La ineficàcia dels antibiòtics

Definitivament, i tal com afirma la Conselleria de Salut, la societat s’automedica cada pic més. Tanmateix, hi ha un fàrmac que centra les preocupacions de la comunitat científica. Es tracta, precisament, dels antibiòtics. I és que el seu consum massiu, fins i tot per a malalties que no en requereixen, ha fet que els bacteris hi tornin resistents.

Segons reconeix la directora general de Farmàcia, Rosa Alis, "ens trobam davant d’un problema de gran envergadura". L’OMS o el CDC també alerten de la proliferació de varietats de bacteris resistents als esforços de l’home per eliminar-los.

No debades, l’Estat espanyol és el de tot Europa amb un índex més alt d’ingesta d’antibiòtics. Encara més, assegura Alis: "No tan sols respecte del volum, sinó que també consumim els d’espectre més ampli (que combaten més d’una malaltia alhora)".

Fàrmacs d’alt voltatge, doncs. La qüestió és per què pren tants d’antibiòtics la societat balear. D’una banda, s’intueixen amb claredat els efectes nocius de l’automedicació. No tothom du bata blanca, però tant se val a l’hora de recomanar fàrmacs. Algunes persones tenen, fins i tot, "piruletes" preferides.

Però si els ciutadans han agafat el costum malsà de medicar-se, cada vegada son més els metges que sobrerecepten. I els correspon, per tant, una part de culpa. La problemàtica no passa desapercebuda als responsables de Salut de la Conselleria, que admeten la necessitat de conscienciar alguns facultatius massa "generosos". "Ara bé —hi aclareix Rosa Alis—, la majoria de vegades són els usuaris eli que pressionen el metge perquè recepti un tractament amb antibiòtics".

Una situació especialment recurrent entre els pediatres. "És normal que els pares i les mares estiguin preocupats per la salut dels fills, però no han de demanar antibiòtics". Ni, encara menys, forçar ningú a receptar-los.

Les otitis o les conjuntivitis són freqüents entre els més petits, i s’han de tractar. Però precisament com més jove sigui el nadó, més probabilitats té de desenvolupar resistència als medicaments. I el fet que els bacteris tornin insensibles als tractaments just comporta notícies dolentes. "Òbviament, el problema és que si els fàrmacs no curen, hi ha risc de mort", comenta la directora de Farmacologia. "Però és que, encara que no sigui tan greu, pot provocar al·lèrgies". O sigui, que podria lesionar, en un futur pròxim, la flora respiratòria i intestinal.

Tot i que les píndoles les prengui una sola persona, n’afecten d’altres. De fet, els fills i filles de cada nova generació acumulen, genèticament, un punt més de resistència als fàrmacs d’avui dia. Encara no es coneix, per tant, si els fàrmacs d’avui serviran per als infants del demà.