Els dispositius per a la lectura electrònica, que reprodueixen els continguts d’un llibre a una pantalla, estan guanyant acòlits. En canvi, és complicat que arribin a substituir per complet els materials impresos tradicionals. Aquesta és una de les tendències que els entesos en la matèria, que aquests dies s’han reunit a la Fira del Llibre de Frankfurt, s’aventuren a vaticinar. A més, amb l’anomenat boom tecnològic, asseguren que els eBooks hauran de competir amb altres tipus de consum digital que frenaran el seu avanç.
Les vendes de aparells per a la lectura electrònica, com ara el Kindle d’Amazon i el Reader de Sony, han crescut amb força en poc temps. Això ha motivat empreses de dimensions més petites per intentar impulsar els seus prototips a la fira d’enguany i les companyies editorials per preparar la digitalització dels seus textos, conscients que la ciutat considerada habitualment la capital financera de la UE és també durant uns dies la capital internacional de les lletres.
Aquests reproductors, que els darrers anys s’han posat més de moda, són petits i lleugers, pensats perquè hi càpiguen a la bossa. També poden eliminar la necessitat de carregar amb llibres i diaris, ja que alguns es poden connectar a xarxes Wi-Fi i permeten accedir als escrits mitjançant internet.
Autèntic producte de consum
Alguns experts pensen que aquests dispositius poden propulsar la digitalització de la lectura, de la mateixa manera que ho féu l’iPod amb la música. En concret, John Makinson, conseller delegat de Penguin, creu que aquests aparells "s’han convertit en un autèntic producte de consum, pel qual hi ha un interès real. Ja no és per a persones rares". Per la seva banda, la firma tecnològica iSuppli pronosticà que els beneficis que generen els llibres digitals creixeran dels 3,5 milions de dòlars que aconseguiren el 2007 als 291 que s’esperen per a 2012. Aquesta previsió dóna compte del creixement exponencial a què es veu sotmès aquest sector.
Suport i visibilitat
Els llibres electrònics tenen la propietat d’aplegar sectors a favor seu. En són un exemple els moviments ecologistes, que es veuen "obligats" a donar suport a aquesta nova tecnologia, tenint en compte l’estalvi de paper i la minsa energia elèctrica que han de menester per funcionar. Així i tot, també es poden trobar experts a la trobada de Frankfurt que pensen que l’actual clima d’incertesa del sector econòmic repercutirà negativament a la generalització d’aquesta tendència. És el cas de Françoise Dubruille, directora de la Federació Europea de Llibreters.
Hem de considerar també la competència que de mica en mica van suposant altres aparells com els telèfons mòbils. En particular, Juergen Boos, director de la Fira del Llibre a Frankfurt assegura: "Hi ha mercats en què l’aparició de textos per a telefonia mòbil és imminent, com ho és el sud-africà. Avui dia, tothom ja té un mòbil a l’abast". Les paraules de Boos posen de manifest la relació que hi ha des de fa anys entre les millores i l’evolució de la literatura digital i la implicació del món de les lletres amb aquest nou fenomen.
Ja sigui per bé o per mal, fa anys que a la fira de Frankfurt es materialitza aquest lent camí d’incorporació dels mitjans tecnològics al món de l’escriptura. Havent comprovat l’impacte d’aquest aparador mundial –la trobada literària de la ciutat alemanya és la segona més important de l’ambit internacional–, l’eBook haurà fet molt en benefici propi aprofitant aquest fòrum de debat tan mediàtic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.