Tornar a l'escola, pitjor que la costa del gener

Per exemple, si l’escola és pública, el preu total queda en 528 euros. Segons la Federació de Consumidors Independents, autora d’un extents estudi, el preu mitjà en una escola concertada puja a 783 euros. I si és privada, el cost total por arribar als 1.164 euros.

O sigui, la diferència entre un centre públic i un de privat és de més del doble. Les tarifes, emmarcades en el context de l’Estat espanyol, situen les Illes Balears com la sisena comunitat més cara a l’hora de preparar la tornada a l’escola.

Els clients que fan coa a les llibreries confirmen aquesta percepció. Carolina Guajardo, que fa vint minuts que espera que li portin la seva reserva de llibres, està angoixada. "És tot caríssim, perquè a part dels llibres cal afegir-hi quaderns, bolígrafs...". Fa una pausa i continua: "Els uniformes, que si els calcetins, que si les sabates...".

Un càlcul breu: "Em sortirà a 900 euros per fill". I en té dos. Venus, de cinc anys, culeja tant com la seva estatura l’hi permet. Es troba amb el seu germà, Apolo, de nou anys i cara d’orgull, que ajuda la seva mare: "Mira els meus [llibres], són aquí".

La mare, Carolina, diu: "Si almanco poguéssim aprofitar el material dels seus cosins més grans...". Però les editorials canvien els llibres any rere any. Aquesta és una queixa molt estesa entre els clients que ahir adquirien les comandes de llibres a El Corte Inglés de Palma.

Joana Maria Tomàs, per exemple, creu que "només ha d’existir una única editorial". "Ah!", exclama amb certa cremor, "i que sigui pública". Fins i tot s’empipa mentre parla. "Els professors de la privada haurien de cobrar menys, perquè no han guanyat plaça amb una oposició". Ella, que és de la xarxa pública, assegura que sí. I carrega contra els adults. "És vera que els llibres són cars, però es tracta de cultura". I això no té preu.

"Aquells que ara es queixen", explica, "que facin càlculs de quants doblers els costa la Wii, la Play Station, l’iPhone o qualsevol telèfon mòbil". Per ventura un comentari encertat, en aquesta època de consumisme. Com si donar als infants tot el que demanen fos una garantia per a la seva felicitat.

Són uns maldecaps que prest acabaran. Les escoles inicien el curs, majoritàriament, d’aquí a dues setmanes. Tot i que, reconeixen els llibreters, la demanda no s’atura fins començades les classes. "El típic retard de cada any", diuen al mostrador d’aquests grans magatzems.

Encara falten dos dissabtes per a la data, dia gran de les compres. I si bé entre setmana són les dones les que s’encarregeuen de fer les adquisicions, els dissabtes –qüestió de rols socials– és cosa dels pares.

En un dels passadissos, mentrestant, una dona diu a la seva filla: "I jo, per a què vull fills, si sagnau més del que podeu!". Ho diu entre rialles –esperam–, però bé que reflecteix la consternació pel preu de tornar a classe.

I els uniformes...

••• La tradició de dur els infants a l’escola amb uniforme és viva encara. De fet, més d’una dotzena d’escoles utilitzen aquest sistema a Ciutat. Els que més es venen, asseguren les dependentes, són els dels centres de Sant Gaietà i Mare Alberta. Tanmateix, també existeixen models propis de Santa Teresa, Sant Josep de la Muntanya, el col·legi Aladern, el Llaüt –situat al Parc Bit–, els diferents centres de Borja Moll –com ara el CP Santa Catalina i el CP Son Pisà–, a més a més de la institució anglesa King Richard III.

••• Els preu d’anar uniformat puja, per norma general, a més de 200 euros. Algunes escoles, tanmateix, no inclouen l’obligatorietat de comprar equipament esportiu de la casa, però sí l’extern per assistir a classe. I d’altres, és el xandall amb el que no compten.

••• Els defensors de l’uniforme al·leguen que es tracta d’una tradició que, endemés, situa tots els infants per igual. Sense classismes per la roba que duen. Els detractors, tanmateix, opinen que es tracta d’una herència de la burgesia que, a banda de qüestions socials, resulta ridícula.

Comença la batalla entre Educació per la Ciutadania i religió

Les comunitats d’Aragó, Astúries, Cantàbria, Catalunya, Extremadura i Nafarroa ja implantaren l’assignatura d’Educació per la Ciutadania (EpC) l’any passat. I enguany comença la resta d’autonomies. Com les Illes Balears, que ja en presenten els llibres, nous de trinca, a totes les llibreries de l’Arxipèlag.

Ara bé, l’obligació de cursar aquesta matèria no impedirà que els alumnes de pares catòlics puguin, de manera complementària, estudiar religió. De fet, els llibres confessionals sempre s’han pogut trobar a les Illes, tot i que les vendes retrocedeixen.

El manual Projecte Betlem, editat per Santillana i dirigit a nins de 4 anys, n’és un bon exemple. Els capítols es basen en la moral cristiana, com ara Compartim les nostres coses o Ajudar a casa. El vessant més catòlic, per ventura, arriba amb l’explicació de Jesús ens ensenya a perdonar o Què important és la família –heterosexual–.

Un exemple d’EpC, en canvi, seria el llibre Educació per la Ciutadania i els drets humans, del grup Anaya. La diversitat social, l’impacte de la globalització, l’eradicació de la pobresa i el model espanyol de democràcia són algunes de les seves àrees de coneixement.