant, l’operació redueix el gruix de la còrnia i aplana, lleugerament, la seva curvatura, cosa que provoca que les imatges es formin ja correctament.

Actualment existeixen dues grans tècniques d’operació: el Lasik i la PRK. A Mallorca, però, s’utilitza la Lasik majoritàriament. L’estratègia consisteix a fer un tall a la superfície de l’ull. Després s’aixeca i es col·loca una petita lent en el seu interior. Una vegada que s’hagi fet tot això es tapa i ella mateixa cicatritza sense necessitat de rebre punts de sutura.

Un altre sistema és fer el tall i aplicar el làser directament sobre la zona oberta. En actuar sobre una capa més profunda, la modificació de la curvatura de la còrnia és més efectiva.

Per últim, existeix la possibilitat d’aplicar una PRK, que és un làser que s’aplica sense cap mena de tall a l’ull i es considerada la darrera i millor tècnica de reducció de diòptries.

Si després de llegir això considerau que us agradaria operar-vos, perquè estau fart de dur ulleres o lents de contacte, això és el que us espera.

Tan curta és l’operació que, probablement, estareu més temps a la sala d’espera que no a la sala d’operacions. Uns minuts abans de la intervenció una infermera posa unes gotes als ulls del pacient. Es tracta de l’anestèsia local, que adormirà l’ull fins al punt de no notar cap sensació durant la propera hora.

Valium per als nervis

També és habitual que se subministri un Valium, ja que patir dels nervis és comú i, de fet, raonable.Quan criden l’usuari per operar-se, l’engalanen: un barret de plàstic, uns cobertors de les sabates. I és que així ho demana l’esterilització del quiròfan. La llitera obliga a posar-se en horitzontal, mirant cap a dalt. La màquina queda a un pam de la mirada. Els metges col·loquen una gasa amb dos forats sobre la superfície de la cara, que només deixarà destapats els dos ulls. I comença la preparació.

Uns aparells metàl·lics aguanten la parpella perquè el pacient no pugui cloure els ulls. O sigui que no hi ha risc de moure’ls. Més gotes i cap al làser. Primer ull. Us sorprendrà el poc temps que tarden. Menys d’un minut, segur. Fins i tot 20 segons. L’operació consisteix a mirar fixament una llum vermella i intermitent. Fàcil, tot i els nervis.

Hi ha qui diu que, després d’uns segons, comença a fer un olor de cremat lleu, molt lleu. No sempre passa; però si és així, és normal.

Tots els nervis acumulats... I ja s’ha acabat. No han passat ni deu minuts i l’operat ja és defora. A partir d’ara, unes ulleres de sol amples seran el millor aliat. En sortir al carrer, la llum encegarà la mirada. Farà mal. Però serà breu. En un parell o tres de dies, la fotofovia haurà passat.

Després de l’operació, a casa i a descansar. La sensació normal, un pic passada l’anestèsia, és dolor als ulls. Sembla que cremin, piquen. És com si haguessin posat arena entre l’ull i la parpella.

Però les gotes ajudaran a oblidar. Són hores, les primeres vuit, d’alguna molèstia. I el pas del temps juga a favor del pacient. Cal que passin, mantenir-se distret...

El postoperatori

Encara que per unes hores haureu d’estar en una habitació tancada, a les fosques, i si és possible, acompanyat d’algú. Els fàrmacs analgèsics són molt útils per alleugerir el dolor intern. Però com que és mal exterior, poca cosa es pot fer. És com anar a la platja i torrar-se l’esquena. Tot i la pomada, serà incòmode.

Òbviament, és un mal amb graus d’intensitat, perquè tot depèn de la persona. Passar-ho malament el primer dia és normal. Les molèsties, els següents, també. Si s’allarga, caldrà prendre més gotes i analgèsics. Però tan sols es necessita paciència.