Mai no és tard per aprendre

Tot i això, més enllà de remarcar l’enorme diversitat amb la qual s’ha anat poblant la xarxa de centres destinats a aquests estudis, és prou interessant destacar l’increment de la demanda social d’aquesta classe de serveis educatius durant els darrers anys, a casa nostra. En aquest sentit, la creixent competència sorgida en el món laboral i l’arribada de nouvinguts amb notables necessitats de rebre ensenyaments bàsics, són alguns dels factors que han motivat que els centres d’educació per a persones adultes (CEPA) hagin hagut d’ampliar la seva cobertura aquests darrers anys. En aquesta mateixa direcció, l’oferta formativa no fa més que projectar la idea de l’educació com una activitat d’aprenentatge permanent durant tota la vida, una idea recollida per la Llei Orgànica 2/2006, aprovada a Madrid.

Serveis que s’hi ofereixen

Quina tipologia de serveis s’ofereixen en aquests centres? Evidentment, quan parlam d’escoles per a gent adulta, ens referim a espais on s’imparteixen cursos a partir dels quals s’obtenen títols acadèmics. D’aquesta manera, les activitats formatives reglades són un dels pilars fonamentals d’aquestes institucions. De fet, no són pocs els interessats que s’incorporen a aquesta branca de l’ensenyament amb vista a adquirir la titulació necessària per impulsar la seva trajectòria laboral. Els estudis d’Educació Secundària Obligatòria o els de preparació per a l’accés a la Universitat són exemples prou il·lustratius del ventall de possibilitats d’aprenentatge existents en aquests llocs.

A pesar d’això, l’activitat dels centres per a adults no queda aquí. La formació no reglada també representa una part transcendent de l’oferta amb la qual moltes d’aquestes institucions es presenten cada any. Així doncs, endemés de ser un instrument d’inserció professional, es marquen com a fita a aconseguir la de ser capaços de potenciar l’adquisició de coneixements i d’habilitats, tot intentant desenvolupar la capacitat de comunicació i de crítica d’aquests alumnes.

La necessitat de saber

La necessitat d’explorar i conèixer ha estat des de sempre una facultat intrínseca a l’activitat humana. De fet, civilitzacions tan antigues com ara la grega ja impulsaren valors propis de l’educació. Tot i això, a Grècia no era ben considerat que la gent adulta destinàs les seves hores a aprendre i a estudiar el seu entorn. Tal vegada, el vessant pragmàtic d’aquesta societat era el que els empenyia a pensar que estudiar en una edat avançada era una activitat no gaire profitosa. En qualsevol cas, el pas de la història ens ha revelat que les persones —adultes— han anat incorporant praxis formatives al seu dietari, sobretot a partir dels darrers segles, quan l’alfabetització ha estès les seves qualitats arran de bona part del planeta. D’aquesta manera, els processos de formació d’algunes societats els han permès arribar a fites col·lectives ben rellevants.

En trobam un bon exemple en els sectors rurals de la Dinamarca del segle XIX, on el poeta i educador Grundtvig posà en marxa un procés d’ensenyança de les poblacions pageses adultes que condicionà ben activament —segons molts d’observadors del procés— la posterior implantació de la democràcia en aquest Estat escandinau. Com és de suposar, la formació d’adults ha estat un complement de l’activitat productiva gairebé durant tota la història. Aquests darrers anys, tal volta els majors avanços realitzats en aquesta direcció s’han posat de manifest a l’Amèrica Llatina. No debades, la multiplicació dels plans i dels fons públics destinats a aquests afers ha contribuït decisivament a fer que milers de persones hagin abandonat la marginació que suposa no saber llegir ni escriure, i sense que això hagi hagut de suposar l’abandonament de l’activitat laboral ordinària.

Alguns dels indrets on més repercussió ha tingut aquesta mena d’activitats d’aprenentatge han estat l’Argentina, Xile o el mateix Estat de Mèxic, on a final dels anys 80 l’activació d’un pla de modernització educativa permeté afrontar la xacra crònica de l’analfabetisme.

L’oferta

El ja esmentat increment de la demanda sorgida entorn d’aquest tipus d’activitats, ha provocat que les administracions hagin hagut d’invertir en la creació de centres nous. Els del Camp Redó, Calvià, l’Arenal, Son Canals o La Balanguera són just part de la xarxa de CEPA que s’escampa arreu del nostre territori. Com és de suposar, una de les opcions més reclamades hi són els cursos destinats a l’obtenció de la titulació d’ESO. Normalment, es tracta de persones que estan en l’atur i que necessiten aquests estudis per trobar alguna classe d’ocupació; o, en tot cas, són alumnes que, estant en actiu, tenen intenció d’acreditar-se amb aquest títol. Per tot plegat, alguns d’aquests CEPA també inclouen en el seu catàleg d’activitats cursos de formació professional.

La preparació per a la realització de proves lliures també entra dins aquesta oferta. S’hi imparteixen, per exemple, classes per accedir als diferents nivells de català, per superar les proves d’accés a la Universitat i per poder cursar cicles formatius de grau superior. Així mateix, un dels serveis cada cada vegada més demanats són els tallers d’alfabetització —tot per l’increment de població immigrant—, que s’afegeixen a d’altres com ara els cursos d’idiomes, d’informàtica i els de cultura general. A tot això, s’hi sumen altres propostes en les quals els assistents volen trencar una mica amb el pes de la quotidianitat: tallers de ioga, tai-xxi, de pintura, de reiki, de tall i confecció i classes de ball.