La ruleta del pírcing

No debades, la Conselleria de Salut inicià ja el 2003 un control més exhaustiu d’aquest sector. De fet, l’Administració fixà un decret (43/2003) en el qual regulava els espais a la botiga, l’obligatorietat d’esterilitzar una sèrie d’eines de treball, com també la utilització de certes tintes, en cas de fer dibuixos a la pell.

Evidentment, la mesura generà cert malestar entre els propietaris d’aquests negocis. No tant pels requisits en les condicions de salubritat, sinó pel cost econòmic que els suposà canviar els materials amb què havien desenvolupat la seva tasca fins aquell moment.

La Conselleria argumentà la necessitat de controlar una activitat no sanitària, però d’alt risc d’infecció. El gremi respongué que, si havien de comprar més material, els seus preus pujarien.

Tenint en compte que bona part del jovent no podria assumir l’increment de doblers, era probable que es farien els pírcings a ca seva. Cost zero, com zero en són les garanties. És a dir, que va ser pitjor el remei que la malaltia.

Una neteja estricta

No obstant això, no sembla que el sector hagi vist minvat el seu nombre de clients, ni tampoc de beneficis. En tot cas, els estudis han caminat cap a una professionalització raonable. A més, les directrius dels piercers, nom anglès que reben els aplicadors dels pírcings, són clares.

Cada client rep les instruccions de com ha de cuidar la perforació que s’acaba de fer. Per a les corporals i les facials és convenient que la neteja es dugui a terme dos pics al dia amb sabó neutre, aplicat mitjançant un bastonet d’orella. Després cal esbandir bé la zona amb aigua.

L’aplicació de sèrum fisiològic, que és simplement aigua amb sal, també és molt recomanable. Precisament per aquest motiu és molt beneficiós banyar-se a la platja, immillorable condició illenca.

Pel que fa a les perforacions a la boca, cal glopejar un producte antibacterià lliure d’alcohol durant un minut aproximadament. L’aparició d’un cert color groc no és dolent, ja que és un senyal que la ferida cicatritza. Els primers dies després de l’operació, però, cal evitar el sexe oral, el tabac, l’alcohol, les begudes calentes i els aliments molt picants.

Les mans, cúmul de bacteris

Si el pírcing es fa a la llengua, l’usuari ha d’evitar el menjar sòlid, de manera que les sopes i els purés seran el seu menú durant els primers dos dies.

Tot i això, allò que realment preocupa els professionals és l’obsessió del client per tocar-se la zona perforada. "Nosaltres podem controlar la higiene durant l’operació, però no veim què fan després a ca seva", diu Tom, propietari de l’estudi INK Tattho & Piercing, a Palma. "Les mans són un cúmul de bacteris, encara que no s’hi vegi la brutor", adverteix.

"A la feina me’ls he de treure i aparent una cosa que no som"

Ink Tattho & Piercing, a escassos metres de la plaça Major i en ple cor del nucli antic, és plena de mallorquins a l’hivern i de turistes a l’estiu. Aquest és un estudi de pírcings paradigmàtic de la professionalització i de la higiene del sector.

Fa 15 anys que Tom, el seu propietari, passava les vacances a l’Illa. Cercava, com ell mateix reconeix, "una mica de sol". Prové de la freda ciutat de Larvik, situada a la costa sud de Noruega i prop d’Oslo, i precisament a la capital creà el seu primer seu establiment. No obstant això, l’abril de l’any passat fou determinant en la vida de Tom. Canvià el salmó pel gerret, es traslladà a Palma i obrí l’actual Tattho.

Ara, a més de tatuar, es dedica a perforar llavis, nassos i melics, "però la moda, ara, es fer-se dilatacions". És el cas d’Andrea López, que amb les dues perforacions que Tom li està fent, acumula ja set pírcings.

"Sí, estic afiliat a aquest món", diu entre rialles. "També duc el cabell de colro rosa i vestesc com em dóna la gana". Es mostra orgullosa, feliç, fins que comença a xerrar de la seva feina. "Em fan llevar les arracades i els pírcings, tot i que a mi em resulta inacceptable!". De fet, es demana amb senzillesa: "Què he fet malament?".

Cal saber que l’estètica, sobretot la facial, pesa molt a l’hora de ser contractat a certes empreses, com supermercats. "Realment", assegura Andrea, "estam discriminats a la feina".

No sembla, però, que obeeixi gaire cas els caps.