Esporles, amb la cultura pagesa

Iñaki va néixer a Castelló i des de 1999 viu a Mallorca. Ara està immers en la preparació de les Jornades d’agroecologia que es faran del 26 al 28 de setembre.

Com començà el vostre interès per l’agroecologia?

Des de sempre he tengut inquietuds ambientals i la qüestió de l’alimentació és essencial. La primera implicació va ser en la cooperativa de consum Agrohoritzontal.

Què pretén Agrohoritzontal?

Pretén canviar el model de relació entre el productor i el consumidor. També és una aposta per aproximar l’alimentació ecològica de qualitat a tots els públics amb la intenció que deixi de ser el producte de consum d’una elit.

Com funciona?

Està basada en la participació i la responsabilitat. És una eina per generar canvi social que permet una relació estreta entre els pagesos i els consumidors. Tothom participa en la presa de decisions i tothom participa en els torns o distribuint les comandes. Hi ha una assemblea setmanal i aquest dia es fan les comandes. Cada divendres es reparteixen al local del GOB.

Quanta gent hi participa?

Es va tancar en 30 persones per poder mantenir la dinàmica participativa. Amb la llista d’espera s’ha començat una segona cooperativa. Al Pla de Mallorca n’hi ha una tercera. El sistema funciona sense intermediaris i els preus són bons per als pagesos i per als consumidors.

Com valorau l’experiència?

És positiva perquè ha posat a l’abast de molta de gent els productes ecològics. Ha estat, en certa manera, un punt de partida de les Jornades d’agroecologia o de la campanya contra els transgènics, cosa que permet una dinàmica que abans no existia.

D’on surt la idea de les Jornades d’agroecologia?

Vàrem anar a la Universitat d’Estiu de l’Horta el 2006, a Alboraia. És una iniciativa que neix per defensar l’Horta de l’especulació. Fan que la gent de la ciutat tengui una altra relació amb el camp i la cultura camperola combinant pràctiques agrícoles, debats, xerrades, tallers... sense deixar de banda la cultura popular i la festa.

Aquest és el model de les Jornades d’Esporles?

Bé, el títol és "Sembram moviment". Volem que sigui una reflexió sobre l’agroecologia, intentant promoure un espai de comunicació que faltava per aproximar la gent de la ciutat a aquesta cultura pagesa.

Com seran les Jornades?

Es dedicarà temps a les pràctiques agrícoles: com posar en marxa un hort. Es tractaran qüestions com les varietats vegetals autòctones, la relació entre consum i producció, l’agroecologia i el decreixement. Una part estarà relacionada amb la cultura popular. També farem un taller sobre elaboració de formatge. La majoria d’activitats seran obertes.

Els transgènics també és un tema que vos ha preocupat?

Sí, pensam que són incompatibles amb un model agroecològic. Per això constituírem la Plataforma contra els transgènics. La declaració, l’octubre del 2007, de les Illes Balears com a Zona Lliure de Transgènics, va ser positiva, però de llavors ençà la qüestió està aturada.

L’alternativa és l’agricultura ecològica?

Ha de ser l’alternativa alimentària. És l’agricultura que pot sostenir el nostre planeta. L’agricultura industrial, basada en els agroquímics, ha duit tota casta de problemes. No sols ambientals, també de caràcter social, ja que és un model copat per unes poques empreses que no necessiten per res dels pagesos i provoca el despoblament del camp arreu del món.

Estaríem parlant d’un nou model social?

La societat consumista és un model que s’autoreprodueix de manera permanent i, per ell mateix, mai no canviarà. Ens du a un desordre social i a un desequilibri mental; de cada vegada hi ha més agressivitat. Com a mestre ho veig amb els nins. És necessari que es recuperi el component utòpic de la pedagogia. L’escola té molt a dir en temes com l’alimentació, la relació entre les persones o l’agroecologia. A mi m’interessa molt, per exemple, el moviment dels horts escolars.