“La mel de Mallorca té una identitat molt ben definida”

La botiga de Can Figuerola-Can Moreu, en el centre d'Inca, és tan lluminosa com els pots de mel que Carles Salas hi té col·locats amb molta cura.

Com us iniciàreu en l'apicultura, Carles?
Vaig començar ajudant un apicultor veterà, a Selva. Vaig tenir la sort de trobar gent que em va ensenyar. Puc dir que vaig aprendre ajudant. Conèixer les abelles va ser un descobriment inesperat, un despertar de sensacions noves, va ser obrir tot un món. Vaig quedar impressionat per com un animal tan petitó és capaç de fer delicadeses com les que fa i generar una quantitat d'energia tan gran.

No teníeu por de les picades?
Les abelles no són animals agressius. El fet de treballar en un apiari és important. T'ha d'agradar. Hi ha gent que té por de les abelles, però si fas la feina com toca no hi ha cap perill. Has d'anar ben tapat i has de saber què fas.

I d'aprenent vàreu passar a apicultor?
Sí, vaig pensar que m'agradaria posar caseres pel meu compte i fa 15 anys vaig posar-ne les 10 primeres. L'any següent les vaig multiplicar i així he anat creixent i iniciant-me en l'apicultura ecològica. Ara som l'únic apicultor ecològic de les Balears.

Quin és el secret de l'apicultor?
És un ofici ple de petits detalls, com tots els oficis artesans, i és convenient aprendre'l amb un mestre. Jo, que tinc 42 anys, som dels apicultors més joves. El secret és dedicar a la feina el temps que toca: com més esment hi poses, més garantia d'una producció bona.

Teniu problemes de plagues?
Ho tinc molt controlat. La feina de neteja, la prevenció i les tècniques de l'apicultura ecològica m'han anat bastant bé. La varroasi, que és l'efecte d'un petit àcar paràsit, no s'ha escampat. Això sí, si les tens a zones de cítrics has d'anar alerta a les formigues.

Quan agafau la mel?
Feim dues collites: la de primavera i la de tardor. En total faig uns 800 quilograms de mel ecològica a l'any. La de primavera és feta a partir de flors de taronger, albons i fruiters diversos. Ara bé, hi predomina el taronger. La de tardor té garrover, xiprell i altres plantes del temps. La mel de primavera és més clara i suau, l'altra és més forta, una mica més amargant, però molt aromàtica.

Per tant, la mel és marcada per la composició de la vegetació de l'entorn?
Sí, i aquest fet fa que la nostra mel sigui molt característica i tingui una identitat molt ben definida. No totes les mels són iguals. Les de la Península són més monoflorals, segons les plantes que hi hagi. La nostra té una major complexitat i molta originalitat en el sabor. Els experts de fora que vénen cada any a la Fira de la mel de Llubí queden sorpresos en tastar la nostra producció.

L'abella mallorquina també és una varietat diferenciada?
Diuen que sí. Es veu tot d'una que és ben diferent en la morfologia. De fet, és fàcil observar que, quan en un eixam hi ha abelles italianes i abelles mallorquines juntes, les mallorquines amb el temps s'hi acaben imposant. Al final es produeix una igualació dels trets en la qual la varietat insular destaca sense dificultats.

Teniu moltes abelles?
Tinc caseres a Son Figuerola, Son Vivot, Son Porxo i Son Barrina. En total, n'hi ha devers 130. És en tenir ja una certa quantitat de caseres i en començar a obtenir-ne mel quan te n'adones que l'has de comercialitzar, que l'has de vendre i que necessites dedicar temps a aquesta activitat.

Com us heu arreglat per vendre la vostra mel?
Has de comercialitzar tu mateix perquè, si no, no hi ha marges. He fet mercats durant molts d'anys. Ara tan sols vaig a les fires ecològiques i hem obert una botiga a Inca, on tenim també productes ecològics i dietètics de tota casta i productes de fitoteràpia.

A més de la mel, elaborau altres coses?
Faig cera i pròpoli, un antibiòtic natural que recullen les abelles de les resines vegetals. L'empren per netejar la casera i per tapar foradets. De fet, de cada vegada tinc més interès per la fitoteràpia. Pens que el món de les plantes i el món de les abelles són complementaris i que hi ha molt per aprendre tant en un camp com en l'altre.