TW
0

Ja fa anys que els traumatòlegs havien d’abastar tots els ossos del cos humà, però avui dia la realitat de la traumatologia és una altra. En aquest àmbit els metges han passat a especialitzar-se en àrees més petites: el peu, el genoll, l’esquena o la mà. Aquestes són algunes de les especialitats, i la mà n’és precisament la dels doctors Guillem Salvà, Xavier Terrades i Carlos Pérez Uribarri.

És a l’hospital Son Llàtzer, dintre del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, i en concret a la Unitat de la mà, on porten a terme diferents tipus d’operacions per millorar la qualitat de vida d’aquells que pateixen algun tipus d’afecció en mans, canells o colzes.

La microcirurgia és el principal mitjà que utilitzen en aquesta àrea per tractar els possibles traumatismes que es puguin produir a les extremitats superiors, i unes de les lesions que més poden cridar l’atenció són les relacionades amb les amputacions.

Reimplantacions
A les Illes, malgrat ser "poc freqüents les amputacions per l’absència d’una indústria pesant", com explica el doctor Salvà, sí és cert que s’han hagut de realitzar diverses operacions de reimplantació dels membres superiors. Des de l’any 2002, en què es va dur a terme la primera intervenció per reimplantar una mà a l’hospital Son Llàtzer, ja s’han intervingut uns 15 pacients per l’amputació d’alguna de les parts de les seves extremitats superiors.

Quan arriba algun cas d’amputació a les urgències de Son Llàtzer, un dels criteris més importants a tenir en compte a l’hora de plantejar-se una reimplantació, com indica el doctor Salvà, són les condicions en què s’ha produït la lesió, perquè "no és el mateix un dit tallat amb una serra que esclafat".

Si la intervenció per reimplantar el membre perdut és possible i aquest està en bon estat, l’operació s’ha de realitzar mitjançant la microcirurgia, ja que les artèries, venes i els nervis de les extremitats superiors són increïblement petits. A causa de les condicions d’aquest tipus de cirurgia, pot durar fins deu hores, "unes tres o quatre hores per cada dit", segons explica el doctor Salvà. De fet, és per la llarga durada i per la dificultat que moltes vegades és necessària la presència de dos o tres metges al quiròfan.

Encara que no ho sembli, tal com comenta el doctor Terrades, "pot ser molt més complicat reimplantar un dit que un braç", perquè les artèries i les venes són molt més petites, i com més petites són, majors les dificultats de la intervenció.

Gran precisió
Les operacions que es realitzen per reimplantar algun membre són "molt precises", com afirma el doctor Xavier Terrades. És per aquest motiu que es realitzen amb fils molt prims, gairebé invisibles, i amb l’ajuda de microscopis. Acabada la intervenció, les quaranta-vuit hores posteriors es consideren fonamentals per a la bona evolució dels pacients que, si tot surt segons les previsions, podran començar la rehabilitació al cap d’una setmana.

Si bé és cert que la recuperació funcional del membre amputat "no serà superior al 50%", segons indica el doctor Salvà. Els pacients que han sofert una amputació, són molt agraïts. La mateixa opinió té Xavier Terrades, que pensa que "aquest tipus de pacient prefereix tenir una mà, encara que no funcioni, a no tenir-la".

No obstant això, no totes les reimplantacions arriben a bon port, ja que són molts els factors que poden influir en un rebuig de l’extremitat reimplantada. L’edat, la diabetis, el tabaquisme, entre d’altres, són factors que incideixen en la recuperació d’una reimplantació.

El que està clar és que amb la microcirurgia les possibles lesions de les mans, dels dits, dels colzes o dels braços tenen, avui dia, un tractament millor.

L’artrosi, una de les patologies més tractades
Les intervencions per amputació no són les úniques lesions que es tracten en la Unitat de la mà de l’hospital Son Llàtzer, a la qual pertanyen els doctors Salvà, Terrades i Uribarri. Aquestes són només una petita part de les diferents patologies que sofreixen els pacients que hi acudeixen per rebre tractament. El 2007 foren només quatre les persones que necessitaren la reimplantació d’alguna part de les extremitats superiors.

Això sí, quinze més van menester microcirurgia per reparar nervis, artèries o venes a causa d’algun tipus de ferida complexa. Fractures d’ossos, luxacions i artrosis, entre d’altres, també reben tractament a la Unitat de la mà, en què l’any passat es realitzaren devers 290 operacions relacionades amb l’extremitat superior.

Lesions traumàtiques
Dels pacients que reberen en aquesta unitat de l’hospital Son Llàtzer, un 40% tenia alguna lesió traumàtica, és a dir, produïda per algun tipus de trauma, i va haver de ser atès amb urgència, com les fractures d’ossos i les luxacions.

Les patologies relacionades amb l’extremitat superior que prenen més importància i que més es tracten a Son Llàtzer són les que tenen com a causa l’edat o algunes malalties i que tenen com a tractament una cirurgia ortopèdica programada. Aquestes són les que suposen un percentatge major d’atencions a la Unitat de la mà, amb un 60% de pacients. És precisament l’artrosi la que ocupa el primer lloc en intervencions.

Aquesta i, en concret, la rizoartrosi, és a dir, la que es localitza a la base del polze, que són produïdes per causes de l’edat i de l’ofici, es poden tractar de diverses maneres, però una de les tècniques més utilitzades a la Unitat de la mà de Son Llàtzer per solucionar els problemes que provoca aquesta patologia és la col·locació d’una pròtesi.

Altres alteracions, com la síndrome del canal de carp, la síndrome de compressió del nervi cubital del colze, l’artritis reumatoide i lesions neurològiques, també tenen la possibilitat de rebre un tractament quirúrgic a l’hospital Son Llàtzer. Des de la Unitat de la mà s’aconsegueix així millorar la vida d’aquells que pateixen certes malalties. I és que les mans són gairebé essencials en la vida diària i és important tenir-ne cura.