Enric FernándezPalma03/08/10 0:00
TW
0

Ara que els avanços mèdics han disminuït de manera dràstica el nombre de morts per causa de la sida a les Illes Balears, ara que la malaltia és ben coneguda i n'hi ha molta informació a l'abast de la gent; ara que la prevenció està organitzada i que el pitjor ja ha passat, ara és el moment en què no es pot abaixar la guàrdia: ni els ciutadans, ni les organitzacions ni les institucions. "El nombre d'afectats pel VIH augmenta i per això nosaltres continuam fent una gran tasca de prevenció i, en el cas que la persona ja en tingui el virus, llavors la nostra feina és d'acompanyament". Són les paraules de Joan Lluís Llull Sarralde, president d'Alas, l'Associació de lluita antisida de les Illes Balears (www.alas-baleares.com).

Alas sorgí fa 23 anys a Mallorca per iniciativa d'alguns afectats i metges, en aquella època en què tenir la sida significava gairebé ser un delinqüent i, sobretot, un marginat. "Allò era una tragèdia: a sobre que aquelles persones s'estaven morint, les assenyalaven amb el dit", recorda Joan Lluís. La situació, però, ha canviat molt des de final dels anys 80 -la malaltia existeix oficialment des de 1981-, per exemple quant a la via de transmissió sexual del virus del VIH. Si llavors ho eren les xeringues -l'heroïna era una de les drogues de moda-, ara ja no. Ara ho són les relacions sexuals. Per aquest motiu és tan important la tasca de prevenció que duen a terme des d'Alas. Com ho fan ho explica el seu president: "Tenim diferents campanyes i programes de prevenció oberts actualment a Eivissa i a Mallorca (a Menorca encara no s'hi han instal·lat). La feina essencial és la d'inculcar a la joventut la pràctica de sexe segur".

Ho fan anant als instituts, a escoles i a totes les zones d'oci que coneixen -bars, discoteques, concerts, centres esportius... "Hi feim xerrades i repartim molts de preservatius. I estam especialment atents i actius als locals d'ambient (a les Illes hi ha un avanç progressiu del virus entre els homes que tenen relacions sexuals amb altres homes). Intentam introduir el condó en els jocs eròtics: es tracta que associïn totalment la idea de relació sexual amb el preservatiu", remarca Joan Lluís. Per complir amb els seus objectius, Alas té 7 persones a Mallorca i 3 a Eivissa, entre treballadors socials, voluntaris, psicòlegs i algun afectat.

Malaltia silenciosa

Tot això no és debades. Les Balears són la primera comunitat autònoma de tot l'Estat en percentatge d'afectats de sida -la segueixen, a força distància, Múrcia i Madrid. Això no obstant, hi ha una certa percepció al carrer que es comença a perdre la por de la malaltia. "Efectivament, els avanços en medicina, el fet que gairebé no hi hagi morts per causa directa d'aquesta patologia i que molta gent afectada pel VIH no ho sàpiga o no ho expliqui als més propers, tot això pot provocar un efecte negatiu", avisa el president de l'associació.

En tot cas, el nombre exacte de persones que tenen el VIH no es pot saber i no podem oblidar que la clau per a un bon tractament és detectar el virus a temps, quan la malaltia encara no s'ha desenvolupat. "Aquest és l'objectiu principal de l'anomenada prova ràpida", apunta Joan Lluís. Després d'extreure una gota de sang del dit, el personal sanitari n'obté els resultats en menys de 5 minuts. Evidentment, és confidencial i qualsevol que se la vulgui fer, només ha de telefonar al 971 71 44 88 i li donaran una cita.

En la majoria dels qui s'hi han sotmès, el resultat del test ha estat negatiu. Però i si no, i si el pacient és seropositiu? Alas li dóna suport des del principi. "Primerament, l'afectat ha d'assumir que té el VIH i, per fer-ho, és bàsic que no se senti diferent, únic, marginat", assegura Joan Lluís. Per això, l'associació el posa en contacte de seguida amb altres afectats per compartir experiències i sentiments. A més, l'afectat rep ajuda psicològica.

Efectes de la crisi

La crisi també ha arribat a la lluita contra la sida. De fet, hi ha oberta una polèmica entorn de les pastilles anomenades "unitàries", les que duen diversos components incorporats i són d'allò més útils per al tractament. El problema és que són de farmacèutiques privades i, amb la reducció de la despesa pública, l'Estat ha deixat de comprar-les i remet els pacients a les genèriques. D'aquestes, el malalt n'ha de prendre diverses i l'índex d'adherència pot arribar a disminuir, cosa que afecta negativament l'èxit de la teràpia. "I això no pot ser: no podem reduir despeses en una qüestió com aquesta. No veuen que hi ha d'haver altres temes en què reduir la despesa, abans que en la salut?". Doncs esperem que sí.