El pavellò central en què s'instal·la el gruix dels participants a les fosques durant la inauguració de la CP.

TW
0

Una de les aturades obligades en el calendari tecnològic estiuenc es troba cada any al final del juliol a la Ciutat de les Arts i les Ciències valenciana. Es tracta d'un marc ben preparat per dur-hi a terme una de les reunions especialitzades amb més fama del nostre entorn: la Campus Party (CP), que enguany assoleix la catorzena edició. La festa tecnològica, estrenada un llunyà 1997 quan encara aquest era un món més minoritari que avui dia, és un dels actes més consolidats d'aquestes característiques. Ara bé, enguany tindrà una participació més escassa, ja que s'han oferit menys places que mai, segons l'organització, a causa de les obres que es desenvolupen en una part del recinte. En l'anterior esdeveniment s'hi acreditaren més de 8.000 participants i aquesta vegada l'aforament és limitat a 2.200, un sostre ja assolit sense dificultats sense quantificar els 1.200 tiquets únics per un dia, alguns dels quals encara es poden adquirir.

Si no hi ha cap denou, el 26 de juliol i fins al primer d'agost, una marea de participants amb el seu ordinador sota el braç prendran posicions en aquest espai. Així hi establiran una zona franca per intercanviar inquietuds i experiències i, a més a més, podran assistir a una llarga llista d'activitats vinculades a les computadores, les comunicacions i les noves tecnologies en una àmplia expressió d'aquests termes. Tot plegat, a una velocitat de connexió puntera, de 10 gigabits, gràcies a una àmplia instal·lació de fibra.

Principals temes

D'oferta tecnològica, l'esdeveniment no en fa curt. Com en edicions passades, els continguts de la Campus s'estructuren al voltant de sis grans eixos de coneixement: ciència -amb especial interès pel tema astronòmic, a més de temes de robòtica i electrònica en general-, creativitat -disseny i social media-, innovació -desenvolupadors, seguretat i xarxes, a més programari lliure-, oci digital -videojocs i simulació-, campus verd -col·laboració amb ens insignes, com l'institut Jane Goodall-. Així mateix, hi ha la iniciativa dels campusers amb la presentació de projectes de desenvolupament propis, tot cercant suports i afinitats entre els usuaris, amb vista a descobrir i explotar vertaders "herois de la nova cultura digital", segons la definició que en va donar en roda de premsa el director de l'esdeveniment, Miguel Àngel Expósito.

Com és habitual, en aquesta CP podem destriar, entre el gran caramull de variades activitats programades, unes poques de representatives de cada àrea temàtica, que han de ser marcades de manera especial en els calendaris dels assistents perquè no se'n perdin cap detall. Un dels primers que posarà els peus en aquesta edició de la Campus és Steve Wozniak, un dels màxims referents d'enguany. Pot presumir de tenir en el seu currículum el fet de ser un dels impulsors de la marca de la poma, Apple, icona indissoluble de la tecnologia dels nostres dies. Amb el bagatge que reporta ser un dels majors precursors de l'ordinador portàtil, de ben segur que les experiències que transmetrà seran molt estimulants per al públic assistent.

Així mateix, un altre atractiu de l'edició del 2010 és la conferència magistral que oferirà Oliverio Toscani, dissenyador de campanyes publicitàries aclamades pel públic i valorades per la crítica i els guardons. En el pavelló valencià mostrarà la seva peculiar perspectiva sobre el futur de la creativitat com a disciplina de ple dret i la seva inestimable vinculació a la fotografia.

Present i futur

L'esdeveniment mira cap al futur, però des d'un present molt profitós. L'escenificació d'això és Ruben Santamarta, qui amb tan sols 28 anys ja fa prop d'una dècada que soluciona problemes d'enginyeria inversa i descobreix les vulnerabilitats de productes de marques estrella com Microsoft, Apple, Oracle i Symantec. La seva experiència en anàlisi de malware i la seva darrera faceta com a emprenedor a compte propi s'espera que serveixin d'inspiració a molts de joves que amaguen un veritable potencial relatiu a tot el fenomen TIC.

Amb tot, els actes centrals de la CP 2010 no tindran sempre un protagonista de carn i os. Això manifesta AISoy 1, un prototip robòtic creat per una empresa de l'Estat que es pretén que revolucioni el mercat del consum domèstic i democratitzi d'una vegada per totes l'anomenada robòtica social. De fet, els atributs d'aquest enginy sorprenen fins el més avesat: a més de parlar, escoltar, dialogar i llegir, té la capacitat de sentir, aprendre i modificar la seva personalitat segons la pròpia experiència, cosa que fa cada subjecte únic entre la resta des del seu primer segon de "vida".

Els creadors de la designada pels productors de Lost com la millor promo del darrer episodi de la sèrie, innovadors en el món de la tipografia digital, autèntics referents mundials en el camp de la robòtica -com és el cas de Bob Allen- i el frec a frec dialectal entre dos pesos pesants d'internet com Eduardo Arcos i Pau Garcia-Milà són algunes pinzellades més dels atractius que la catorzena edició de la CP ofereix als afortunats que hi han aconseguit un abonament d'estada.