Malaltia celíaca, un mal comú

La malaltia celíaca és una patologia cada vegada més coneguda. Una de cada cent persones pot patir-la. Això sí, no està gaire diagnosticada, ja que un 75 per cent dels afectats per la celiaquia no ho sap. El doctor Àlvaro Brotons, especialista de l’aparell digestiu, és ben explícit quan diu que sembla que en l’actualitat "està de moda", perquè cada dia se’n diagnostiquen més casos.

Així i tot, seran molts els que es demanin què és la malaltia celíaca. Com explica el doctor Brotons, "és una malaltia autoimmune", és a dir, l’organisme reacciona contra ell mateix per la intolerància a alguna substància. En el cas dels celíacs és concretament el gluten, que es troba en el blat, el sègol, la civada i l’ordi.

Aquesta intolerància permanent al gluten, de la qual, com indica el doctor, "no es coneixen els motius", provoca en els celíacs una lesió a l’intestí. Les vellositats que el cobreixen s’atrofien i això impedeix que els nutrients que es consumeixen siguin assimilats per l’organisme.

Cal aclarir que no tothom està predisposat genèticament a sofrir aquesta malaltia. No es considera hereditària, però el factor genètic és molt important en aquests casos. Segons Brotons, "el risc de desenvolupar aquesta patologia és més alt en els familiars de primer grau", que tenen un 15% més de possibilitats de ser intolerants al gluten.

A més, encara que existeixen malalties que es desenvolupen en persones d’edats concretes, aquesta s’estén a tota la població general. Avui dia un 20% dels casos són detectats en edat adulta.

Dificultats en el diagnòstic

Molts són els malalts que triguen anys a ser diagnosticats perquè els símptomes d’aquesta patologia són molts i diversos. N’hi ha que tenen relació directa amb l’aparell digestiu, com els vòmits i les diarrees, que com explica el doctor Brotons, "són més comuns en els infants". D’altres poden semblar propis d’altres patologies com la irritabilitat, l’esterilitat, l’osteoporosi i les anèmies ferropèniques.

No obstant això, quan en sorgeixen sospites, la detecció de la intolerància al gluten és molt senzilla. Només una analítica que inclogui els marcadors serològics de la malaltia celíaca permet detectar la possibilitat que en sigui un cas. Si aquesta prova resulta positiva, segons Brotons, "les possibilitats de patir-la són molt elevades". Després, per tal de confirmar la celiaquia d’un malalt, serà necessària la realització d’una biòpsia intestinal, que es fa mitjançant una endoscòpia. Quan les sospites han estat provades, arriba el moment del tractament. Per a les persones celíaques l’única cura possible i que hauran de seguir tota la vida és una dieta sense gluten.

Com afirma el doctor Brotons, aquesta és en el fons "una malaltia agraïda", ja que la seva diagnosi, quan es fan les proves adequades, és senzilla i el tractament es basa en un règim alimentari amb absència de gluten que permetrà als malalts tornar a dur una vida saludable. Tot i això, és cert que és car, perquè els aliments que poden consumir els afectats es venen a preu d’or.