“Quan som a l'hort som feliç”

Miquel és professor d'institut i viu a Can Corme, a Son Mesquida. Hi cultiva les seves plantes i hi elabora els seus productes.

D'on sou, Miquel?
Vaig néixer a un poblet de Segòvia, a Sancho Nuño, i vaig estudiar enginyeria tècnica agrícola a Barcelona, allà vaig conèixer Magdalena. Quan acabàrem la carrera vàrem venir aquí.

I tot d'una us dedicàreu a les herbes?
He fet 25 anys d'herbolari. Anava a vendre herbes medicinals i mel. Feia els mercats d'Artà, Manacor i Felanitx. També anava a les fires. Així vaig conèixer les propietats equilibradores de les plantes: digestives, tranquil·lizants, depuratives, bronquials... Ara en fa 10 que em dedic a l'ensenyament.

I quan passàreu a cultivar plantes?
Després de 25 anys de vendre'n vaig pensar: cultivaré el que pugui i no vendré coses que no sé ben bé d'on surten. Ara tenim unes 3 quarterades, amb una àrea de medicinals d'un quartó. També tenc arbres fruiters i d'altres com el cirerer de pastor o el til·ler. Quan som a l'hort som feliç.

Quins productes elaborau?
Sal amb una selecció d'herbes aromàtiques i bosses d'herbes preparades per fer infusions.

Com és que combinau sal i herbes aromàtiques?
Per aportar a la sal les propietats de plantes aromàtiques com el tem, la menta, el tarongí, el romaní, la sàlvia, l'orenga, el moraduix, la sajolida, l'anet, l'alfabreguera, el fonoll, els alls... Fins i tot el pebre de cirereta, que en petites quantitats activa la circulació.

D'on treis la sal?
De les salines de la Colònia de Sant Jordi. És molt més rica en minerals. La sal habitual sols és clorur sòdic. La idea era incorporar unes propietats medicinals a la sal.

Què més feis?
Comercialitz bosses d'herbes per fer infusions: el tem, que és bronquial i digestiu; el tarongí, que és tranquil·litzant; la menta, que és estimulant i digestiva; el fonoll, que és digestiu... Aquestes plantes no es varen fer servir a través del temps pel seu gust, sinó per les seves propietats medicinals. L'orenga, el tem, la sal, els alls... són conservants, bactericides, fungicides... S'han associat als sabors després.

Les plantes també són útils en agricultura ecològica?
Tenen un efecte equilibrador. En agricultura ecològica hem d'intentar que hi hagi la major varietat de plantes, que hi visquin diferents tipus d'insectes en equilibri: els útils i els perjudicials. Unes atreuen insectes, d'altres (com les alfàbrega) els repel·leixen.

Com comercialitzau els vostres productes?
Els venc directament a fires ecològiques i a botigues dietètiques i herbolaris. També a botigues especialitzades en producte local i ecològic.

Quins projectes teniu?
Vull provar d'incorporar plantes comestibles (ceba i pastanaga) a la selecció. Per incorporar minerals i vitamines a l'ús quotidià en l'alimentació. És un joc entre cobrir necessitats i passar gust amb aromes noves.

Tot això ens ha de dur una nova manera de veure l'alimentació?
Tenim els paladars enrajolats. Sempre tastam els mateixos gusts: els que volen les multinacionals. S'han perdut gran quantitat de varietats, d'aliments, de plats... Hem de menjar d'una manera variada. Hem de tornar al menjar dels pagesos d'un temps. Ja és curiós que arribem aquí després de milions i milions en investigació.

Tenim una cultura de les plantes medicinals a Mallorca?
A Mallorca hi ha una cultura de les plantes medicinals important. La gent sabia que els cavallets són diürètics, que la fulla de figuera de moro és antiinflamatòria i que la cossiada serveix per rebaixar la sang. Vaig tenir la sort de conèixer herbolaris i curanderos que m'ensenyaren moltes coses, com l'amo en Pere i en Barraca d'Artà. Els don les gràcies. També a la meva dona, que m'ha ajudat molt.

Ara us dedicau a l'ensenyament. Què hi feis, allà?
Enseny com fer un hort, que els al·lots se sentin satisfets amb el que fan: cultivar i gaudir. Deixar de ser un desastre per obtenir resultats pràctics. Primer venien els que no cabien a un altre lloc, ara en vénen d'interessats, que volen rompre amb els coneixements teòrics i fer coses interessants.