La botellada: la festa econòmica dels joves
La botellada és una pràctica habitual entre els joves de tot arreu i els de Palma no són una excepció. Centenars d'al·lots i al·lotes es reuneixen cada cap de setmana al passeig marítim de Ciutat per gaudir del seu temps lliure nocturn amb els companys. Els habituals estan en contra de l'eliminació d'aquesta activitat perquè diuen que ells no perjudiquen ni molesten ningú. La beguda és un dels principals alicients dels assidus a la botellada, però no és l'únic. N'hi ha molts que només cerquen un espai on s'ajunta gent de totes les edats per conversar, entre altres coses. El botellot no només és alcohol, és també un lloc de trobada entre amics. Joves d'entre 16 i 25 anys es reuneixen cada cap de setmana al passeig marítim.
Els pescadors es fan valer
Volen arribar a bon port perquè consideren que és ben hora de dignificar el sector. Ja han tirat l'àncora i preparen les xarxes per a una bona captura. Pescadors i tècnics de les Illes han decidit unir-se per analitzar la situació actual, mostrar el desacord en la tramitació d'alguna de les ajudes institucionals i agilitzar totes aquelles subvencions necessàries per al creixement sostenible del sector pesquer professional. També demanen que el traspàs de les competències al Consell de Mallorca sigui ben feta i es complementi amb una bona dotació econòmica. Amb aquests objectius s'ha creat la Plataforma econòmica de confraries i confrares de Balears, que ja és integrada per unes 40 persones molt interessades que aquest projecte serveixi per canviar el tarannà del ram i perquè les institucions donin un ajut per revitalitzar la pesca professional. La iniciativa va sorgir d'un grup de pescadors i tècnics de la Colònia de Sant Pere i Alcúdia, que hi han començat a fer feina de debò. Ja s'ha presentat el projecte a diverses confraries, que han vist amb bons ulls aquesta mobilització.
Mor una al·lota de 22 anys a Calvià en bolcar el cotxe en què viatjava
Una jove de 22 anys morí ahir, després de bolcar el vehicle en el qual viatjava, a la carretera d'entrada a Cala Fornells (Calvià). La víctima anava amb dos joves més que no sofriren lesions. El conductor, emperò, donà positiu en la prova d'alcoholèmia i quedà detingut per un presumpte delicte d'homicidi per imprudència. La Policia Local de Calvià s'encarregà d'elaborar-ne l'atestat, perquè el sinistre havia passat dins la zona urbana. L'accident va tenir lloc cap a les 05.45 hores al carrer de la Talaia, que és la via d'entrada al nucli de Cala Fornells un pic agafada la desviació de la carretera Palma-Andratx. Els tres joves anaven en un vehicle de la marca Ford. En un revolt, el turisme va xocar amb la vorera i va bolcar.
Antònia Socies encarnarà la Beata
Santa Margalida ja té nova Beata. Antònia Socies serà l'encarregada d'encarnar la figura de sor Catalina Thomàs i presidir la processó més típica de Mallorca que, com és tradició, es celebrarà el primer diumenge de setembre. Socies, que va ser elegida ahir en un sorteig entre més de vint-i-dues candidates, va assegurar "que des de petita hi he somiat i és un immens orgull representar el meu poble". "He estat tot el dia molt nerviosa i la veritat és que no m'ho crec, de fet estic tremolant encara", confessà la jove. La nova Beata s'hi havia presentat sis vegades i reuneix els requisits indispensables per representar la santa: tenir més de devuit anys, ser fadrina i vilera. La notícia es va fer pública passades les nou del vespre. En el Convent de les monges agustines de Santa Margalida, les candidates esperaven ansioses el resultat del sorteig. Malgrat els nervis, les aspirants varen mantenir la bona sintonia durant tot l'acte. Abans que se sabés el nom de l'afortunada que representaria el paper principal es van triar els al·lots i al·lotes que desfilaran amb la nova Beata durant la processó.
El propietari d'Spiral abona els 100.000 euros de fiança
El propietari de la productora Spiral, Guillem Deyà, detingut dimarts passat per la seva presumpta vinculació amb la presumpta desviació de fons públics investigada dins de l'Operació Passarel·la, ha eludit ingressar a presó després de dipositar avui la fiança de 100.000 euros que el jutge Juan Ignacio Lope Sola li va imposar el dijous davant del possible risc de fuga de l'imputat.
La defensa de Matas demana el detall dels implicats en cada peça del cas Palma Arena
La defensa de l'expresident del Govern balear Jaume Matas ha interposat un recurs a l'auto mitjançant el qual el jutge José Castro ha acordat dividir el cas Palma Arena en 24 peces, i sol·licita que el magistrat especifiqui en la seva resolució les persones que es troben imputades en cada una d'elles, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.
“Als meus alumnes els dic que el dret laboral és molt viu”
El magistrat Antoni Oliver, palmesà "de l'Aigua Dolça", prové d'una nissaga de biòlegs marins, oceanògrafs, més que no pas de polítics. El seu pare va ser president del Partit Socialista i oceanògraf, però el referent el té del seu padrí. Era misser i jutge de pau a Felanitx, on la família té els orígens. Oliver no l'arribà a conèixer, perquè l'afusellaren al cementeri de Palma durant la Guerra Civil. El jutge se n'anà de jove a Madrid, on estudià Dret. Abans, però, provà de seguir la tradició. "A casa, tots estudiàvem ciències i vaig fer un any de Biològiques". La seva primera destinació com a jutge fou Fregenal de la Sierra, a Badajoz, a 25 anys, i després Manacor, fins que ascendí a magistrat i l'enviaren a Barcelona. Un any més tard, tornà a Mallorca, al Jutjat Social n. 1 de Palma, on estigué "devers 15 anys, fins que vaig venir a la Sala Social del TSJIB". Oliver ens explica en què consisteix la seva jurisdicció. "Social és laboral i Seguretat Social. D'una banda, a laboral tenim els conflictes individuals entre empresaris i treballadors. Aquí hi entraria des d'un salari no pagat fins a un acomiadament, un problema per mobilitat geogràfica, etc. Després també hi ha els conflictes jurídics col·lectius, com ara el no-compliment dels convenis col·lectius.
El foc crema un 90% manco de sòl que fa 20 anys
Tot d'una que l'112 rep una telefonada que informa de fum, l'equip d'extinció d'incendis desplega tots els recursos per apagar el foc tan aviat com sigui possible. Només amb una gestió com aquesta s'ha pogut aconseguir que en els darrers 20 anys la superfície total cremada per incendis forestals a Balears s'hagi reduït un 90%. Segons les dades que ha facilitat la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, la mitjana d'hectàrees calcinades en el període de 2002 a 2009 va ser de 150,5 ha i, en canvi, de 1988 a 1995 es varen calar foc 1.284 ha.
Els balears, els més separatistes després dels catalans i els bascs
El 6,4% dels enquestats a les Illes Balears en el darrer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) voldria que l'Estat reconegués a les comunitats la possibilitat de convertir-se en estats independents. Aquesta pot semblar una xifra baixa, però si es compara amb la de les altres autonomies es veu que és la tercera més alta, just darrere de Catalunya (23,6%) i del País Basc (21,9%). A més, les comunitats que es troben rere les Illes Balears hi són a molta distància i cap no arriba ni al 3%. La que més s'hi acosta és el País Valencià, amb un 2,9%. La majoria ni tan sols superen l'índex del 2%. També s'ha de destacar que, segons l'enquesa del CIS, les Illes Balears i Catalunya són les dues comunitats on més ciutadans voldrien més autogovern. En aquests dos llocs un 29,3% dels enquestats han respost que estarien d'acord amb "un estat en què les comunitats autònomes tinguessin més autonomia que en l'actualitat". Al darrere hi ha el País Basc (28,4%) i les Canàries (25,5%). De fet, la xifra és encara més alta a una pregunta semblant que podria aplegar tots dos conceptes: "Us agradaria que el grau d'autonomia de Balears fos major, menor o i gual que ho és en l'actualitat?".
El jutge empresona l'exgerent d'Ibatur Juan Carlos Alia
El jutge Juan Ignacio Lope Sola decidí empresonar la nit de dissabte Juan Carlos Alia, que era en llibertat sota fiança de 30.000 euros. A l'exgerent de l'Ibatur se li imputen delictes de malversació de cabals i contra la hisenda pública. Fonts properes al cas explicaren que la presó preventiva ha estat decretada perquè existeixen indicis que l'imputat hauria intentat enganyar els investigadors durant l'interrogatori al qual fou sotmès fa dues setmanes. Ara es tindria la certesa que Alia cobrava una comissió pels contractes que signava com a responsable de l'Ibatur. El propietari d'Spiral abona els 100.000 euros de fiança
UGT acusa el conseller Carbonero de 'tirar' els doblers que Manera vol estalviar
La Federació de Serveis Públics d'UGT a les Balears ha acusat avui al conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, de tirar els diners que pretén estalviar el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, en contractar una assessoria externa per fusionar tres empreses del seu departament.
28 controladors del Prat falten a la feina i causen grans retards
Fins a 28 controladors aeris dels 61 que havien de treballar ahir al centre de control de Barcelona, és a dir un 46%, no van assistir als llocs de feina al·legant-hi motius de salut. Aquesta situació, comparable a una vaga encoberta, va provocar retards importants en alguns aeroports de la franja mediterrània: els de Balears, els de Catalunya i els del País Valencià. Concretament a l'aeròdrom de Son Sant Joan són 15 els vols que es van veure afectats per aquesta mesura, amb una demora mitjana d'entre 41 i 55 minuts. Així mateix, El Altet (Alacant) va arribar a acumular un retard d'hora i mitja en 21 dels 262 vols programats i en fou així el més perjudicat. Pel que fa a l'absentisme laboral dels controladors, Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) va considerar que "l'acumulació de baixes té un clar objectiu de perjudicar el trànsit aeri" i va explicar que 24 dels 28 que han faltat al lloc de treball hi han al·legat raons mèdiques. Tanmateix, en un comunicat de l'empresa de gestió aeroportuària es considera que aquesta situació té "un clar perjudicat: el passatger, que veu alterats els seus plans de viatge en plena temporada d'estiu; com també les companyies aèries i el sector turístic".
El volum de les exportacions de Balears, a nivells de 2006
La crisi econòmica ha tocat tots els sectors i les exportacions de les empreses de les Balears no en són cap excepció. Un informe elaborat per la Cambra de Comerç de Mallorca posa de manifest que la tendència del volum de les exportacions de les Illes es troba ara en nivells de 2006. Segons la mitjana dels darrers 12 mesos a partir de l'abril, les vendes a l'exterior de 2006 i les de 2010 són molt semblants, al voltant dels 1.000 milions d'euros. L'estudi de la institució insular sosté que aquesta xifra és la més baixa dels últims quatre anys. Això no obstant, durant el primer quadrimestre de 2010 el volum de les exportacions ha superat les registrades en el mateix període de 2006. De fet, l'import d'enguany és superior al de fa quatre anys, tant en el total -287 milions d'euros el 2010 davant els 229 de 2006- com en partides productives -189 milions enfront dels 141 de quatre anys enrere. En qualsevol cas, la disminució del volum de les exportacions és evident. Cal pensar que de gener a abril d'enguany, una etapa en què assoliren els 287 milions d'euros, es reduïren un 39,1% respecte del mateix període de 2009.
Balls internacionals
Els balls populars i les seves vestimentes típiques es tornaran a veure pels pobles i ciutats de l'Illa. A partir d'avui vespre i fins dissabte 24, la Mostra folklòrica de Sóller recupera l'esperit de la cultura tradicional a través de la mostra i l'intercanvi. Enguany, però, els actes seran remarcats pels 30 anys de trajectòria que suma aquesta celebració basada en la dansa. Centenars d'agrupacions vingudes d'arreu del món han pres part d'aquesta quimera cultural gestada el 1979 per Aires Sollerics. Els convidats a la cita d'estiu són les formacions del Brasil (Balé folclórico da Amazonia), Panamà (Panamá, Música y Danza), Polònia (Karpaty), Itàlia (Sicilia Antica) i Espanya (Fuenta Agria de Ciudad Real), que conviuran aquests dies a la Vall dels tarongers amb els membres d'Aires Sollerics per donar-los a conèixer les seves tradicions més arrelades expressades a través del ball. El sus a aquests sis dies de danses folklòriques tindrà lloc avui a les 21.30 hores a la plaça de la Constitució de Sóller, quan totes les formacions estrenaran els balls.
Assajos entre professionals
Els tallers de la sala Beckett-Obrador Internacional de Dramatúrgia, que acabaren dissabte a la seu de l'Institut de Teatre de Barcelona, suposen anualment un punt de trobada durant una setmana entre dramaturgs, actors i creadors escènics. Al voltant de la dramatúrgia i l'escriptura teatral contemporànies, s'hi duen a terme tallers sobre escriptura teatral, direcció escènica i interpretació, a banda de seminaris, lectures dramatitzades i instal·lacions. Una dotzena de participants acudiren als cursos procedents de l'escena balear i amb el suport econòmic de la Conselleria d'Educació i Cultura, com ja passà l'any passat, quan els tallers s'impartien en una nau industrial del barri de Sant Andreu, a la perifèria de Barcelona. L'accés de tants creadors de les Balears a la cita provocà que dissabte el delegat d'arts escèniques del Govern, Josep Ramon Cerdà, i el director de la sala Beckett, Toni Casares, es plantejaren, en converses informals, la possibilitat de traslladar el proper any les jornades a Mallorca. Un exemple d'aquest intercanvi fou la menorquina Aina Tur, autora de tres peces teatrals i implicada als cursos Constants del teatre contemporani, de Xavier Albertí i El final és el (al) principi..., de Sergi Belbel.
Sant Vicenç Ferrer, de l'orador a la llegenda
L'arribada a Mallorca de Sant Vicenç Ferrer l'any 1413 causà un impacte llegendari. Fou un predicador dominic de gran renom que marcà una època i convulsà la societat mallorquina. Per descobrir una mica més d'aquest personatge, la imatge del qual es pot trobar a molts indrets de carrers i esglésies de l'Illa, Caterina Valriu i Tomàs Vibot publiquen Sant Vicenç Ferrer a Mallorca: història llegenda i devoció, una obra en la qual podem seguir-ne el rastre.
“El Mallorca jugarà a Europa i s'ho mereix”
El president de la Federació Balear de les Illes Balears, Miquel Bestard, després d'haver estat convidat per anar a la final del Mundial de Sud-àfrica, on va gaudir de la victòria del combinat espanyol, analitza per a dBalears l'estat del futbol illenc, des de la base fins al Mallorca, i ens relata la seva experiència al món del futbol.Com a president de la Federació Balear de Futbol, com veis el futur del futbol base de les Illes?Molt bé, sobretot en el concepte de la formació, però després en tot allò que sigui arribar a ser futbolistes professionals ja canvia. S'està fent una tasca boníssima. Tots els clubs ara tenen entrenadors titulats, estan a un nivell bo i cada any tenim quatre o cinc equips a la divisió d'honor juvenil, que és la màxima fase d'aquesta categoria. També hi ha categories no tan superiors, com els cadets, que són subcampions d'Espanya, i amb els alevins som campions. Ens trobam en un moment en què el treball que es fa és molt interessant i sempre ens demanam per què n'arriben tan pocs.
Riblon venç en el duel de Contador i Schleck
El ciclista francès Christophe Riblon (AG2R) s'adjudicà la victòria en la catorzena etapa de la 97a edició del Tour de França, de 184,5 quilòmetres i disputada entre la localitat de Revel i la de Domaines. Ho va fer com a únic supervivent d'una escapada que havia tingut nou corredors. El francès guanyà en una jornada en què Alberto Contador (Astana) i Andy Schleck (Saxo Bank) varen viure un duel molt particular, en el qual el luxemburguès no se separà de la roda del ciclista de Pinto i aquest, deixant tota la responsabilitat al mallot groc, provocà que tots dos perdessin alguns segons respecte d'altres favorits com Samuel Sánchez (Euskaltel) i Dennis Mentxov (Rabobank). Sense espectacle. Així es pot definir la darrera ascensió, la de Domaines, en la qual Andy Schleck, seguint les instruccions de l'equip, no se separà de la roda de Contador ni tan sols quan el campió del Tour afluixà i deixà fer el luxemburguès, que va veure, sorprès, que rivals directes com Samuel Sánchez i Dennis Mentxov progressaven clarament.
Felipe Vivancos, medalla d'or
Els atletes de les Illes retornaren dels 90a edició dels Campionats d'Espanya absoluts, que es disputaren a Avilés, amb dos metalls: un or i un bronze. L'eivissenc Felipe Vivancos, del CA Pitiús, conquerí el seu sisé títol estatal sobre 110 metres tanques, ja que superà Jackson A. Quiñonez, del FC Barcelona. L'atleta de l'Illa Blanca guanyà amb un temps de 13.73 segons i amb el millor cronometratge de reacció dels 8 finalistes de 0.165. Jackson en necessità 13.80 i superà Francisco Javier López, amb 14.06.
Pedrosa sorprèn Lorenzo
Dani Pedrosa (Honda) va tornar al lloc més alt del pòdium després de tres corregudes sense aconseguir-ho i s'imposà en el Gran Premi d'Alemanya de MotoGP, que es va disputar ahir a Sachsenring, malgrat els esforços de Jorge Lorenzo (Yamaha) per evitar-ho. La prova de MotoGP es va haver de disputar en dues parts, perquè es va veure interrompuda en la desena volta a conseqüència de la caiguda de tres pilots. Una vegada més, el millor de la primera sortida va ser Dani Pedrosa, seguit en la seva embranzida per l'autor del millor temps dels entrenaments, Jorge Lorenzo, i per un sorprenent Hèctor Barbera (Ducati), que havia fet el sisè registre de la tanda oficial i va voler aprofitar aquesta circumstància.
Rajoy acusa Zapatero d'un nou “engany”
El líder del PP, Mariano Rajoy, va acusar el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, de "perpetrar un nou engany" per al conjunt de la societat espanyola en voler interpretar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i situar-se així "fora del límit del terreny de joc" que marca la Constitució espanyola. Rajoy indicà que "l'Estatut ha estat la història d'un engany amb un protagonista principal: Zapatero", un frau que a parer seu ara es torna a produir perquè el president ha anunciat la intenció d'interpretar l'error i no acatar-lo tal com l'ha fixat l'Alt Tribunal. "Juga amb l'Estat com si fos un Meccano (una jugueta)", prosseguí el cap de l'oposició, que també parlà de la Constitució com la gran referència de les comunitats de l'Estat perquè, segons va dir, es tracta del principal instrument per garantir el benestar dels ciutadans. Rajoy, a més, defensà la plena vigència del pacte constitucional i demanà al president del Govern que després de la sentència del TC sobre l'Estatut actuï "amb molta prudència, amb molta responsabilitat i amb molt de sentit d'Estat".
Balears necessita especialistes en medicina general perquè no en troba de nacionals
Balears es troba entre les sis Comunitats Autònomes, més Melilla, que necessiten especialistes en medicina general perquè no es troben treballadors nacionals per cobrir aquests llocs. Concretament, són, a més de les illes, Astúries, Canàries, Castella i Lleó, Catalunya i Múrcia.
Les empresàries es preocupen més pels seus empleats
La màxima preocupació en el treball de les dones empresàries són els seus empleats i per això són elles les que se solen resistir a fer acomiadaments o a posar en marxa Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO). De fet, n'hi ha moltes que es descapitalitzen per sostenir l'estructura de la plantilla. Això es desprèn de l'estudi d'investigació Impacte de l'activitat empresarial femenina en l'economia espanyola, elaborat per l'Organització de dones empresàries i gerència activa (Omega) a petició de la fundació Banesto.
Informació de primera
Els insectes estan estesos pertot arreu i, quan es comet un assassinat o es registra cap delicte, són els primers que arriben al lloc del crim, fins i tot abans que hi aparegui la Policia. Segons dades de la Policia Nacional, aquests animals han ajudat a resoldre 150 casos durant els darrers deu anys. El Cos és pioner en entomologia forense a Espanya.
Volem canvis!
Quan veus que idees properessegueixen el camí falsi per motius personalsmaten les pròpies quimeres,arriba que et desesperesi que els arguments afinshan bifurcat els caminsi tots fan la seva guerra.És trist viure a una terrad'aprofitats i botxins.
Política i cor, o viceversa
Veig al canal internacional de notícies frangle (France24, francès però en anglès) el debat sobre les pessigolles que (per ara) fan a Sarkozy aquests afers resumits amb l'epígraf L'Oreal / Bettencourt i crida l'atenció que l'anàlisi oscil·li ambiguament entre la política...
“Balearització” és això
Ara ens podríem demanar si el "progrés" era encimentar o asfaltar cada dia gairebé una hectàrea i mitja de terreny "costaner", com diu que passava a les Balears el 2009 l'informe de Greenpeace presentat divendres. Deixam de banda la sospita que...
Abandonar la demagògia
Primer, sense embuts ni hipocresies, cal acceptar que els joves beuran alcohol mentre la societat faci ús social de beure; i això no canviarà a mig termini. Una vegada abandonada la demagògia, afrontar el tema del botellot serà, exclusivament, una qüestió d'ordre...
Una Bíblia en xinès
T'he portat una cosa des mercat negre", em diu na Maria del Mar, filla meua, just retornada de Xangai. Automàticament, per un relé mental que es dispara quan penses que un fill teu ha fet alguna cosa que ha pogut comportar el més mínim perill, em pos...
No vagi per dit
I les banderes mallorquines?Molt a prop de la redacció del diari es troba la plaça d'en Serralta, on la barriada celebra les seves festes. Tradicionalment, els veïns penjaven banderes mallorquines i espanyoles, però enguany les primeres han...
Vindicació d'un cervell indòmit en formol
Dispensau el rampell superbiós que ara exhibiré, però us vull parlar amb la mà al cor. Sols un rar cronista com jo, desat a gratcient de l'avorrida, eixorca i lucrativa política -açò és, corrupta-, podria recordar-se'n d'una efemèride del tipus que pretenc evocar. Un 19 de...
Elogi de Barcelona (1922)
"Ni cercant-la amb un llum d'oli trobaríem en tot Espanya altra ciutat més angoixada per greus preocupacions i al mateix temps que més es divertís que Barcelona. Podríem dir que quan més grans són els nostres tràngols més afany tenim per a contrafer-los amb...
El pop d'Orient
Llevant, llevantó, a l'hivern dolent, a l'estiu pitjor. Diuen que dura quatre dies. Sobretot a la tardor, les llevantades fan mal. Aquests dies passats ha cremat fulles, romput brots tendres i escampat brutor. Un pastor conta que el ramat cerca recer i no pastura per...
Compartint misèries
Cinc persones seuen a taula i parlen amb un to molt crispat de la seva situació econòmica. Són professors de la concertada i acaben de llegir en un diari -quasi amb premeditació i nocturnitat, com assenyala el més gran- que els reduiran el sou un cinc per...
L'enquesta del CIS
De l'enquesta feta pública pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) la setmana passada no es poden extreure gaires conclusions que serveixin per entendre millor la política balear. Per ventura les dades més rellevants fan referència a la identitat...
A la coa en el desenvolupament humà
L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) va ser creat per l'ONU per mesurar la prosperitat social de cada estat. En la nostra edició d'ahir, donàvem a conèixer aquest índex referit a les comunitats autònomes de l'Estat espanyol, que revela la situació...