La decadència de les 'altercoles'

Hi hagué un temps, però, de gran èxit comercial per a les altercoles. I per ventura tot gràcies a la política exterior nord-americana. La història, idò, comença amb George W. Bush.

Fou al caliu del sentiment antiamericà, tant als països musulmans com a Europa, que un empresari francès decidí presentar batalla a The Coca Cola Company. Taefik Mathlouthi, d’origen tunisià, reconegué hàbilment l’antiamericanisme que provocava invasions militars com la de l’Afganistan o la repressió d’Israel cap al poble palestí.

La Mecca Cola nasqué com "un acte de protesta davant l’imperialisme nord-americà", segons Mathlouthi. Des del nom mateix (la Meca és una de les tres ciutats sagrades de l’Islam) fins a l’eslògan (No em sacsegi, sacsegi la seva consciència), tots els elements de la beguda criden a les emocions polítiques i solidàries del client.

El novembre de 2002, Mecca Cola exhauria les seva primera producció, de 500.000 botelles de litre i mig, entre la població musulmana a França.

Es torbà poc a internacionalitzar la seva beguda, que actualment es comercialitza en 53 països d’arreu del món, inclosos els EUA.

L’originalitat de la proposta derivà en portades a la premsa àrab, fet que regalà a l’empresa una bona publicitat gratuïta. És per això que mai no han gastat gaire en aquest apartat.

I tot i que no n’hi ha dades fiables, la Mecca Cola se situa com el tercer refresc de cola més consumit al món, immediatament darrere de Pepsi Cola i Coca Cola.

És per això que les marques consagrades iniciaren la contraofensiva. The Coca Cola Company, per part seva, patrocina actualment la selecció palestina de futbol. A més a més, sempre recorda que construí una embotelladora a Ramalah, on "creà llocs de treball i dinamitzà l’economia palestina".

L’èxit internacional que ha assolit és inversament proporcional al seu consum a l’Estat espanyol. I és que, segons els experts en màrqueting, els atacs terroristes a la xarxa de Renfe a Madrid crearen un vincle entre beguda i Al Qaeda. De fet, un dels instigadors de l’11-M, conegut com el Xinè, era un gran consumidor de Mecca Cola.

Sigui veritat o no aquesta teoria, allò cert és que la Mecca Cola ha desaparegut dels supermercats. Tan sols unes poques botigues de Madrid i de Barcelona disposen encara de llaunes i de botelles Mecca. I no és fàcil per ells oferir aquesta beguda, perquè la distribuïdora històrica de la Mecca Cola, establerta a Leganés (Madrid), ja no existeix.

Lluny queda, idò, l’any en què la Mecca Cola fou beguda oficial de la festa anual del Partit Comunista d’Espanya a la Casa de Campo (Madrid). O el refresc de referència a les txosnes (barraques) de Bilbao i d’alguns altres pobles d’Euskal Herria.

Ara bé, al territori basc han suplit aquesta mancança amb una beguda pròpia, l’Euskal Herriko Kola. La fàbrica es troba a França i entre els seus ingredients destaca el sucre de la cooperativa Coopecañera de Costa Rica. La implantació de l’EH Kola, ara fa tres anys, no ha estat la desitjada.

Encara que és consumida en bona part de les festes populars d’estiu, i fins i tot en alguns bars d’oci juvenil, es tracta d’un producte que no ha sortit del tradicional territori abertzale: les tavernes de les parts velles de la ciutat.

És un procés similar a l’experimentat per Som-os, la cola catalana. Creada a Barcelona el 2004, Som-os destina el 51% del seu benefici a subvencionar projectes de distintes ONG. De fet, en són els consumidors mateixos els que voten, a través de la plana web de la companyia, a quins projectes solidaris volen que es destinin els beneficis. L’empresa, després, passa una auditoria independent per controlar el bon ús dels doblers.

Un 51% és molt més del que ofereixen la resta de begudes solidàries. Mecca Cola, per exemple, dediquen un 10% a la construcció d’escoles i centres mèdics a Palestina. A més a més, cal afegir un altre 10% per a ONG dels països on es comercialitza.

La Qibla Cola, variant anglesa creada per l’antiga dissenyadora de moda Zahida Parveen, destina un 10% a "causes humanitàries" per tot el món. El creixement de Qibla Cola és similar al de la Mecca. Introduïda als barris musulmans de les grans urbs angleses, com ara Londres, Manchester i Liverpool, l’acollida fou inesperadament arrasadora.

Tant és així que Qibla també ha iniciat les seves exportacions cap als països musulmans, sobretot als Emirats Àrabs, al Marroc i a Egipte. El seu nom, Qibla, és en àrab la direcció de la Mecca cap a la qual miren els fidels durant les seves oracions. Un nom que, a l’igual que Mecca, desfermà la ira dels imams més integristes, que consideraven l’esmentada nomenclatura com una ofensa i una frivolització de llocs sagrats de l’Islam.

Arribaren, fins i tot, a llançar fàtues religioses contra totes dues begudes. Tanmateix no n’han aturat el consum. Tan sols Mecca Cola ha hagut de canviar els seus eslògans, com ara No beguis de manera beneita, beu voluntàriament pel més suat Perquè un altre món sigui possible, un altre consum és necessari. Qibla manté el seu: Allibera el teu gust.

I pel camí queden Afri Cola, Inca Cola, ZamZam Cola, Liberación Cola, Tropi Cola, China Cola, Cola Turkish... I tantes altres. Totes tenen un objectiu comú: fer doblers esprement el sentiment antiamericà de la població mundial.