Evidentment, aquesta difícil empresa demanda una inversió creixent en sectors fins ara considerats perifèrics, com són els de la investigació i formació de personal especialitzat. Mesures com ara el famós pla E s'han entremesclat amb les retallades anunciades en matèria salarial durant aquests darrers mesos i, tot plegat, no ha contribuït a definir aquest nou marc productiu tan predicat des del mateix executiu.
Una de les decisions que més rellevància poden assolir a mitjan i llarg termini és la retallada que estan sofrint els grups d'investigadors d'universitats espanyoles. Hem de partir de la realitat que, si comparam com desenvolupen la seva feina els nostres investigadors amb els d'altres estats del continent, les condicions salarials -i en moltes ocasions pel que fa a materials i instruments disponibles- esdevenen pitjors. Amb tot, els pressupostos generals aprovats per aquest any 2010 preveuen que el Ministeri de Ciència i Innovació sofrirà una retallada important en la partida destinada a R+D+i, en concret, enguany es dedicaran 7.946 milions d'euros per a aquestes partides, just un 3,1% menys que l'any 2009.
Aquestes darreres setmanes, la rebaixada proposada pel Govern de Zapatero ha suposat el darrer cop a aquest col·lectiu. Així les coses, avui són aproximadament 13.000 persones qui formen el gruix de personal contractat per les universitats públiques espanyoles que es veuran afectades per la reducció d'uns salaris que ja són de per si exigus. A tall d'exemple, un investigador FPI de la UIB rep cada mes un compensació d'uns 990 euros. Des d'alguns sindicats, com ara la FETE-UGT, ja s'han mostrat desencantats amb la situació actual. No debades, s'entén que durant els darrers anys el camp de la investigació havia començat a tenir un cert protagonisme en la societat i que aquestes mesures provoquen un retrocés significatiu en un camí que havia de ser culminat amb la Llei de la ciència.
Talment com si es tractàs d'un país en vies de desenvolupament, alguns sectors de la comunitat universitària ja han advertit que es pot estar incentivant una "fuga de cervells" amb vista al futur. D'aquesta manera, és ben possible que si l'atmosfera que envolta la investigació a casa nostra és adversa, molts dels joves que tenen en ment efectuar estudis de doctorat o altres projectes investigadors se'n vagin a altres indrets cercant els recursos necessaris com per poder dur endavant les seves idees. A més de tot això, una vegada finalitzats aquests estudis el panorama laboral tampoc esdevé gaire estimulant, de fet, no es preveuen augments a curt termini en la convocatòria de places públiques tant per a universitats com per a centres públics dedicats a la investigació. Organismes com ara el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ja han donat a conèixer la seva preocupació tant per la reducció salarial com per les males expectatives per renovar segons quines places públiques. A part això, no podem deixar enrere la possibilitat que les nostres universitats deixin de ser atractives perquè investigadors d'altres països (sobretot europeus) vénguin a desenvolupar-hi projectes o estudis.
En conseqüència, és ben factible que una part del desenvolupament del sistema productiu lligat a la innovació es vegi afectat per aquest nou escenari. Empreses ubicades a sectors com ara la biomedicina o la informàtica, per ventura, veuran com minven les seves entrades de personal especialitzat i les ajudes per dur endavant segons quins projectes també seran reduïdes. Serà interessant observar mb certa atenció els efectes que aquestes retallades suposaran a mitjan i llarg termini en el nostre engranatge productiu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.