No perdonaren l'ofensa de Safo

Rere una vida desenfrenada i aparentment heterosexual s'amagava el desig, el desig d'escriure des del puny i lletra de la dona, des de la dona i per a les dones. A la Grècia clàssica? Tota una ofensa.

Safo de Lesbos rep el seu llinatge de l'illa grega on passà la major part de la seva vida (actualment Mitilene). Allà iniciava les seves deixebles en les arts del cant, l'escriptura, etc. Però les seves activitats no eren ben vistes per la societat del moment.

Tal com explica Marta González González, doctora en Filosofia Grega per la Universitat de Màlaga, "Safo havia comès l'ofensa d'escriure poesia". D'altres escriptors del moment llançaren frases com : "La dona ha de guardar la poesia ben al cor, potser als llavis, però mai no han de sortir de la seva ploma". I quina era l'excusa? "Si la dona escriu, perd allò més atractiu del seu sexe. I apareix nua".

Safo, però, nedà a contracorrents tot i que era conscient de la seva ofensa. La seva escriptura, a més a més, glossava el desig i fregava l'eròtica. "Ara bé, allò que més infortuni generava era el destinatari del seus versos: les dones", explica la doctora González. "Sempre han censurat part de la seva obra a l'hora de traduir-la del grec". Continua Marta González: "De vegades es tallava el tros que no interessava, o es posava en llatí (perquè ningú no ho sabés), o fins i tot se'n feia una traducció incorrecta". Són els intents dels editors de no mostrar la veritable naturalesa de la poetessa. Allà on glossa la bellesa femenina apareix un senyal de gènere masculí.

I d'aquí l'anomenada qüestió salafista: "A qui anaven adreçats els seus versos?". Els experts en filosofia grega ja han pres un veredicte: eren per a les dones, però es manipulà perquè semblàs cap a ells.

De fet, aquestes manipulacions no arribarien fins als temps moderns, ja que en la Grècia Clàssica l'amor entre dones no estava malvist. Però els que vingueren més tard decidiren que la seva inclinació no entrava en els cànons de la decència, i li inventaren un enamorat: Cèrciles d'Andros. "Però és bastant dubtable que aquesta teoria fos així. Potser era casada amb un home, però una lectura de la seva obra indica que desitjava les dones". Una altra escena històrica la caracteritza enamorada de Faó. Però ella, una persona lletja, és rebutjada per Faó. El quadre és així: Safo, amb l'arpa a la mà, descalça, vestida en línies romàntiques, mira al buit des de dalt d'un penya-segat. I cau per avall. S'acaba de suïcidar. Però no és cert.

Veu femenina i igualitària
Però no es poden prendre per absolutament vàlides aquestes escenes. "Ella fou la primera veu femenina en la poesia, la primera veu lèsbica, i a més a més equitativa", explica Marta González. Aquesta darrera condició, 'equitativa', adquireix major rellevància del que pareix. "A la Grècia clàssica, les situacions eren de dominació de l'actiu pel passiu". La dona sotmesa a l'home. L'esclau sotmès a l'home. Fins i tot els joves efebus depenien de l'home, fins que els sortia la primera barba. Però no és així en les paraules de Safo de Lesbos: "la seva veu parla dels altres de tu a tu, de manera igualitària".