Ara just farà uns dies que el sindicat de CCOO va emetre l’enèsima queixa amb referència a un dels mals majors que afecten el conjunt de la comunitat educativa d’aquest país. Es tracta de l’endèmic problema d’hiperpoblació que pateixen moltes de les aules. Tal com dicten els paràmetres més elementals de la lògica, l’handicap de la massificació obeeix una descompensació tangible entre els recursos educatius existents –ja siguin aules, ja siguin equips docents o d’altres elements que intenvinguin en els processos d’aprenentatge– i la demanda arribada per part de la ciutadania.
Evidentment, el creixement quant a peticions de places escolars (des dels primers nivells) ha agafat totalment a contrapeu els distints nivells de l’Administració, sobretot, els executius autonòmics, que són aquells que durant els darrers anys han gestionat aquesta mena de competències. El comunicat publicat per la Federació d’Ensenyança de CCOO posava de manifest la precària situació amb la qual han començat el curs centres educatius d’algunes comunitats autònomes. En aquest sentit, al País Valencià, el 60% dels centres que ofereixen educació Infantil i Primària han iniciat el curs 2008-2009 amb les seves plantilles sense completar. Al Principat de Catalunya, el sindicat preveu que seran necessàries més de 17.000 noves places de professorat de Secundària a partir de 2009 i, al País Basc, enguany el nou curs s’ha posat a caminar amb 7.000 interins demandats per la delegació d’Educació del Govern autonòmic.
Emperò, els efectes de la manca de recursos també esquitxa el dia a dia de les nostres escoles i col·legis. No debades, el sindicat STEI-i ha publicat recentment la seva total disconformitat amb la mesura presa per part de la Conselleria d’Educació d’ampliar les ràtios a les aules de nins de 3 anys del municipi de Palma. Segons fonts de la Conselleria, "es tracta d’una ordre aplicable a tots els centres palmesans, la qual els permet passar a tenir 26 alumnes per aula, tot amb vistes de poder donar resposta a la creixent demanda existent a Ciutat, quant a places d’Infantil".
Sigui com vulgui, la polèmica decisió presa pel gabinet de Bàrbara Galmés no fa res més que remarcar l’asimetria existent entre uns escassos recursos públics i una demanda que cada vegada més inquieta continua augmentant. Amb tot, Biel Caldentey, secretari general del sindicat STEI-i, és del parer que " la situació amb la qual ens trobam a hores d’ara té el seu origen en alguns dels despropòsits que marcaren èpoques passades". D’aquesta manera, des d’aquesta organització es reclama l’execució de tot un seguit d’infraestructures educatives que permetin invertir la preocupant realitat actual. Tot i la clausura d’algunes reformes a centres de Ciutat –com ara el de Son Espanyolet–, la Conselleria confirma que "no hi ha cap centre nou obert en aquest inici de curs escolar a Palma".
Tot i això, i més enllà de les ràtios, en aquests darrers anys molts pares i mares s’han hagut d’acostumar a veure com els seus fills feien servir naus prefabricades com a aules d’estudi. En aquest sentit, moltes zones de les Balears han vist com els notables increments de població experimentats no han anat de la mà de les suposades inversions públiques corresponents. Així les coses, el caràcter temporal que suposadament havien de tenir aquestes aules a poc a poc ha donat pas a un canvi del paisatge de moltes escoles de casa nostra, que han fet d’aquests edificis grisos un element més del seu conjunt.
I és que la consolidació d’aquests mòduls s’ha posat de manifest durant aquests darrers temps. Enguany la xarxa de centres públics haurà incorporat devuit noves classes prefabricades, amb la qual cosa la xifra total d’aquestes construccions ja serà de 99 als centres de les Illes. Malgrat que ho sembli, l’opció de les naus prefabricades no és exclusiva de l’Arxipèlag, de fet a Catalunya molts centres també han ampliat les seves dependències a través d’aquest sistema –pot haver-hi al voltant del miler d’aules– o al País Valencià, que és on més proliferació han tingut aquests habitacles, de fet els recomptes apunten que n’hi ha més de mil en tot aquest territori.
Vers aquesta realitat, des de l’STEI-i, es manifesta una certa preocupació. Segons Caldentey, "és necessari que el Govern de les Illes compleixi el seu compromís de doblar els pressuposts en matèria educativa per tal de projectar les infraestructures i contractar el personal docent adient a les condicions actuals". Tot i això, les expectatives del secretari general d’aquest sindicat no són gaire engrescadores ja que, segons ell, "l’increment brut dels pressuposts de l’any 2008 només foren d’un 14,8% i, en la conjuntura econòmica actual, és ben possible que els de l’any 2009 vinguin marcats per la contenció generalitzada en totes les carteres de l’Executiu".
Preocupació de pares i mares
L’atmosfera que ha acompanyat el començament del nou curs escolar a moltes de les escoles de l’Arxipèlag comença a ser motiu de preocupació de molts pares i mares. La limitació de recursos predicada per Galmés està afectant directament la qualitat. En aquest sentit, Jaume Ribas, president de l’associació mallorquina de pares i mares FAPA, demanda "una redefinició dels plantejaments públics en vistes de disminuir les ràtios legals d’alumnes per aula, ja que el fet que les classes es facin amb tants alumnes minimitza les possibilitats d’assolir una educació de qualitat". Amb tot, cal recordar que les ràtios a l’Educació Infantil i Primària estan en els 25 alumnes per aula (llevat de casos excepcionals en els quals es permet augmentar fins a un 10% aquestes xifres, tal com ha succeït enguany a Palma) i en el cas de l’ESO la xifra ascendeix fins als 30.
A més de tot això, Ribas reclama "la construcció de nous centres que substitueixin el gairebé centenar d’aules prefabricades esteses per les Illes i els quatre centres completament modulars de Llucmajor, Alcúdia, Badies i Eivissa". Des de la FAPA, també denuncien que molts centres han hagut d’improvisar aules en espais no habilitats per fer-hi classes com ara biblioteques o laboratoris, fets que contribueixen a deteriorar encara més la imatge del sistema hodiern. Amb tot, Ribas xifra en "uns 150 o 200 milions" els euros necessaris per començar a capgirar la situació el 2009.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El meu fill cursa el 1r de batxillerat en una classe amb 38 alumnes a un IES. En aquest moment no disposa encara de tots els llibres de text, perquè els professors s'hi posaren tard a decidir el material a emprar, i perquè les llibreries es negaven a fer comandes en el mes de setembre. No es tracta de petites incidències. Són qüestions que sembla mentida que encara ocorrin.