Les empresàries es preocupen més pels seus empleats

La màxima preocupació en el treball de les dones empresàries són els seus empleats i per això són elles les que se solen resistir a fer acomiadaments o a posar en marxa Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO). De fet, n'hi ha moltes que es descapitalitzen per sostenir l'estructura de la plantilla. Això es desprèn de l'estudi d'investigació Impacte de l'activitat empresarial femenina en l'economia espanyola, elaborat per l'Organització de dones empresàries i gerència activa (Omega) a petició de la fundació Banesto. La seva responsable, Beatriz Alonso, explica que el treball s'ha realitzat a través de 628 qüestionaris en un univers d'1.800.000 dones i reflecteix que el 69 per cent de les empresàries aporten a l'economia de les llars entre la meitat i la totalitat dels seus ingressos.

L'estudi revela que el col·lectiu femení fa una aportació pecuniària "molt important" a l'Estat i, segons els indicadors estadístics, la major contribució de les empreses dirigides per elles es fa al sector de serveis, "que és el que té un major pes dins el conjunt de l'economia estatal". El document alerta també de les dificultats que troben a l'hora d'aconseguir finançament extern en comparació amb els homes. Destaca, així mateix, que les empresàries creen negocis més "sòlids i forts" però que el creixement sol ser menor que el de les companyies en les quals el propietari és un home, ja que assumeixen "menys riscs i són en general més prudents".

A més a més, l'informe detecta "clarament" la preocupació real per la situació dels llocs de treball dels equips d'empleats que les empresàries tenen en els seus negocis. Això es plasma, entre altres coses, en la tendència a proposar mesures d'emergència per conservar la major quantitat possible de llocs de feina, en la reducció d'horaris laborals i de jornades o la congelació salarial i, en alguns casos, en la rebaixa de sous que consideren massa elevats. En aquesta mateixa línia, una de les inquietuds majors de les empresàries és la ruptura del diàleg social i, de fet, són elles les que apel·len que es restableixi en benefici de tots.

"La barrera" d'entrada més significativa amb la qual topen les dones empresàries és la "càrrega fiscal i d'imposts" en el moment de crear la seva companyia i per al 52,2 per cent ha suposat una càrrega "alta" o "molt alta". De l'estudi qualitatiu s'extreu que decideixen crear empreses pròpies per la necessitat de generar el seu lloc de treball i per poder compatibilitzar la vida personal i la laboral, mentre que l'estadística diu que per al 70 per cent el motiu principal és el desig d'assolir una realització personal. L'objectiu més valorat per les empreses és "millorar el servei dels clients", seguit d'actuar d'acord amb la normativa. Com els menys preuats s'apunta "el creixement de l'empresa" i "l'actuació amb responsabilitat respecte del medi ambient".

Les emprenedores, un 94 per cent de les quals reconeixen també que desenvolupen tasques domèstiques a la llar que compaginen amb la feina, creuen que les claus de l'èxit són degudes al capità humà, a la seva perseverança, la seva motivació i formació. Finalment, l'estudi reflexiona sobre la importància del treball no remunerat de les dones, que es tradueix en un "intel·ligent" estalvi a l'Estat ja que el valor d'aquestes tasques supera els 200.000 milions d'euros.