Un iceberg de 260 quilòmetres quadrats i 200 metres d'altura es va desprendre dia 5 d'agost de la glacera de Petermann, una de les principals masses gèlides de Groenlàndia. La seva grandària equival a quatre vegades la superfície de Manhattan i l'altura seria gairebé la meitat de l'Empire State, de 102 pisos.
La comunitat científica ja preveia aquest fenomen a causa del creixement de la glacera al llarg dels darrers anys , encara que no s'esperava que l'iceberg generat fos tan gran. Segons Andreas Muenchow, professor de Ciències de la Mar i Enginyeria de la Universitat de Delaware, "l'aigua dolça que conté aquesta illa de gel podria proveir totes les aixetes públiques nord-americanes durant un període de 120 dies".
El despreniment és un dels més grans que s'ha produït a Groenlàndia en els darrers cinquanta anys i va ser descobert per Trudy Wohlleben, del Servei de Gel Canadenc. Ha estat el més espectacular però no l'únic, ja que tan sols fa un mes es va separar un bloc de 7 quilòmetres quadrats de la glacera Jakobshawn Isbrae, a l'oest de l'illa.
A la deriva
L'iceberg, batejat amb el nom "Illa de gel", és a la deriva entre les costes de Groenlàndia i del Canadà, en direcció a l'estret de Nares, a uns 1.000 quilòmetres al sud del pol Nord. Durant la ruta, podria arribar a terra, trencar-se en trossos més petits o moure's lentament cap al sud, fet que provocaria problemes en les rutes marítimes i podria malmetre plataformes petrolíferes, tot causant desastres incalculables.
Possibles causes
Malgrat la singularitat del succés, els membres de la comunitat científica encara no tenen clar quines són les causes del despreniment. En paraules de Muenchow, "és difícil saber si la separació de l'iceberg ha estat deguda a l'escalfament global o al flux d'aigua salada sota les glaceres, que en sol ser una de les causes principals". L'equip d'investigació ha afirmat també que només es tenen registres de l'aigua salada al voltant de la glacera des del 2003 i, per tant, no es pot afirmar que el canvi climàtic estigui darrere el fenomen, malgrat que tampoc se'n pot negar la possible incidència. Allò que sí que és cert és que el primer semestre del 2010 ha estat un dels més calorosos des de fa lustres. Molts experts creuen que el fenomen s'explica per l'increment de gasos contaminants a l'atmosfera, que ocasionen una pujada de la temperatura global terrestre.
Altres despreniments
Des de 1962, no es registrava al pol Nord una desunió d'aquestes dimensions. Segons les estimacions, la glacera de Petermann ha perdut ja una quarta part dels seus 70 quilòmetres de llargària. L'Antàrtida, a l'altre extrem de l'oceà, tampoc no se salva d'aquest tipus d'esdeveniment, ja que el febrer de l'any passat es formà un dels icebergs més espectaculars després de separar-se una massa de gel d'uns 14.000 quilòmetres quadrats. El glaciòleg Gordon Hamilton ja va avisar del perill que suposa l'encalentiment del planeta i recalcà que, "si la situació continua sense canvis, el nivell de la mar s'haurà elevat de 30 a 40 centímetres a final de segle, cosa que causarà inundacions generalitzades i erosió de les illes i àrees costaneres baixes".
Els experts atribueixen la major part de la pujada de l'aigua marítima al desglaç. "Si la capa de gel de Groenlàndia desaparegués, el nivell mundial de la mar augmentaria uns 7 metres", afirmà també Hamilton. La NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica del Canadà) determinà que si totes les masses de gel es fonguessin, el nivell de la mar s'elevaria uns 70 metres a tot el món. L'aigua dolça representa tan sols un 3% de l'aigua existent i les glaceres constitueixen els grans dipòsits naturals d'aquest bé, que concentren un 75% de l'aigua dolça de tota la Terra. Per això, preservar les glaceres ja no és només una tasca dels científics, sinó una feina essencial per al cicle hidrològic i vital.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que se m'informi que la grandària de l'iceberg equival a quatre vegades la superfície de Manhattan i que l'altura és gairebé la meitat de l'Empire State, de 102 pisos, no em diu res: no he estat mai a Nova York.