Cibervoluntariat, també

Un amic es demanava si Facebook pot tenir alguna utilitat més que entretenir. Quan va comprovar que la seva pàgina havia servit perquè un servidor es trobàs amb un amic seu i haguem encetat una amistat, conclou que sí, que pot tenir utilitats ben interessants. Totalment d'acord: jo mateix acab de tenir-ne dues bones experiències. Una va ser just abans d'ahir, quan una al·lota va demanar, a través de la pàgina de Facebook que administro per a una ONG, què ha de fer per apuntar-s'hi com a voluntària. L'altra experiència encara és més interessant, perquè s'ha convertit en una ona expansiva.

El menorquí José Antonio Fortuny, escriptor i militant pels drets de les persones discapacitades -ell mateix pateix atròfia muscular espinal-, va escampar a tots els seus contactes una demanda: apuntau-vos a la campanya de la Fundació nord-americana Sophia's Cure i votau cada dia durant un mes: si aconseguim ser una de les 2 causes més votades, Pepsi pagarà 250.000 dòlars a un projecte d'investigació mèdica per salvar vides d'infants malalts d'atròfia muscular espinal. Durant el primer mes, aquesta causa va assolir el novè lloc en el rànquing. Amb la segona oportunitat, va pujar fins al setè. Ara, que és el tercer mes, Sophia's Cure ocupa el tercer lloc, i continua pujant.

Els pessimistes menyspreen el cibervoluntariat: diuen que no té gaire mèrit ser voluntari social pitjant els botons del teclat i el ratolí. Bé, que ho demanin a José Antonio Fortuny, o a qualsevol dels beneficiaris de les campanyes d'Hazloposible.org, o a les dones salvades de morir lapidades gràcies a les recollides de cibersignatures d'Aministia Internacional...