S'han de regular els senyals de fam i sacietat

Els metges seran els qui hauran de diagnosticar si existeixen predisposicions genètiques d'un infant a l'obesitat, però en la majoria de casos aquesta és producte de l'educació rebuda a casa en l'aspecte de l'alimentació. L'equivocació tant pot ser per excés com per defecte. Hi ha pares obsessionats per l'alimentació i pel pes i sotmeten els infants a una disciplina fèrria i a una privació de certs menjars exagerada, cosa que pot provocar l'efecte contrari quan arribin a l'adolescència i es posin en aquests moments a menjar en excés; però massa vegades és per culpa de la sobreprotecció: pares que alimenten excessivament els fills com a manera de demostrar la seva estimació, sobredosi que accepten els infants per satisfer els pares.

També hi pot intervenir l'educació emocional quan hi ha pares que premien les bones notes o accions dels fills amb llepolies i dolços. L'infant pot establir una relació entre una determinada emoció i un tipus d'aliment que faci que, en certes situacions, tant quan és adolescent com quan és adult, procuri atipar-se d'aquells aliments contraproduents. Quan un infant és petit, és el moment de regular-li els senyals que li dóna el cervell sobre fam i sacietat. Si se li dóna menjar en excés, aprèn que el senyal de sacietat arribi més tard, la qual cosa fa que engreixi.

El fet que el Govern hagi pres la determinació de retirar els productes no saludables de les escoles i instituts sustentats amb fons públics és una bona passa endavant. També s'han de retirar aquests aliments dels bars dels instituts, si en tenen. S'ha d'educar els qui serveixen àpats a l'escola perquè aportin un menjar saludable i que no ocasioni obesitat, causa de tantes malalties. Les màquines d'aquest tipus mai no haurien d'haver entrat als centres d'ensenyament.