Mateu Ginard és el president de l'Associació de productors ecològics de Mallorca (Apaema) i té cura, alhora, de les terres familiars de les Rotes i Son Miró, a Montuïri.
Com començà la vostra activitat en l'àmbit agrícola?
Faig feina a l'ensenyament, però la meva vivència de la pagesia s'inicià quan tenia 20 anys i vaig començar a venir a les Rotes. Va ser descobrir un món que abans no coneixia: conèixer els arbres, informar-me'n... Primer va ser una descoberta intel·lectual.
I d'aquí passàreu a un terreny més pràctic?
Sí, però a poc a poc. Primer vàrem començar a posar-hi ametlers i fruiters, amb un component mig agrícola i mig jardiner. Tot es va enfortir amb la meva participació dins la Conselleria d'Agricultura, on vaig fer meu el punt de vista del professional i de la gent que en viu. A partir d'aquí, com que ho estimam, hem tractat amb la meva dona de dur les terres familiars i mantenir-les fèrtils i actives.
I a més, menjau coses sanes i bones.
És clar, des d'un punt de vista familiar, l'alimentació és un fet importantíssim: nutricional, cultural i de salut. Li donam importància. Menjar productes fets nostres enriqueix aquests aspectes: feim pa, sobrassada, fruita, oli...
Com us acostàreu a l'agricultura ecològica?
D'una manera pràctica sempre he fet agricultura ecològica, d'una manera formal va ser a través de conèixer els agricultors ecològics i els seus problemes. Ara fa 2 anys em vaig inscriure al consell regulador. Quan feia l'especialització en agricultura ecològica, Jaume Vadell em va demanar la col·laboració amb Apaema. M'ho va demanar, em va semblar bé i aquí som, a la presidència d'Apaema.
Quins són els objectius d'Apaema?
Apaema pretén promoure la producció ecològica. Es va muntar perquè hi havia una incompatibilitat del consell regulador, com a organisme de control, amb les activitats de promoció. Així es va iniciar i va començar a fer una feina de participació en fires, com les de Can Picafort i Llucmajor, i a organitzar la de Porreres, que ja està prou consolidada.
Una de les activitats importants és l'impuls a la comercialització dels productes ecològics?
Tenim molts de projectes. Un dels més clars és impulsar els mercats locals. Volem ajudar els productors en mercats ecològics com el de Santa Maria. S'ha de destacar també la feina de l'associació Lligams, que ha impulsat la creació d'un mercat agroecològic a Palma. Una altra activitat és la comissió de menjadors escolars. Pretenem impulsar una experiència pilot a un menjador escolar petit. La nostra tasca és posar-hi els contactes i coordinar-ho. I per un altre cantó volem organitzar la planificació de la producció ecològica per poder ofertar productes a les escoles. Prepararem unes jornades de menjadors escolars el curs que ve.
Donau suport directe als associats?
Un projecte important és el de l'assessorament. Tractam d'acostar l'organització als productors. Es tracta de formar tècnics per ajudar i planificar la millora de la producció. Tenim la voluntat que la majoria de gent s'incorpori al col·lectiu. Com més serem més millores obtindrem. Així mateix, feim formació enfocada cap als interessos i a les necessitats dels nostres associats.
Com veis l'actualitat del sector agrari?
Pens que suprimir la Conselleria ha diluït i fet més invisible el sector. En aquest cas, consider que no quedarà més remei que tota la pagesia de Mallorca treballi conjuntament per reivindicar el seu futur davant l'Administració.
Què demanaríeu a l'Administració?
Que fos conseqüent amb la importància de l'agricultura i l'alimentació i ajudàs a donar respostes des del territori a favor de la sobirania alimentària. El Govern té una possibilitat importantíssima de donar sortida als productes locals a través dels menjadors socials. Ja hi ha mesures, però són poc efectives. Fa falta una aposta decidida del Govern a favor del producte local i ecològic i també manca una major decisió per dur a terme l'acord del Parlament declarant les Balears lliures de transgènics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.