Una de les preocupacions que més inquieten les administracions europees és el de l'obesitat infantil i el sobrepès. Fa només uns anys, pareixia que aquesta mena de patologies anava només associada a infants i adolescents nord-americans. D'aquesta manera, la imatge típica d'infants grassos engolint hamburgueses enormes en restaurants de menjar ràpid ha deixat pas a una nova realitat. Des de fa uns anys, les noves generacions de casa nostra també creixen amb problemes associats a la mala alimentació i, tal com demostren les dades, sembla que ens trobam davant un mal força estès arreu del planeta.
Segons els estudis de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), les patologies més relacionades amb l'obesitat, com ara les malalties cardiovasculars i la diabetis, ja representen les causes principals de mort al món i s'espera que a l'any 2015 hi haurà gairebé 2.300 milions d'adults amb sobrepès i més de 700 milions de persones que patiran d'obesitat. Precisament, arran d'aquestes circumstàncies s'han començat a prendre mesures entorn d'aquesta situació per tal d'educar millor les noves generacions. La darrera que s'ha presentat des de l'Executiu de Rodríguez Zapatero té com a objectiu la reducció de consum de productes poc saludables a les escoles i instituts sustentats amb finançament públic, tot actuant sobre el negoci de les màquines subministradores d'aliments que hi sol haver en aquests llocs.
Just ara fa uns dies, el Ministeri de Sanitat arribà a un acord amb les conselleries autonòmiques per fer efectiva la retirada d'aquests punts de venda automàtica de menjar i beguda als col·legis de Primària. A més, des de l'Administració han informat que es posarà un límit als centres de Secundària a l'hora d'oferir determinats productes als més joves, de manera que aquests assoleixin una alimentació més saludable. Amb tot, una mala nutrició, afegida a la manca d'activitat física, és una de les principals causes desencadenants d'aquesta mena de problemàtiques.
Ni sucre, ni greix ni sal
En aquest sentit, es pretén que a les escoles no es venguin aliments que incorporin nivells elevats de sucre, de greix ni de sal. Precisament, en moltes ocasions aquestes màquines subministren xocolatines, begudes fortament edulcorades, rebosteria industrial i altres aliments que no ajuden gaire a esquivar problemes com el sobrepès. Segons la titular de la cartera de Sanitat i Política Social, Trinidad Jiménez, "no es tracta de prohibir-ho, sinó de no facilitar-ne el consum, tot seguint les indicacions emeses des d'organismes internacionals com l'OMS". Esmenta, així, aquest conjunt de mesures que formen part d'un document de consens sobre l'alimentació en l'àmbit escolar.
Sigui com vulgui, sembla que durant els darrers anys els avanços aconseguits per aquesta mena de negocis han estat considerables. De fet, segons ha informat l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, el 17 % dels col·legis d'Educació Primària i el 60% dels de Secundària disposen d'aquestes màquines. En qualsevol cas, es tracta d'un seguit de mesures que es pretén aplicar a la totalitat de centres i, des de l'Executiu, esperen que sigui així, encara que ja s'han anunciat sancions per als instituts i escoles que no segueixin les indicacions.
Ara també al Tercer Món
Que el país amb uns nivells més elevats d'obesitat infantil ja sigui Mèxic no estranya gaire especialistes. Certament, comença a ser habitual que en una mateixa comunitat cohabitin la subnutrició i l'obesitat. Segons indiquen des de l'OMS, els factors causants d'aquesta situació són una mala nutrició durant el període prenatal, la lactància i la primera infància, seguida del consum de productes hipercalòrics -rics en greix i mancats de micronutrients-, combinada amb la manca d'activitat física. Així, idò, propostes com la d'una millor i més intensa educació alimentària a les escoles i a través dels mitjans de comunicació hauran de començar a formar part del dia a dia d'alguns països pobres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.