Al capdavant de l'expedició

El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) liderarà la major expedició de la història sobre l'impacte del canvi global i l'estudi de la biodiversitat oceànica. Ha estat batejada com a Malaspina 2010 en honor a Alejandro Malaspina, l'italià que va dirigir al segle XVIII la primera expedició científica de circumnavegació espanyola, amb motiu del bicentenari de la seva mort. Carlos Duarte, investigador del CSIC i de l'IMEDEA (Institut mediterrani d'estudis avançats) explicà dijous a Madrid tots els detalls de l'expedició. L'IMEDEA és un centre de recerca mixt entre el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB). La seva activitat se centra en la ciència marina, costanera i insular, amb un èmfasi especial en els impactes humans i ambientals sobre les zones litorals, i en particular en el efectes del canvi global. Serà un dels molts organismes que formaran part de l'expedició.

En què es basarà l'expedició?

Per entendre aquest projecte cal partir de la base que "l'oceà exerceix un paper central en la regulació climàtica del planeta i té una gran concentració de CO2 i altres substàncies, amb més de 200.000 contaminants sintètics, derivats de l'activitat humana", explica Duarte. L'objectiu que té el viatge transatlàntic és desenvolupar un estudi multidisciplinari, integrat per onze blocs temàtics, per avaluar l'impacte del canvi global i la biodiversitat de l'oceà profund. S'hi pretén recollir unes 70.000 mostres d'aire, aigua i plàncton, des de la superfície fins als 5.000 metres de profunditat.

Recollida de mostres

Segons Duarte, l'interès de la comunitat científica no sols és generar ciència, sinó també plasmar els resultats obtinguts en forma de mostres per tal que puguin ser utilitzades en investigacions posteriors, fet que suposaria la continuació de l'estudi en un futur. D'aquesta manera es crearà un banc de mostres ambientals, aigua, aire, zooplàcton o fitoplàcton, entre d'altres. Les mostres s'emmagatzemaran i tancaran intactes perquè després de 30 anys les generacions futures puguin estudiar-les i comprovar com han canviat els oceans en aquests anys. "Es tractarà d'un autèntic atles oceànic amb el qual podran emprar noves tècniques que ara no existeixen", va agregar.

Cost del projecte
El projecte tindrà un cost total de sis milions d'euros, dels quals 700.000 procedeixen de fons propis del CSIC, 432.800 euros han estat aportats pel BBVA i 4,3 del Ministeri de Ciència i Innovació, que també va concedir el temps d'exploració del vaixell, entre altres. Prop de 400 investigadors participen en el projecte, entre els quals 250 provenen de les 19 institucions espanyoles i la resta són estudiants i científics estrangers de les 16 institucions associades, com per exemple la NASA.

Els investigadors de l'expedició Malaspina faran la volta al món a bord de dos vaixells, el Sarment de Gamboa i l'oceanogràfic Hespérides, que recorreran un total de 42.000 milles nàutiques de navegació durant quasi nou mesos. L'aventura començarà a final de novembre quan l'Hespérides desembarqui des de Cadis amb ruta a Rio de Janeiro, Punta Arenas, Ushuaia, Ciutat del Cap, Perth, Sydney, Honolulu, Panamà, Cartagena de Indias i Cartagena (Estat español). Per part seva, el Sarment de Gamboa sortirà des de Las Palmas de Gran Canaria fins a Miami, en la coneguda 'ruta colombina'.