Més violents dins l'aula i en el temps d'oci

De tots és ben sabut que l'adolescència és un trànsit que no sempre es presenta de bon gust. No debades, alguns psicòlegs s'han atrevit a qualificar aquest període vital -consistent en l'abandó progressiu de la fantasia infantil, que just coincideix amb l'arribada dels primers fantasmes de l'edat adulta- com una etapa de "moratòria psicosocial". N'hi ha un bon motiu. Durant aquests anys, sembla com si les persones ens dedicàssim gairebé exclusivament a "fer d'adolescents", havent de complir d'una manera innegociable amb una sèrie d'actituds i conductes que el col·lectiu ha associat a aquestes edats.

Una de les característiques que qualsevol bon adolescent ha de complir és la de rebel·lia; és com si no pogués ser adolescent qui no és revolucionari; de fet, sembla com si qui no imprimís un tarannà contestatari als seus actes no fos capaç de viure aquesta transició com cal. Poc més o manco, aquesta és la tesi que defensen alguns dels observadors d'aquest fenomen (l'adolescència), entre els quals hi ha el professor i psicòleg Juan Carlos Revilla.

Sigui com vulgui, els resultats que s'han presentat recentment en el VI Fòrum de debat social en relació a l'estudi sobre Joventut i violència donen suport a aquelles veus que denuncien l'existència d'uns adolescents familiaritzats amb ambients cada cop més violents. Aquest treball, posat en marxa per la Fundació Pfizer, s'ha realitzat a través de consultes fetes a prop de 800 adolescents d'entre 12 i 18 anys de tot l'Estat espanyol. A la mostra s'hi afegeixen les veus dels seus pares i mares, com també les d'aproximadament 200 professors d'ESO i Batxillerat.
Les dades emeses en l'informe no haurien de deixar indiferent a ningú. Així és que més de la meitat dels enquestats (un 51%) és del parer que la violència pot estar ben justificada en determinades ocasions, fonamentalment en casos de defensa per atacs verbals o físics cap a la família o cap a un mateix. Endemés, el 75% de les consultes afirma reconèixer que els comportaments agressius o violents formen part del paisatge habitual de la societat on viuen, tot i ser situacions que poques vegades tenen com a escenari els àmbits familiars ni les xarxes de relacions socials a través d'internet. En connexió amb aquesta darrera idea, la investigació conclou assegurant que la gran majoria dels enquestats (un 77,5%) identifica els centres escolars o els llocs d'oci com els indrets on més actes violents es produeixen.

A més a més, pareix que els centres educatius són espais propicis per a aquesta mena de pràctiques. De fet, més d'un 75% dels adolescents que han participat en aquesta investigació assegura haver presenciat atacs verbals o insults a amics del mateix centre i gairebé un 55% ha confirmat haver vist agressions físiques dins la mateixa aula. Així, prop del 12% dels pares reconeix haver compartit aquests sentiments de por amb els seus fills i, fins i tot, un 9,4% s'ha plantejat el canvi de centre per aquestes agressions. També resulta rellevant la reacció que, segons els mateixos educadors, mostren els pares dels alumnes més conflictius que, en la majoria d'ocasions (un 60% dels casos), donen un suport gairebé incondicional als seus fills quan tenen algun tipus de problema en el centre. En canvi, els pares i mares d'aquesta casta d'alumnes que atorguen la confiança a la versió dels centres i professors just supera la xifra del 30%. Tampoc convé deixar enrere altres dades que ens arriben de l'opinió dels professors: 6 de cada 10 docents asseguren tenir algun company que en qualque moment s'ha sentit amenaçat o ha sofert danys materials per part d'alumnes.

A banda de tota aquesta informació, segons les conclusions extretes després de la realització d'aquesta investigació, pareix que cada vegada creixen més els actes de violència entre les al·lotes, amb la qual cosa sembla que també és aquesta generació la que està rompent aquell mite que diu que "les baralles són cosa només d'homes".