TW
0

Pere Quetgles és enginyer agrònom i ha estat responsable de diverses àrees dins l’Administració. Ara, ja jubilat, viu la pagesia a través de la finca familiar de sa Cova Vella, a Manacor.

Els teus orígens són pagesos?
Mon pare era ferrer a Son Negre i per la ferreria hi desfilaven tots els pagesos a ferrar les bísties i a arreglar acerons i arades. La meva vocació ve d’aquí. Vaig estudiar enginyeria agrícola a Burjassot en un ambient d’investigació i experimentació agràries.

A on treballares primer?
En una empresa de venda de maquinària agrícola i recs. Aleshores estàvem en plena onada productivista. Devers l’any 1980 em varen cridar per treballar en investigació agrària. I ja vaig seguir a l’IRIDA, a experimentació, al servei d’indústries i al Fogaiba, on duia el servei d’ajuts directes de la PAC.

Com valores els ajuts europeus a l’agricultura?
Pel que fa als fruits secs, havien de permetre la unió dels productors per comercialitzar-los millor, i no ho han aconseguit. S’agruparen en organitzacions de productors, però no per comercialitzar o millorar els cultius, sinó per cobrar la subvenció. Ara, l’ajut per als fruits secs sí que és més favorable. Els altres ajuts són compensacions per fer l’activitat pagesa compatible amb el medi ambient.

Quina és la funció de l’agricultura?
La funció de l’agricultura és mediambiental, territorial, social i alimentària. La compensació econòmica, en molts de sectors, no hi és o és reduïda. Compar la funció dels pagesos amb la d’una ONG que pretén servir la societat i sentir-se satisfeta amb la seva funció. El suport públic té l’objectiu d’afavorir aquests béns socials.

L’Administració ha tengut en compte l’agricultura?
L’ordenació del territori no s’ha enfocat cap al manteniment de l’activitat agrària. L’agricultura com a activitat purament productiva ho té molt fotut. I com que el medi agrari és sol·licitat per als usos urbans, es fomenta la macrourbanització de tota l’illa. Si el sector agrari és un sector estratègic, fa falta que se li doni prioritat, sobretot en tramitar papers. S’exigeix una declaració d’interès general per a qualsevol cosa i les tramitacions duren una eternitat. Les activitats complementàries de les explotacions agràries haurien de ser prioritàries i passar davant.

Quin és el problema que trava l’agricultura?
Tenim bona terra, clima i condicions agràries molt bones. Tenim races i varietats autòctones. Però quan duim tot això a l’activitat productiva, els números no surten. Per què? Perquè no hi ha una cadena comercial que arribi al consumidor final. I si el productor no pot dominar aquesta darrera baula, ho perd tot. Les organitzacions de productors volien concentrar l’oferta i millorar la comercialització, però s’ha perdut la batalla. Malgrat tot, l’agricultura es manté gràcies a l’element vocacional: el propietari vol cultivar, vol sembrar, i compra tractors nous, però el mòbil ja no és econòmic.

Per on podríem trobar el punt de sortida d’aquest cercle viciós?
Som privilegiats en cultius arboris i herbacis. Això és una gran cosa per a la biodiversitat: tens dos esplets i aprofites bé l’aigua. En comptes de ser tan negatius i prohibir, hauríem de ser més positius i crear. Hem d’impulsar un model agrari extensiu i sostenible. Per a això són necessaris, entre altres coses, ajuts per plantar arbres, sobretot garrovers i figueres, i ajuts per tancar les pletes de les finques. La gestió agrària sostenible implica combinar agricultura i ramaderia extensiva.

Els productes de qualitat també hi poden tenir un paper?
El producte ha de ser prou diferenciat per tenir impacte sobre el consumidor. Ho ha de notar en la percepció sensorial. Costa molt introduir un producte de qualitat en el circuit comercial. Molts de restaurants tenen carn de porc ibèric. Seria tan mal de fer que tenguessin carn de porc negre? El nostre porc no té res a envejar a l’ibèric. Això és el que hem d’aconseguir.