La setmana passada milers d’estudiants es manifestaren arreu d’Europa amb motiu de la Setmana en defensa de l’ensenyament públic. El motiu de tanta brega fou expressar el rebuig a l’anomenat Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). El sistema universitari europeu s’enfronta a canvis en profunditat que no han deixat espai a la indiferència. Diferents veus s’han alçat a favor i en contra d’una reforma el principal objectiu de la qual és situar les universitats europees amb capacitat per competir amb el lideratge que exerceixen els campus nord-americans en l’actualitat. Amb aquesta intenció s’impulsà la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).
La reforma té el seu origen en la Declaració de Bolonya, signada el 18 de juny de 1999 per 29 ministres europeus d’Educació en aquesta ciutat italiana. El text recollia la idea principal d’un document anterior, la Declaració de la Sorbona (1998). S’hi assenyalava la necessitat de crear una àrea europea d’educació superior com a via clau per promoure la mobilitat dels ciutadans, la capacitat d’obtenció d’ocupació i el desenvolupament general del continent. Bolonya, a més, hi afegia el compromís d’implementar el futur EEES abans de l’any 2010 per promocionar Europa com a potència mundial en l’àmbit del coneixement.
La base d’aquest impuls havia de ser l’adopció d’una estructura de titulacions comuna i la promoció de la mobilitat d’estudiants i professors entre les universitats europees: la cohesió europea per iniciar l’assalt a l’hegemonia nord-americana.
Negoci a les aules
Més enllà de la creació i divulgació de coneixement, els centres universitaris són també espais de creixent importància econòmica i estratègica. S’hi desenvolupa bona part de la recerca i innovació i s’hi mouen cada any milers de milions d’euros –només la UIB ha gestionat el 2008 un pressupost de 85 milions–. Els campus universitaris han esdevingut també centres de negoci, i això no passa desapercebut. És en aquest punt en el qual s’han centrat les crítiques dels detractors de la reforma. Temen que les transformacions previstes a Bolonya vagin de la mà d’una ofensiva privatitzadora.
Denuncien que la manca d’inversió pública hi farà necessària l’entrada de capital privat per finançar la reforma. El resultat, segons les veus contràries a Bolonya, podria arribar a ser la desnaturalització de la universitat, que passaria d’estar al servei de la societat "al servei del capital". La coneguda com la città rossa (ciutat vermella), pels colors de les seves teulades i per haver estat un important nucli del Partit Comunista Italià, ha esdevingut així el símbol de la lluita entre dues maneres oposades d’entendre la universitat, i el món.
"Cal reformar la universitat per evitar-ne la privatització"
Martí X. March Cerdà no comparteix bona part de les crítiques dels detractors de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). El vicerector primer de la Universitat de les Illes Balears i responsable de l’àrea de Planificació i Coordinació Universitària assegura que, per contra, la reforma és una prevenció per evitar la privatització de les universitats.
Què és l’EEES?
És la idea de fer una universitat europea competitiva, de qualitat i capaç d’atreure estudiants d’arreu del món. Si ja s’han tret les fronteres polítiques, que no n’hi hagi tampoc d’educatives i que es faci possible la màxima mobilitat d’estudiants i professorat. L’EEES fa possible una estructura de titulacions semblant, un model d’ensenyament i aprenentatge distint, la mobilitat entre diferents sistemes universitaris i la idea de qualitat.
Què suposarà per a la UIB?
Estam en un mercat cada vegada més globalitzat. I les universitats han d’obrir-se més. Si volem que hi hagi mobilitat, hem de ser capaços de comparar-nos amb altres universitats. Tenim el repte, amb el que tenim, d’oferir unes titulacions i una investigació de qualitat. No vull dir que siguem els millors del món, però sí que siguem comparables i que els nostres productes siguin acceptats arreu.
Com podrà competir la UIB amb altres universitats més grans?
El repte clau és captar estudiants de màster. Els màsters seran més flexibles. Els haurem d’adaptar a les necessitats professionals, culturals, econòmiques i del mercat, però també de la societat. Haurem de tenir capacitat d’ensumar allò que la societat i les professions demanen i al mateix temps ser capaços de fer-ho amb qualitat. Això és el que ens donarà prestigi.
S’ha acusat la reforma d’instaurar graus generalistes.
No hi estic d’acord. Una universitat ha de tenir arrels, però també ales. Volem fer professionals que siguin capaços de fer feina aquí i a qualsevol lloc del món. Són títols generals que habiliten per fer professions concretes. Tampoc no és veritat que s’impedeixi treballar i estudiar a la vegada. Enlloc no figura l’alumne a temps complet, com tampoc la reducció de beques, que dependrà de les polítiques de cada govern.
I la privatització?
Josep Maria Bricall, en el famós informe Bricall, digué una frase molt interessant. "Si la universitat no es reforma ho farà el mercat". Per tant, a la UIB ens interessa una reforma de veritat perquè no volem que sigui el mercat que ens la imposi. Ara, no podem fer la univeristat d’esquena al mercat i d’esquena a la societat. La universitat serà privatitzada si no fa les seves funcions. Després sí que sorgiran universitats privades que faran la feina que no feim nosaltres. No estic pintant un camí de roses, una universitat idíl·lica. Explic allò que hem dissenyat. Les coses aniran després segons els recursos de què disposem. Hem de canviar estructures, mentalitats, hem de canviar les metodologies dels professors, hem de canviar les actituds de l’alumnat i hem de tenir més recursos.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si la universitat no té incidència (intel.lectual) ara mateix en la societat de poc valen tots aquests arguments. I la funció principal de la Universitat que era crear un pensament ( ideologitzat o no, crític o no) ara es queda en l´unic argument economicista, i a més, un argument caduc, massa vell, que prové d´una megalomania existent a finals del XX sobre les possibilitats de la competitivitat i el negoci No demanen progrés, ni pensament, ni la possibilitat de tenir un espai intel.lectual superior. Es demana mobilitat, inversió, mercat.... És o ha d´ésser la Universitat un mercat?... Desfassats pels resultats dels darrers dos mesos, crisi intensa. I un altra tema no menor, qui podrà pagar tants desplaçaments, masters, etc.?... Les multinacionals i els bancs es freguen les mans.