“Gestionar bé el fems és essencial per a una agricultura sostenible”

Lluís Martínez és doctor en Agronomia i ha fet recerca a Itàlia, Irlanda i Cantàbria. Ara treballa a Mallorca.

On vares estudiar, Lluís?
Vivia a Castelló i vaig estudiar Enginyeria tècnica agrícola i Agronomia a la Politècnica de València i a la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Vaig anar amb un Erasmus a la Universitat de Milà i hi vaig fer el doctorat. Hi vaig estar 5 anys. Després vaig viure un temps a Irlanda.

En quins temes t'especialitzares?
En la reutilització agrària de les dejeccions ramaderes o purins, tant bovines com porcines, per limitar-ne l'impacte ambiental. Moltes d'aquestes dejeccions són líquides i es converteixen en un residu. Es tracta de convertir-les en un subproducte reutilitzable.

Vàreu arribar a resultats concrets?
Sí, vàrem desenvolupar un instrument que associa la conductivitat elèctrica dels purins amb els continguts de nitrogen, fòsfor i potassi. Així, se sap al moment la qualitat fertilitzant del producte que s'empra i se'n poden regular les dosis per tal de fer-les més eficaces.

Com continuares la recerca?
Després de l'etapa a Irlanda, vaig tornar i vaig fer recerca en un projecte de sostenibilitat de la ramaderia vacuna de llet que incloïa la construcció d'una planta pilot de tractament de purins. La meva feina era caracteritzar-los per veure'n l'eficiència en la producció de diferents farratges. Diversos motius personals em dugueren a Mallorca i ara treball en temes lligats a la producció agrària i a la protecció dels cultius.

Quins són els criteris bàsics d'una bona gestió del fems?
El primer punt és poder emmagatzemar els purins, amb una bassa dimensionada a l'efecte, perquè el purí és una substància viva que, aplicada en fresc, pot provocar resultats negatius. És recomanable que es guardi un temps d'entre 3 i 4 mesos per aplicar-se ja madur. Tampoc no es poden aplicar en qualsevol època de l'any, perquè se n'ha de minimitzar el perill d'afectar aqüífers, aigües superficials i la qualitat dels sòls. Durant l'hivern s'ha d'anar alerta. El fem, ben gestionat, no provoca problemes ambientals i aporta nutrients al sòl agrari.

Com s'ha d'aplicar el fems líquid a les finques?
En molts de països es fa amb injectors que n'eliminen la mala olor i altres efectes perniciosos. N'hi ha dos sistemes: un sols diposita el purí en un solc, mentre que l'altre fa el solc, hi diposita el purí i l'enterra i, així, no se'n perden les qualitats ni es genera mala olor. Algunes màquines duen unes bombes trituradores que homogeneïtzen el producte.

És viable l'obtenció de biogàs a partir d'aquests subproductes?
Sí, a Cantàbria, amb la planta pilot que posàrem en marxa ja n'obteníem. Ara s'ha avançat molt i és una possibilitat d'interès econòmic per als ramaders.

Quines diferències observares entre la Llombardia, Irlanda i Cantàbria?
Al nord d'Itàlia tenen una ramaderia molt intensiva i generen molts de purins. A més, és un territori molt urbanitzat i poblat, amb la qual cosa la gestió de les dejeccions ramaderes és un problema important. A Irlanda és diferent: és un país molt rural. Sovint, la ramaderia combina l'estabulació temporal amb el pasturatge. Els recursos hídrics, com en totes les illes, són limitats i per això donen molta d'importància a la gestió de l'aigua. Cantàbria hi representa un punt intermedi. Allà, la muntanya dificulta el cultiu de farratges. En canvi, a França,
Itàlia i Alemanya fan la llet amb un cost menor.

En la teva tasca has conegut de prop la realitat pagesa. Creus que pot tenir un paper en el futur?
Vivim d'esquena al camp. I amb tot això de la globalització hem passat a mirar sobretot el preu i la quantitat, més que la qualitat. Una possible solució al conflicte és acostar l'agricultura a la majoria de la societat i fer-la visible a la gent. Crec que és important la venda directa, que el consumidor contacti amb l'agricultor i vegi com es fa el producte. Associat amb això, s'han de potenciar les varietats locals i els sistemes de producció més tradicionals i més sostenibles.