No és el Bronx, però els veïns volen més control al Terreno i a Gomila
La presència de membres de la banda llatina Trinitarios al barri del Terreno hi causa incidents renouers durant el vespre. "No podem negar que hi ha un problema al barri. Hem de denunciar a qui correspongui la presència d'aquestes bandes perquè hi posin remei", assegura Àngel Domènech, president de l'Associació de veïns del Terreno. Domènech hi matisa que el Terreno no és el Bronx, vaja que "no és un problema de no poder anar pel carrer, però tenim delinqüència i cal que la resposta sigui contundent". De fet, l'alarma saltà abans de febrer, quan uns membres dels Trinitarios -presumptament- robaren en dues botigues de la zona. Després d'aquests atracaments, la Policia Nacional actuà amb força i desmantellà l'organització amb una operació duita a terme el febrer mateix. Foren 25 els detinguts -la meitat dels membres de la banda que han caigut enguany-, tot i que pareix que altres joves ja han tornat a crear una estructura dels Trinitarios. Des de Pimeco, tanmateix, llancen un missatge de tranquil·litat. Al president de la patronal de comerços, Bernat Coll, no li consta que s'hagi generat una onada de por entre els botiguers.
Ibestat.cat: les Illes traduïdes a l'estadística
Es poden mesurar les Illes Balears en xifres? Es pot traduir la realitat d'un país gràficament?Aquest és el repte que es marcà la Direcció General d'Economia del Govern balear. El resultat és ibestat.cat, el nou portal de l'estadística de les Illes.Presentat el mes d'abril, la nova web preveu atraure 500.000 entrades anuals. Fins ara, el web antic del portal de l'estadística assolia 250.000 visites. El redisseny de la web, fent més accessible i clara la informació estadística, aconseguirà, però, un increment del seu ús.
Detingut per no ajudar una noia caiguda d'un setè pis
Una al·lota britànica de 20 anys es troba al límit de la mort a causa d'una caiguda des d'un setè pis pel pati interior d'uns apartaments de Punta Balena (Magaluf). La Guàrdia Civil va detenir-ne un amic, de 18 anys, per denegació d'auxili. Segons sembla, l'ajudà a enfilar-se a una finestra i després de la caiguda se n'anà a dormir a l'habitació. Pel que fa a la reconstrucció dels fets duta a terme per la Policia Local de Calvià i la Guàrdia Civil, la parella arribà als apartaments Torrenova devers les 05.30 hores. El turista britànic s'allotjava allà, però la seva amiga no, i les normes de l'hotel prohibien dur-hi ningú. Per això, l'al·lot ajudà l'amiga a enfilar-se per una finestra, pensant -suposadament- que era un altre accés a l'interior dels apartaments. En realitat, però, es tractava d'un pati interior de l'edifici i l'al·lota caigué d'una altura de set pisos. La gran incògnita de la Policia és aclarir per què el jove no l'ajudà i se n'anà a dormir a l'habitació com si no hagués passat res.
Capdepera recupera la memòria oral
Arthur Miller deia que el pas del temps condemna a l'oblit la memòria d'un país. Quan una persona mor, amb ella es perden les seves vivències, els seus records i les seves experiències. Capdepera vol beure del passat per ser un poble viu en el present i amb una història per al futur. El municipi ha fet una passa cap endavant i testimonis amb moltes coses a explicar han fet una ullada cap enrere per deixar una valuosa herència oral a tots els gabellins. El departament de l'Arxiu de Capdepera, juntament amb la secció de Serveis Socials de l'Ajuntament de la localitat, ha engegat un ambiciós projecte de recuperació de la memòria oral. Es tracta d'una iniciativa per recuperar els coneixements sobre el municipi a través dels veïns de més edat i evitar d'aquesta manera la pèrdua de les seves vivències. Tot això servirà per omplir certs buits dins l'arxiu, certs aspectes que estan poc documentats podran completar-se amb allò que relatin els ciutadans.
Pollença es prepara per la Patrona
Divendres a vespre es pollencins començaren el compte enrere oficial per viure una nova edició de les festes de la Patrona. 3.301 persones elegiren, enmig d'una desenfrenada i emotiva vetlada, els principals representants del simulacre de la batalla de Moros i Cristians que, com cada estiu, tindrà lloc el proper 2 d'agost. Per segon any consecutiu les eleccions tingueren lloc a la plaça Vella de Pollença, un indret emblemàtic en el qual les emocions i el caliu de la gent se senten més a prop. El primer nom que es va conèixer va ser el del candidat que donarà vida al rei moro. Devers la una de la nit es va fer oficial: Jaume Oliver Ensenyat reencarnarà la figura de Dragut, amb 957 vots, que s'imposà per 401 al segon classificat. Oliver, qui quedà en segona posició l'any passat, estarà acompanyat dia dos pel lloctinent, Antoni Cifre, i per Jaume Rull, en el paper d'abanderat. Per segon any consecutiu un moller representarà la figura del rei moro Dragut, fet que provocà certa indignació entre alguns pollencins.
Vacances lluny del Sàhara
Wahaba passarà dos mesos a Sant Jordi (Palma) amb Antònia Bibiloni i la seva filla Maria Francisca, de 4 anys. És el segon any que durant dos mesos aquesta nina sahrauí d'11 anys deixa Legwaira, al camp de refugiats de Tindouf, a Algèria, per venir a Mallorca. Anteriorment havia passat tres estius a Castella-la Manxa, però assegura que li "agrada més Mallorca perquè puc anar a la platja i tenim piscina". I és que als campaments fàcilment se sobrepassen els 40 graus durant aquestes dates. Per això diu que "aquí no tinc gens de calor". Antònia serà el segon any que acull Wahaba. Tot va començar perquè el seu germà també havia provat l'experiència i ella no s'ho va pensar dues vegades. "Enguany ens prendrem les activitats i excursions amb més tranquil·litat", comenta Bibiloni, ja que l'any passat "cada dia teníem coses a fer o per veure. Jo volia que no quedàs tancada a casa i que veiés Mallorca". Antònia és mestra i pot estar aquests dos mesos amb les dues petites sense cap problema.
Les Balears, a la coa del desenvolupament humà
Les Balears són al furgó de coa del desenvolupament humà i l'educació n'és la causa principal, sobretot pel baix nivell dels joves que estudien. Aquesta és la conclusió bàsica, en relació amb les Illes, de l'estudi elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) en col·laboració amb Bancaja. L'informe trasllada al terreny autonòmic el conegut com a Índex de Desenvolupament Humà (IDH), una referència fixada per l'ONU per mesurar la prosperitat social de cada estat. D'aquesta manera, es pot conèixer el benestar social de cada comunitat autònoma. L'ONU estableix anualment aquest indicador de prosperitat social, en una escala que va de 0 a 1, a partir de tres variables: esperança de vida, educació -alfabetització de la població i índex de matriculats- i ingressos per persona. L'aplicació a l'àmbit autonòmic situa les Balears a la franja baixa de l'Estat, principalment pels dèficits en educació. S'ha de pensar que, quan es consulta el percentatge de matriculats als centres, cal cercar les Illes a la darrera posició de les comunitats.
“El drama és que les retallades potser no seran les darreres”
El catedràtic d'economia i conseller del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas respon amb veu cansada, encara que s'anima quan comença a fer malabarismes en termes econòmics. Amb tot, sembla fart d'una Administració que creu que no ha estat capaç de planificar com calia.La crisi farà que no es noti, la millora del finançament?Sí, perquè les bases de participació dels imposts han caigut prou per absorbir el finançament addicional a Balears. Ha quedat més que compensat per la baixada dels imposts participats. No és un problema de retallada, sinó de crisi econòmica. La davallada de la recaptació ara afecta sobretot l'impost de la renda i el de societats. En aquest moment, tenim sort que l'impost de societats no és participat, perquè és el que cau més [riu]. O sigui, que podria ser pitjor.La reforma del finançament és una oportunitat perduda?No.
“Al PP hi ha més presumptes culpables que innocents”
El coordinador general d'Izquierda Unida (IU), de visita a Palma, atacà ahir populars i socialistes. Afirmà que els membres del PPdiuen ara que, mentre no hi hagi cap condemna ferma, són presumptes, però que "al PP ja hi ha més presumptes culpables que presumptes innocents" i que han "violat" i "canviat" la presumpció d'innocència.Lara definí el cas Gürtel com "una taca d'oli" que s'escampa pertot i ja no afecta tan sols Madrid perquè, segons sembla, "comença a aparèixer alguna mena de lligam amb la trama aquí a Mallorca", en referència al cas Palma Arena. Recordà que s'investigava el PP per una xarxa de suposat finançament il·legal del partit. Arran de les preguntes dels periodistes, Lara també valorà l'escissió d'Iniciativa d'Esquerres de l'antiga Esquerra Unida balear (ara EAiV). Declarà que els escindits, entre els quals hi ha la consellera Fina Santiago, el conseller insular Miquel Rosselló i l'excoordinador d'EU David Abril, s'havien equivocat, que dividir-se era "un error".
Els “grans” empresaris, units per la visita papal
Organitzar una visita del papa no és una tasca fàcil. El cardenal de Madrid, Antonio María Rouco Varela, n'és conscient i per això s'ha sabut envoltar d'aquells que li donaran el suport econòmic per a l'ocasió. Es preveu que Benet XVI assisteixi a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) que se celebrarà a Madrid l'agost del 2011. Es tracta d'un esdeveniment que disposa de l'ajuda financera de la fundació Madrid Vivo, que és integrada pels principals empresaris de l'Estat espanyol, propietaris o alts directus de les entitats que cotitzen a l'Íbex 35, i de la qual Rouco és el president d'honor. Al principi del juliol el cardenal madrileny i una quarantena d'empresaris de tot l'Estat es desplaçaren al Vaticà, on el papa els va rebre en audiència. Segons informava el diari Público, en aquella trobada Rouco assegurà a Benet XVI que podia comptar "de manera incondiconal i permanent, sempre, amb ells", amb referència als empresaris.
Enyorats anys vuitanta
Les germanes Bea, Carlota i Maria Saura recuperaren ahir del seu vestuari muscleres i lluentons i, ben xalestes, es plantaren al Palma Arena. "A les sis en punt ja hi érem. Hem anat a comprar tota aquesta vestimenta per disfressar-nos de joves dels anys 80 i passar tota una vetlada nostàlgica", afirmaren mentre esperaven l'actuació de Jaime Urrutia, exintegrant de Gabinete Caligari.
Mà de mestre d'aixa
Primer va ser el torn de l'Alzina, un llaüt que, restaurat per l'Escola de Mestres d'Aixa del Consell de Mallorca, ja fa dos estius que solca la nostra mar. Després, la sort arribà per a un gussi provinent de l'Autoritat Portuària a qui el mestre Joan Mariano Rebassa guarí les ferides del temps i, tot i que ja no podrà tornar mai a l'aigua, la nau respira tranquil·la en un dels locals de l'Associació d'amics del Museu Marítim de Mallorca. En aquests moments, Famir, un bot datat dels anys 60, es troba a la cooperativa Jovent esperant l'inici del curs vivent i a disposició dels seus alumnes, que també li hauran d'acabar de curar les nafres, a la vegada que estudien i entenen el funcionament i els elements de les embarcacions tradicionals. A la platja de Palma hi agonitza, de moment, un dels pocs exemplars de pastera que queden a Mallorca amb el mestre Rebassa al capdavant de l'operació. Mentrestant, a les coves de Bellver continua encara a la llista d'espera David, una llanxa felanitxera que també ha de passar per la consulta. Totes aquestes classes de barca -llaüt, bot, pastera, gussi i llanxa felanitxera- són bons exemples del nostre passat mariner que, en un món en què la fibra de vidre pareix que ha guanyat la batalla, viuen en el perill de l'oblit i la desaparició.
Crespí: “M'il·lusiona l'aposta pel planter”
Si hi ha ningú que estigui d'allò més il·lusionat amb el nou projecte esportiu de Llorenç Serra Ferrer per al Mallorca, es tracta sense cap dubte dels jugadors del planter, sobretot dels que, després de peregrinar cedits a altres clubs, han vist a la fi obertes les portes del primer equip vermell. Aquest és el cas de Martí Crespí, que milità a l'Elx en la campanya passada i que ara espera demostrar que mereix un lloc en el nou Mallorca. "M'il·lusiona l'aposta pel planter", afirmà ahir.
Vinokourov torna a guanyar
El kazakh Alexandre Vinokourov, de l'Astana, va trobar una victòria molt cercada en la tretzena etapa, de 196 quilòmetres i disputada entre Rodez i Revel, la vigília de l'entrada del Tour als Pirineus, on el líder Andy Schleck i Alberto Contador se'n jugaran el primer lloc final. Vinokourov, de 36 anys i vencedor de la Vuelta de 2006, ho havia intentat despús-ahir a Mende, on s'imposà Purito Rodríguez, però el kazakh mogué fitxa de nou per sortir-se amb la seva. Ho aconseguí a la seva manera, amb un atac llunyà, 6 quilòmetres abans de la meta, que resultà definitiu. Arrancà i ningú no el pogué seguir, de manera que alçà els braços per quarta vegada en la ronda gal·la i firmà un temps de 4.26:26. El company de Contador a l'Astana va quedar amb la mel als llavis a Mende. El madrileny, sense els auriculars en aquell ascens, va explicar que no sabia que el kazakh anava davant i que li havia sabut "greu" arruïnar-li l'etapa, per la qual cosa a Revel s'alegrà "com si hagués guanyat jo". Ambdós es tragueren un pes de sobre.
“Ho donaré tot pel Barça”
El brasiler Adriano Correia es va convertir ahir, de manera oficial, en jugador del FC Barcelona després d'estampar una firma en el contracte que l'unirà a l'entitat culer durant les pròximes quatre temporades, més una d'opcional. L'ex del Sevilla, que lluirà el dorsal número 21 que ha deixat vacant l'ucraïnès Txigrinski, va signar ahir migdia el contracte que el mantindrà lligat al Barcelona per als quatre anys següents i que col·loca en 90 milions d'euros la seva clàusula de rescissió.
Lorenzo eclipsa el retorn de Rossi
Jorge Lorenzo (Yamaha YZR M 1) va tornar les aigües al seu curs malgrat tots els comentaris del cap de setmana en el qual l'italià Valentino Rossi (Yamaha YZR M 1) va tornar a la competició en el Gran Premi d'Alemanya.Rossi, que va voler ficar Lorenzo en una guerra dialèctica amb unes declaracions que el palmesà ignorà, al final es va haver de conformar amb la cinquena posició d'entrenaments a gairebé sis dècimes de segon del seu company d'equip. Lorenzo va saber aguantar durant el transcurs del cap de setmana sense entrar en disputes dialèctiques i a la fi va contestar com només ell ho sap fer, en la pista, on va doblegar tots els rivals per continuar sent el referent de la categoria de MotoGP. Això, malgrat que, de manera indirecta, va ser protagonista dels entrenaments per partida doble. El motor d'una de les seves Yamaha, que amb prou feines duia 1.500 quilòmetres d'ús i tenia una vida útil que hauria hagut d'arribar fins als 2.000, es va espenyar després de mitja hora d'entrenaments i en plena recta de meta. Les espectaculars imatges de la Yamaha de Lorenzo cremant-se no van deixar impassible ningú, tampoc el pilot, que va reconèixer que es va adonar de seguida del problema i que va notar una forta calor en les natges, per la qual cosa quan va poder es va apartar de la pista.
Una menor mor al Tibidabo
Una jove de 15 anys, natural de Barcelona, va morir ahir al parc d'atraccions Tibidabo i tres més, també menors, hi varen resultar ferides de diversa consideració en caure el braç articulat de l'aparell anomenat El pèndol damunt d'una màquina aquàtica que es diu la Mina d'or.
“Estava preocupat fa una setmana. Ara estic tranquil”
El president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, va manifestar ahir que confia en l'enteniment que, segons la seva opinió, han demostrat aquesta darrera setmana PSOE i PSC. De fet, va confessar que fa una setmana estava "preocupat" per la situació política generada per la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut català, però remarcà que ara se sent "optimista". ZP es dirigí així al Comitè Federal del PSOE, al qual traslladà la seva satisfacció per l'enteniment entre PSOE i PSC a l'hora d'abordar les conseqüències de la sentència. Segons el seu parer, cada un d'aquests partits en el seu àmbit "s'ha fet càrrec de la situació" i "abans que res han posat responsabilitat". "Estava preocupat fa una setmana. Ara estic tranquil", sentencià. La polèmica per la resolució del TC sobre l'Estatut ocupà part del discurs de Zapatero, qui reafirmà la seva "plena convicció" en el model constitucional i assegurà que Catalunya desplegarà el seu autogovern amb l'Estatut i aclariran les "inquietuds" i "incògnites" que la comunitat catalana ha generat, però sempre respectant la sentència de l'Alt Tribunal. D'aquesta manera, el cap de l'Executiu allunyava la possibilitat d'una reforma de la Carta Magna, com havia demanat el president català, José Montilla, i incidí que la renovació ha permès descentralització i autogovern, a més de "vertebració".
Al capdavant de l'expedició
El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) liderarà la major expedició de la història sobre l'impacte del canvi global i l'estudi de la biodiversitat oceànica. Ha estat batejada com a Malaspina 2010 en honor a Alejandro Malaspina, l'italià que va dirigir al segle XVIII la primera expedició científica de circumnavegació espanyola, amb motiu del bicentenari de la seva mort. Carlos Duarte, investigador del CSIC i de l'IMEDEA (Institut mediterrani d'estudis avançats) explicà dijous a Madrid tots els detalls de l'expedició. L'IMEDEA és un centre de recerca mixt entre el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB). La seva activitat se centra en la ciència marina, costanera i insular, amb un èmfasi especial en els impactes humans i ambientals sobre les zones litorals, i en particular en el efectes del canvi global. Serà un dels molts organismes que formaran part de l'expedició.
L'Adlib 2010 dóna el sus amb bona cobertura mediàtica
La festa de la moda eivissenca, la passarel·la Adlib, es va estrenar ahir dissabte amb una multitudinària roda de premsa a la qual van assistir les models que desfilaren posteriorment al parc Reina Sofia de Vila i en la qual la presentadora de l'esdeveniment, l'actriu Vanessa Romero, va destacar l'"enorme esforç" que està duent a terme l'organització per "tornar a aixecar la Moda Adlib".
Preocupacions
Primer problema: l'atur.Segon: la immigració...Numerar no és la qüestióni és la clau del futur.I amb la llengua ja em sulfur,tant si la volen d'emblemacom si cerquen el dilemaper altra cosa obtenir.La llengua no ha de tenirni número ni problema.
El món començà el 2000
No sabem què diria (o què ha dit) Darren Star, el creador de Beverly Hills, de 90210: La nova generació, que ha anat passant (ara al canal Fox, i parlo del cap. 11 de la 1a temporada, emès ahir) per les vides dels eterns adolescents (la majoria rics, en el...
La senyera de Sud-àfrica
Tothom n'ha vist les imatges: Xavi Hernández i Carles Puyol corrent per la gespa del Soccer City amb una senyera a les mans, alçant-la cap al cel, mostrant-la a les càmeres, penjant-se-la pel coll, besant-la... Acabaven de proclamar-se campions del Mundial de...
Matasetzes Remembers
ELS ANTECEDENTS Amb motiu del 18 de juliol s'ha organitzat, a Barcelona, un recorregut fotogràfic (Passejant Centelles) pel carrers que recorden la insurrecció militar. Els moixos del Puig de Sant Pere han pretès fer quelcom semblant. De manera...
Més amorrats al teclat que mai
Per ventura no m'estigui bé dir-ho, però ara ja tenim dades que confirmen allò que s'intuïa a partir de l'evidència: estem més amorrats al teclat que mai, o filant més prim, hi estem més amorrats que el 2003, que va ser la darrera (i sembla que la primera) vegada...
“Tenen els pobles les músiques que es mereixen” ?
La desaparició de José Saramago em fa recalar avui als seus poemes, potser no tan coneguts com les seves novel·les. En vaig llegint amb la renou de fons de la política, que omple a vessar l'actualitat mediàtica. "Tem os povos as músicas que merescem". El cor...
El desconcert i el nínxol
No seria tan greu que el govern espanyol fes aigua per tantes vies, si hom tengués a la vista una petita esquadra de bots salvavides -entengui's: una oposició fiable per acostar-nos a la riba. Però sembla que la maledicció que pesa sobre Espanya -Jaime Gil de...
La creu de sa Garriga
El mestre d'obres, defensor i divulgador del patrimoni, Bartomeu Ferrà Perelló, publicà una sèrie de col·laboracions als primers números del Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana -concretament el 1885- dedicats a les creus de terme. Es tractava d'articles que...
No vagi per dit
Ideologies en l'enquestaEn el baròmetre del CIS hi ha coses curioses com aquesta: la majoria dels enquestats balears (43,6%) no saben com definir-se des d'un punt de vista ideològic. Amb tot, els que es consideren ecologistes són els més...
Autolesió ocular
Quan els bruixots bramen que les ideologies s'han acabat, que és igual que governi un partit que un altre o que l'esquerra pragmàtica que toreja al Consolat de la Mar segueix les mateixes polítiques que feia la UTE PP-UM, s'ho paga fregar-los pels morros l'ordre del...
La llei de Costes i Cap Enderrocat
Les lleis estan fetes per articular la convivència social, i l'obligació dels governs és fer-les complir a tothom per igual perquè siguin justes. Hi ha excepcions: la llei de Costes, per exemple, és constantment burlada i injustament aplicada des de fa...
La batalla dels absurds (1759)
"No hi havia cosa més hermosa, més vistosa, més lluïdani més ordenada que ambdós exèrcits: les trompetes, els pífans, els tambors, els obusos i els canons formaven una harmonia que mai no s'havia vist en els inferns. Primerament, els canons abateren...
Vaga de fam
Fa una estona he llegit que el psicòleg i periodista cubà Guillermo Fariñas Hernández, 48 anys, havia abandonat la vaga de fam que ja feia 135 dies que mantenia i, paraula, he fet un alè, se m'ha eixamplat una miqueta el cor. A hores d'ara ja hi havia motiu per...
Cartes al director
Cartes dels lectors
Maltractament a les persones grans?És curiós que, mentre l'edat ens fa més joves, els nostres joves tutors ens reclamin més descans i manco activitat social. Hi ha una lluita solapada entre generacions. Cadascuna vol imposar els seus valors prioritaris, renega de l'ordre establert pels majors. Les conductes dels ancians semblen xavacanes als nostres joves.